CAPÍTOL PRIMER

En un llogarret de la Manxa, del nom del qual no em vull recordar. no fa molt de temps vivia un cavaller dels de llança a la perxa, darga antiga rossí escardalenc i gànguil corredor. Una olla amb més vaca que moltó, carn capolada gairebé totes les nits, ous i rostes els dissabtes, llentilles els divendres, algun colomí de més a més els diumenges, consumien les tres parts de la seva hisenda. La resta d'ella, la constituïa una gonella de drap enfeltrat, calces de vellut per a les festes, amb les seves plantofes del mateix teixit de pelfa, i els dies feiners s'honorava amb el seu drap de llana del més fi. Tenia a casa una mestressa que passava dels quaranta, i una neboda que no arribava als vint, i un mosso que era ensems camperol i domèstic, que adés ensellava el rossí i adés agafava la podadora.