|
•
BLANEGRE
|
Blanegre
era un ésser molt peculiar, era meitat blanc i meitat negre. La
nena li va preguntar la causa del seu doble color. Blanegre jugava
amb ella canviant de costat cada vegada i dient-li que era blanc
o era negre, segons el costat que li ensenyava. Icaila, una mica
enfadada pel joc, va assegurar que ningú no podia ser de dos colors.
Blanegre, iròni-cament, li va donar la raó ja que, segons ells
tots podem ser de molts colors i cada pell és diferent de les
altres. |
| Òndia!
Blanegre! Quin ésser més peculiar! És meitat blanc i meitat negre!
I l'altra li pregunta per què és de dos colors! Increïble! I ell,
que juga amb ella canviant de costat! Ara diu blanc, ara diu negre!
Ella s'enfada. Això es posa interessant! I va i li diu que ningú
no pot ser de dos colors! L'altre que se'n fot i li dóna la raó!
Segons ell tots podem ser de dos colors! I a sobre insisteix!
Que cada pell és diferent de les altres! Només faltava aquesta,
tu! |
Blanegre
era un pastís molt peculiar, mig de nata, mig de xocolata. La
fava li va preguntar la recepta i els ingredients que feien
aquella mixtura. Blanegre la tenia fregida perquè canviava de
textura cada vegada i li deia que era com una croqueta crua
o cremada segons el costat que li ensenyava. Icaila, a punt
d'ebullició a causa del pollastre que muntava, va assegurar
que ningú no podia ser un batut. Blanegre, se'n va anar de l'olla
i li va dir que tots podem ser com un sofregit i que cada ingredient
és diferent dels altres.
|
