| No
era una quadrada ni triangular, no era una pilota per jugar, sinó
una bola, no era marina ni gasosa, sinó terrestre, no era allà,
sinó que va aparèixer, no va arribar volant, ni nedant sinó rodolant,
No callava, parlava. I no deia que sabia on era sinó "Estic perduda!".
No va demanar ni menjar ni aigua, sinó ajuda. No va demanar ajuda
a una cadira, ni a una granota, sinó a Icaila. No va li va dir
"Hola!", ni "bon dia!" sinó que li va demanar que l'ajudés a trobar-se.
Icaila no va somriure, sinó que es va sorprendre. La seva situació
no la satisfeia ni l'omplia de goig, estava en una situació similar.
No era un moment divertit, ni plaent, sinó que començava a angoixar-se.
La bola no va proposar simplement que Icaila l'ajudés, sinó que
s'ajudessin mútuament. |
La
bola terrestre arriba rodolant. Diu a Icaila, que està en la
mateixa situació i una mica angoixada, que està perduda, que
l'ajudi a trobar-se, que s'ajudin mútuament. Icaila no s'ho
pot creure i no sap com ajudar-la.
|
