Llindar anaeròbic

Quan el nostre cos es troba en un estat d'intensitat màxima en que es produeix àcid làctic però sense que s'acumuli en la sang, aquest nivell d'esforç rep el de llindar anaeròbic. Tenim que tenir en conte que el fet d'estar treballant a aquest nivell no significa que hi hagi producció d'àcid làctic a nivell muscular, el que passa es que està essent neutralitzat o eliminat en quantitat en quantitat suficient per què no es vagui acumulant progressivament. Per tant quan un esportista esta realitzant un entrenament a aquesta intensitat o per sota també esta realitzant la glucòlisi anaeròbica (metabolisme anaeròbic làctic), el que passa es que no hi ha una acumulació important de l'àcid làctic i per tant es considera que tot l'esforç es aeròbic
Per altra banda tampoc tenim que considerar que un cop superada la intensitat de llindar anaeròbic, tota l'energia que produeix el nostre cos prové del metabolisme anaeròbic, ja que el consum d'oxigen encara no ha arribat al seu punt màxim. A mesura que augmenta la intensitat de l'esforç per sobre del llindar el consum d'oxigen va augmentant i per tant també augmenta la producció d'energia de la via aeròbica, això va succeint fins que el cos arriba al consum màxim d'oxigen i a partir d'aquest moment tot augment d'intensitat serà degut a un augment de formació d'energia per la via anaeròbica.
El llindar anaeròbic està essent molt utilitzat per els preparadors físics. A l'hora de fer la programació dels entrenaments, tot i que hi hagin moltes controvèrsies a l'hora de calcular-lo. En conclusió, el coneixement del llindar anaeròbic d'un esportista és un fet molt important ja que ens permet fe el plantejament de les diferents intensitats d'entrenament i de competició.