Professor numismàtic
El nostre professor de filosofia, Joan Fontanillas, un apassionat de les monedes

COL·LECCIONAR MONEDES I PAPER MONEDA

Un hobby que resulta molt divertit i instructiu és la numismàtica, és a dir, l'estudi i el col·leccionisme de monedes i bitllets, més coneguts com a paper moneda. La diversió rau en el fet que hi ha monedes des de fa milers d'anys i, si un sap captar tots els detalls d'una peça, pot aprendre moltes coses de la societat que la va encunyar. És com fer d'arqueòleg sense haver d'excavar. Aconseguir aquestes peces, com llegireu més endavant, és molt més fàcil del que sembla.

Què necessitareu? Doncs ben poca cosa. Anar recollint les monedes que caiguin en les vostres mans i classificar-les amb l'ajut d'alguna lupa, per apreciar millor els detalls. Podeu començar amb les monedes que recull la vostra família o les monedes que de vegades acumula una persona quan viatja a l'estranger. La manera més fàcil és classificar-les per èpoques o països però hi ha qui simplement les col·lecciona pels motius i símbols que mostren: animals, escuts, monarques...

Següent pas. És important localitzar fires o botigues especialitzades a prop de casa ja que allà un té l'oportunitat d'adquirir noves peces i entra en contacte amb professionals i altres afeccionats. A qualsevol fira de brocanters com ara la d'Hostalric, els dissabtes al matí, o la Fira de Sant Narcís, a Girona, podeu trobar algunes peces, però el lloc estrella que jo us recomano és la Plaça Reial de Barcelona, tots els diumenges pel matí. Allà hi trobareu monedes i bitllets que poden anar dels 50 cèntims a milers d'euros. Per tant, tothom pot fer una col·lecció d'acord amb els seus interessos i possibilitats. També hi venen lupes, llibres, àlbums per a guardar les monedes, microbàscules per a pesar-les…

Una altra opció és la compra per Internet a llocs com ebay, doocollect, todocolección… però no té el mateix caliu que suposa tocar les monedes en una paradeta. Internet jo ho recomanaria més aviat per a veure imatges de monedes i practicar, aprendre, ja que hi ha molts catàlegs virtuals, articles… genials per a instruir-se. A Girona hi ha poqueta activitat numismàtica, alguna botiga a la zona antiga i poc més, però Barcelona sí que aplega un bon grapat de comerços especialitzats. Per exemple, a la zona que hi ha entre la parada de metro de Jaume I i el Carrer de la Palla podeu trobar quatre o cinc botigues de primera categoria. Més endavant podeu donar un salt qualitatiu i fer-vos socis d'alguna societat numismàtica com ara el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (CFNB) o l'Asociación Numismática Española (ANE), on se'n pot aprendre encara més i beneficiar-se de promocions, xerrades...

Segur que esteu pensant que, sense pràctica, us poden encolomar alguna falsificació. Cert, però les botigues i paradetes depenen de la seva reputació així que solen garantir l'autenticitat de les peces i vosaltres, amb pràctica, acabareu tenint "ull clínic". Heu de pensar que els preus són molt assequibles, per exemple, per 20 € podeu tenir una moneda romana o una medieval de Jaume I en molt bon estat, totalment llegible.

Sembla mentida que sigui tan fàcil fer-se amb objectes que tenen segles d'antiguitat, oi? Heu de pensar que el comerç és una activitat tan antiga com l'ésser humà. En un primer moment es practicava l'intercanvi de béns com ara pells i menjar però aquests, de vegades, tenien una caducitat o un volum que les feien poc pràctiques. Aviat es va fer necessari algun objecte que servís per als intercanvis sense fer-se malbé i que fos fàcil de transportar. Així és com van acabar apareixent les primeres monedes metàl·liques amb marques i gravats que garantien el seu valor.

Encara hi ha molt de debat sobre on van aparèixer les monedes. Es creu que van sorgir a Grècia al voltant dels segles VIII i VII a.C. però la zona concreta no està clara i alguns diuen que a Jònia, altres a Lídia, a Egina… Els primer metalls van ser l'or, l'argent i el bronze i eren peces arrodonides, força irregulars, que mica en mica es van anar perfeccionant. Paral·lelament, a la Xina també van començar a fer monedes amb formes ben insòlites com ara ganivets, destrals… que mica en mica van anar evolucionant a formes rodones amb un forat al mig, més conegudes com a cash. El paper moneda és més tardà i data del segle IX d.C. a la Xina i no va ser fins al segle XVI que va escampar-se el seu ús a Occident. En qualsevol cas, la moneda metàl·lica és la gran protagonista de la història del comerç i ha anat variant en formes i metalls.

Cada país té la seva pròpia història numismàtica. El nostre aplega monedes gregues, púniques, ibèriques, romanes, visigòtiques, medievals musulmanes i cristianes, dels Reis Catòlics, els Àustries, els Borbons, l'ocupació napoleònica, diversos governs provisionals, les dues repúbliques, la dictadura franquista, l'euro… A més, en períodes de crisi, l'encunyació de moneda es descentralitza i podem arribar a trobar monedes i bitllets locals d'ajuntaments com ara Vic o fins i tot Hostalric!

També les parròquies de les esglésies van fer les seves pròpies monedes, anomenades pellofes. Hi ha milers de monedes i bitllets diferents així que és una col·lecció que no esgotareu amb facilitat. I això si no us dediqueu a recopilar peces d'arreu del món!

Al vídeo que ha editat l'Andreu Guiu podeu veure un petit ventall de monedes i bitllets. Si hi pareu atenció podreu anar veient, entre d'altres, les següents monedes:

Tetradracma atenès del segle IV a.C.
Denari ibèric de Bolskan (Osca) del segle I a.C.
Denari romà de l'emperador August del segle I.
As romà de l'emperador Claudi del segle I.
Follis de l'emperador bizantí Justinià a la Cartago del segle VI.
Tremis visigòtic del rei Sisebut a l'Imini del segle VII.
Dirham hispanomusulmà del califa Abd-ar-Rahman III a l'Al-Andalus del segle X.
Sòlid còncau de l'emperador Romà IV a la Constantinoble del segle XI.
Grosso venecià de Lorenzo Tiepolo del segle XIII.
Croat barceloní de Ferran el Catòlic del segle XV.
Pellofa d'Olot del segle XVII.
Cinc cèntims de la França revolucionària de finals del segle XVIII.
Vuit rals de Carles IV de 1808.
Moneda local de Birmingham de 1812.

També hi trobareu monedes més recents dels EUA de la llei seca, l'URSS, l'Alemanya nazi, el Vaticà, Espanya, Cuba, Marroc, Egipte, Guinea Equatorial, Libèria, Sierra Leone, Gàmbia, Palestina, Israel, Índia, Corea del Sud, Austràlia… i bitllets de Gualba i la Iugoslàvia comunista.

Ja sabeu… a col·leccionar! I recordeu que el principal tresor no és la moneda sinó la quantitat d'informació i bellesa que sovint arrossega amb ella.

Febrer de 2012
Joan Fontanillas

Col·lecció de numismàtica al MNAC
Numistàtica: Enciclopèdia. cat | Viquipedia
Moneda catalana
Joan Fontanillas, filosofia i escacs

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric