![]() |
![]() |
|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
||
|
Les arts de la civilització ibèrica![]() ![]() Les tribus ibèriques del sudest peninsular i d'Andalusia van organitzar-se en societats elitistes, governades per reis enriquits pel monopoli del comerç amb els pobles navegants que van arribar a aquelles contrades abans d'acabar el segon mil·lenni abans de la nostra era. Per aquesta raó, en aquelles zones s'han trobat grans monuments funeraris i importants conjunts de joies d'or que no trobem en territori de Catalunya. El motiu d'aquesta diferència és el que ja s'ha dit: la societat ibèrica catalana va ser més igualitària, amb un repartiment més equitatiu de la riquesa, el que va impedir que uns pocs individus acumulessin grans béns materials i poder polític i en fessin ostentació mitjançant joies o grans monuments funeraris després de la seva mort. Fins el present, a Catalunya només tenim dues mostres d'escultura d'època ibèrica, més interessants pel seu valor antropològic i històric que pel seu valor pròpiament artístic. La primera és un fragment d'un monument que representava una divinitat asseguda en un tron encoixinat; el lateral del tron portava en relleu una decoració de caps tallats. ![]() La ceràmica associada dins la sitja on es va trobar fa que es dati la peça de Can Posastres (Sant Martí Sarroca) entre els segles III-II a.n.e. L'altra troballa va fer-se l'any 1985 a Malla (Osona) i es tracta també de relleus sobre pedra que formaven part d'un monument, possiblement de caràcter funerari i de clara influència clàssica. En un dels dos fragments hi ha un carro tirat per dos cavalls i dos personatges amb túnica d'empeus sobre el carro; en l'altre fragment s'hi veu la lluita entre un centaure i un home. Un aspecte molt important de la creació artística dels ibers és l'orfebreria. Tot i no ser Catalunya la zona on s'han trobat els millors i més importants conjunts de joies d'or, collarets, arracades i braçalets, sí que a Tivissa es va trobar a començaments de segle un conjunt únic i extraordinari, el "tresor de Tivissa". ![]() Aquests objectes de prestigi assenyalen l'existència al poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa, d'un lloc de culte important. Per la informació que ens dónen i la seva qualitat artística, les pàteres són els objectes més interessants: una porta una escena de sacrifici i d'ofrena a un personatge assegut en un tron, un genet a cavall amb llança i un lleó atacant un herbívor, tema d'antic origen oriental, tres personatges amb ales i un centaure; ![]() Aquest conjunt es data en el segle II a.n.e., pel sincretisme que s'obseva entre les creences gregues, romanes i ibèriques. ![]() Solen ser de bronze i poden portar alguna decoració, com ara perles de corall. Les portaven tant les dones com els homes i la seva grandària depenia del gruix del gènere tèxtil que havien d'aguantar. La fíbula ibèrica més típica és l'anomenada fíbula anular, de forma rodona, que s'utilitzarà entre els segles V i I a.n.e., cinc-cents anys sense passar de moda (tot un èxit!). A partir d'aquest moment, les fíbules desapareixen, innecessàries per la nova moda introduïda pels romans, la toga. |