L'urbanisme de la civilització ibèrica

 
 
Els poblats ibèrics solen estar en llocs encimbellats que dominen els camps dels voltans i els camins marítims o terrestres.  
També existeix un poblament dispers, de cases de pagès, que són explotacions agrícoles en zones privilegiades per la seva riquesa o facilitat de comunicació, com podria ser el cas de Pontós, centre comercial de redistribució dels cereals de l'Alt Empordà amb els grecs d'Empúries. 
 
 
Quasi bé tots els poblats estan fortificats amb muralles i torres, circulars les dels moments més reculats, algunes molt impressionants, com la d'Ullastret, de tècnica constructiva grega, donada la influència que els grecs d'Empúries exerciren sobre aquest centre de redistribució de productes del Baix Empordà.  
 
Les muralles dels poblats catalans s'aixequen directament sobre terra, sense fonaments, sent les primeres filades de pedres molt grosses.  
 
En els primers poblats, el parament de les muralles era llis, sense torres, recordant la defensa que els indoeuropeus feien dels seus poblats amb les parets posteriors de les seves cases. Davant de la porta principal del poblat es construïen uns baluards o s'obrien fossars per a protegir la part més dèbil de les defenses i, de vegades, l'entrada es converteix en un passadís en forma de colze per a dificultar l'entrada de l'enemic. Hi pot haver diverses portes, a més de petites poternes, si la llargària de les defenses així ho fa necessari.  
 
A partir del segle IV a.n.e., les plantes dels poblats costaners, per influència grega, tendeixen a ser una quadrícula formada per carrers paral·lels que es creuen de manera perpendicular.  
 
Les cases, d'una o dues habitacions, tenen les parets fetes de fang, sobre un basament de pedra i, a vegades, poden estar excavades a la roca, el que evita fer fonaments. La coberta, a una o dues vessants, i feta amb branques i fang, tenia un forat per deixar sortir el fum de la llar que, en posició central, servia per a cuinar i com a calefacció.  
 
En molt poblats hi ha places o eres d'ús comunal on podien haver-hi els forns per al pa o la ceràmica, els ramats, les sitges per a emmagatzemar el gra, cisternes d'aigua o les basses per a les escombreries.  
 
Els poblats més importants poden tenir edificis públics, com ara els temples, la qual cosa sembla suggerir l'existència d'una organització jerarquitzada en la qual els poblats més petits són depenents dels més importants en molts aspectes, com la canalització de les mercaderies excedents i el seu bescanvi per productes manufacturats estrangers.