L'activitat econòmica bàsica era l'agricultura cerealística; el blat, la civada, l'ordi i el mill eren, juntament amb el lli i els llegums (llenties, faves i pèsols), les espècies més conreades.
És probable que es practiqués l'alternança entre el conreu de cereals i
el de lleguminoses per a enriquir el sòl.
En canvi, no podem tenir cap certesa que les olives, avellanes,
figues, mores o aglans que trobem en els poblats ibèrics procedeixin d'arbres conreats;
podrien ser producte de la recol·lecció, com ho eren els bolets, espàrrecs, tòfones,
herbes aromàtiques, canyes i espart, que servien per completar l'economia familiar,
ja fos contribuint a la dieta alimentària o a la fabricació d'atuells. El conreu de la vinya, conegut després de l'arribada dels grecs a les nostres costes, va tenir molt poca importància abans de la romanització.
La segona activitat econòmica era, per la seva importància, la ramaderia ,
essent els animals més consumits les cabres i les ovelles, el porc, els bòvids, el cavall
i el gos, dubtant-se si el porc era l'especimen domesticat o el senglar. S'ha de tenir en compte la importància que tenia la llana de les ovelles i els productes làctics dins l'economia familiar, així com l'ajuda que per al treball agrícola representaven cavalls i bous. Només es sacrificaven animals vells i la carn no era massa abundant en la dieta. En tot cas, la dieta càrnica podia complementar-se amb la cacera: senglars, cèrvols, conills, ocells, aus aquàtiques, cabres...
La presencia d'hams i pesos en els poblats de la costa testimonien una activitat pesquera,
també present als rius, com sabem per les espines trobades als poblats de l'interior;
la dieta piscícola es complementava amb la recol·lecció de moluscs.
La presència a molts poblats d'escòries de ferro i forns ens informen de l'existència
d'una producció d'objectes manufacturats
com ara les eines agrícoles, d'unes formes
molt semblants a les que han arribat fins als nostres dies: podalls, fangues, càvecs,
rampins, aixades, arades, forques, falçs, destrals..., així com armament i objectes
d'ornamentació.
Algunes d'aquestes formes ens indiquen que, a més de l'agricultura de secà,
també es practicava l'agricultra d'hort per a les verdures. 
En el transcurs del temps hi va haver una especialització per a cada ofici: ferrer, terrissaire,
etc. De tota manera, es va mantenir sempre una artesania casolana portada a terme per les dones,
que comprenia bàsicament la confecció de teixits per a la casa i de ceràmica de cuina,
a mà, mentre la de taula, de pasta molt més fina, feta a torn i decorada amb pintura de color
vermell o blanc, es feia en gran part en tallers especialitzats. S'ha de tenir present que
l'activitat tèxtil, a més dels vestits, comprenia també la confecció de sacs, veles per als
vaixells, coixineres, catifes i, amb l'espart, soles per a les espardenyes. 
Les tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats dins l'àmbit comarcal i amb els comerciants estrangers instal·lats a la costa. El comerç local es basava en manufactures o matèries primeres que tinguessin en excedent o en fossin deficitaris.
El comerç exterior es feia amb els productes que interessaven als grecs d'Empúries i Roses: cereals, metalls, pells, teixits i, potser, esclaus. A canvi, rebien ceràmica de luxe per a beure vi decorada amb escenes mitològiques, armament, joies, perfums o teixits fins. Aquest comerç es coneix sobretot pels envasos en què es transportaven aquests productes: amforetes de pasta de vidre per als perfums, àmfores de terrissa per al vi i l'oli.
Els grecs també podien fer d'intermediaris en la distribució de productes d'origen ben divers: objectes púnics o cartaginesos arribats via Eivissa (Ebussus), altres, procedents de l'àrea cèltica, a l'actual sud i centre de França, podien arribar a través de Marsella i altres, com la ceràmica fina de taula, vernissada de negre, que venia del sud d'Itàlia.
Les tribus ibèriques començaran a encunyar moneda només a partir de la presència romana a casa nostra, a la fi del segle III a.n.e. Són monedes de bronze que porten el nom de la tribu escrit amb lletres ibèriques: Kesse (Tarragona), Untikesken (dels Indiketes, empordanesos que vivien prop d'Empúries), Iltirda (Lleida).
