Algunes tribus de l'interior, com ara els ilergetes o els ausetans (Osona), van estar governats per reis, que en el cas dels primers sembla que es tractava d'un poder compartit entre dos reis al mateix temps (diarquia). Aquest sistema de govern es va establir en baixa època ibèrica, ja en periode romà, i era hereditari.
Les tribus de la costa, pel contrari, sempre en contacte amb els grecs i altres pobles
forasters, i motivats pels interessos econòmics, van crear unes estructures sociopolítiques
més igualitàries; són poblats que tracten directament amb els grecs i no desenvolupen una
elit política, repartint els beneficis de manera igualitària. Les formes polítiques aristocràtiques, tardanes, de la tribus de l'interior són conseqüència dels seus contactes amb els cartaginesos, i romans més tard, pobles amb una estructura social i política totalment diferent a la grega.
Potser aquesta gènesi tardana d'estructures polítiques fortes entre els íbers catalans explica que les capitalitats no apareguin fins després de l'arribada dels romans l'any 218 a.n.e. i, segurament, així mateix, potenciades per aquests.
Fins aleshores,
l'únic sistema d'organització politicosocial que existia era la tribal,
amb una distribució comarcal i un centre econòmic que canalitzava el comerç exterior.
Quan a l'any 195 a.n.e. el cònsol Cató ve a pacificar les tribus del nord de l'Ebre, els representants d'aquestes no són altres que els caps de família dels respectius poblats. Al nord de l'Ebre sembla doncs que no existia gran estratificació social, sinó més aviat una societat igualitària i, com s'ha dit, la formació de la reialesa és un fet molt tardà, propiciat per la conquesta romana.
Els caps de família, ja que era una societat patriarcal, devien designar les diferents feines als membres de la comunitat.
Sembla que la costa catalana tenia una densitat de poblats molt
més elevada que les zones de l'interior.
Entre aquestes tribus del territori català hi havia diferències culturals, palesades diferents vegades pels documents escrits.
Així, l'historiador Titus Livi diu que els lacetans atacaven sovint als seus veïns ausetans, i uns ploms escrits amb malediccions dels olossitani (íbers de la Garrotxa) contra els seus veïns indigetes, demostren aquest caràcter més obert, habituat als contactes foranis i, en general, més civilitzat, de les tribus de la costa respecte les de la muntanya, més pobres i indòmites.
L'única tribu que va arribar a conseguir aliances amb altres, per lluitar contra els romans, com la dels ausetans, va ser la dels ilergets.
Cada tribu tenia el seu crit de guerra i els seus estendards.
Tot i que la família és de caràcter patriarcal, la dona podria haver tingut
un protagonisme
en les ceremònies religioses, com a sacerdotessa.
Les famílies eren monògames i els lligams entre elles molt forts; els forts vincles de parentiu entre elles per línia patrilineal constituïa el clan, si bé no es pot excloure la transmissió d'herències per via matrilineal.
En tot cas, la dona tenia un important paper en el sistema econòmic, ja que, a més del treball agrícola i el domèstic, també tenia al seu compte la fabricació de la ceràmica i els teixits, elements molt importants i imprescindibles per a la vida del poblat.
