Terminologia
	Conceptes bàsics El cicle del vapor: El vapor tenia un cicle que s'iniciava a les calderes, s'escalfava aigua mitjançant la combustió del carbó fins que es transformava en vapor d'aigua que anava a la màquina de vapor i produïa energia mecànica. L'aigua era necessària per convertir-se en vapor. Aquesta passava per uns tubs dins la caldera i era conduït, ja convertit en vapor, fins a la màquina de vapor. Així veiem que els dos productes bàsics per a l'obtenció del vapor són l'aigua i el carbó. Un altre aspecte important en el cicle, era l'eliminació dels residus que produïa la combustió del carbó: les cendres i els fums. Cada un d'ells rebia un tractament diferent. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. La màquina de vapor: Aquesta s'anomenava col·loquialment la "burra". Acostumava a estar instal·lada al costat de la sala de les calderes. La pressió del vapor s'havia de controlar perquè tan si la pressió era excessiva com si n'hi havia poca, provocava irregularitats en el seu funcionament. El vapor era la font d'energia per accionar un pistó. El pistó enllaçava amb un biela i un manubri que feien rodar una gran roda o volant. En girar s'accionava una corretja que enllaçava amb les màquines de les naus mitjançant uns grans rodets, corretges i embarrats. Tot plegat era un sistema força complex però que funcionava. Procés de construcció d'una xemeneia industrial: Consultant els plànols de l'arxiu Municipal, referents a la construcció d'una fàbrica de vapor, ens podem adonar d'un fet curiós: normalment no hi constava el dibuix de la xemeneia, tan sols es veia l'espai on s'ubicaria. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. En la revista Impacte número 81 hem pogut trobar una ressenya de com es construïa una xemeneia. Segons ens explica el Dr. Joan Baca era un procés complicat i que necessitava d'una gran experiència: Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. El mateix Dr. Joan Baca, l'any 1945 va construir la xemeneia de la Terrassa Industrial SA i va aconseguir que aquest problema no es produís (veure fitxa adjunta de TISA). Vocabulari Arc: Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai. Arcuació: Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa. Arquivoltes: Element arquitectònic que volta l’arc d’una porta o d’una finestra. Capitell: Remat capdamunter de la columna. Carener: Línia horitzontal i més elevada d'un pavelló de la qual arranquen dos vèrtexs. Carregament: Part d'una biga o carreu que s'introdueix en la paret. Carreu: Pedra escairada que forma part d'una filada en la fàbrica de pedrissa. Collarí: Motllura de la base d'un capitell. Cònic: Corba de segon grau en un pla. Cornisa: Conjunt de motllures que s’utilitzen per rematar un edifici. Coronament: Acció de coronar; allò que corona, completa. Corretges: Cintes contínues que serveixen com a òrgans de transmissió de la potència entre dos eixos. Primer foren de cuir i planes. Actualment són de cautxú. Cúpula: Volta semiesfèrica o de forma similar sobre planta recollida. Embarrat: Arbre de transmissió proveït de politges. Era emprat en l'accionament de les màquines arrossegades per un sol grup motriu central. Èmbol: Òrgan de forma cilíndrica que es pot moure amb moviments alternatius a l'interior d'un cilindre. Serveix per transmetre l'energia produïda per una màquina motriu a un fluid. Fer el buit: En termodinàmica, produir un estat de pressions i així afavorir certs canvis d'estat. Per ex. les vaporitzacions. Filada: Cada una de les sèries de maons que es van posant en una paret. Fris: En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa. 2 p ext Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals. 3 Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons. Fust: Part de la xemeneia compresa entre la base i el collarí. També es pot anomenar canya o tronc. Galeta: Peça rodona o virolla que hom posa com a ornament a l’extrem superior dels arbres de les naus. 2 Peça rodona del cim del pal major on hom penja un fanal. Gelosia: Entreteixit de llistons que es posa a les finestres. Llanterna: Forma com es remata una cúpula. Llum zenital: Llum, natural o artificial, destinada a il·luminar un local, un edifici, una església, etc, i que prové del sostre. Màquina de vapor: Màquina que utilitzava el vapor d'aigua per transformar l'energia interna en energia mecànica. Mètopa: En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs. Motllura: Element decoratiu de determinat perfil. Passera: Palanca, pedres convenientment col·locades, etc, per permetre de passar un torrent, un rierol, etc. Pilar: Element de sustentació exempt de secció rectangular. Piràmide: Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual són triangles que tenen un vèrtex comú. Prisma: Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms. Revolució industrial: Transformació de l'estructura productiva tradicional basada en: a. una nova organització de treball b. la introducció de noves fonts d'energia c. la utilització de noves tècniques d. el millorament tecnològic continuat Volant: Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts. Vuitavada: Que té vuit costats o cares.
	[Introducció] [Xemeneies] [Propostes] [Terminologia] [Bibliografia]