Xemeneies a Terrassa
Bòvila Almirall I Vapor Aymerich, Amat i Jover	Bòvila Almirall I Bòvila Almirall II Manufactura auxiliar Oliu. Vapor Monset SAPHIL TISA Tintoreria lanera TIP SA Vapor Aymerich Vapor Badiella Les dades sobre les empreses i els elements arquitectònics dels edificis i de les xemeneies s'han extret de l'arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa, en concret del Pla Especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental, de l'arxiu Tobella, de la Biblioteca Soler i Palet i del Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa (veure bibliografia). Les fotografies han estat cedides per l'Arxiu Tobella especialment per aquest treball, en cas de voler fer-ne algun altre ús cal demanar la conseqüent autorització. Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La ciutat de Terrassa ha gaudit d'aquest passat desenvolupant una gran activitat tèxtil al llarg del segle XIX i també durant la primera meitat del segle XX. L'any 1833 es va construir la primera fàbrica de vapor - anomenada el Vapor de la Companyia- i la segona a tot l'Estat Espanyol, mentre que a Barcelona es va construir la primera - la fàbrica Bonaplata. Un esdeveniment va influir decisivament en el desenvolupament industrial de Terrassa: l'arribada del tren, fet que es va produir l'any 1856. Primer va unir-se amb Barcelona i posteriorment, l'any 1860, amb Manresa. L'any 1862 es va unir Barcelona amb Saragossa, aquest fet va facilitar enormement l'arribada del carbó a la ciutat, que sovint provenia d'Astúries o del País de Gal·les i arribava a Barcelona. També es rebien les llanes aragoneses o castellanes i al mateix temps permetia exportar els productes manufacturats. En relació al carbó, inicialment, semblava que es podria extreure de mines de Catalunya, però a finals de segle ja es va veure clar que se'n produïa molt menys del que el país necessitava. El carbó va ser, doncs, una font d'energia molt important tant per aconseguir moviment (vehicles, màquines) com per aconseguir escalfor. La plana del Vallès esdevé, en aquells anys, un marc privilegiat per a la indústria llanera, fet que també afavoreix el naixement d'un altre tipus d'indústria: les bòviles. Aquestes fabricaven els maons per a la construcció de les fàbriques i també per a les cases dels treballadors que s'anaven incorporant a aquesta. Les principals causes de la concentració tèxtil a Terrassa es poden explicar degut a una sèrie de factors que esmentarem seguidament: una situació geogràfica que facilita les comunicacions la capacitat d'adaptació i resposta dels empresaris locals la precoç mecanització i l'adopció del vapor com a font d'energia la funció d'arrossegament del sector cotoner (1) La ciutat de Terrassa no disposava d'un dels recursos que la indústria tèxtil utilitzava per fer el tissatge o per convertir-la en vapor: l'aigua. Tal com ens fa saber Àngel Arisó en La transformació del paisatge terrassenc no existia, com en d'altres ciutats, un corrent superficial constant i, per tant, l'any 1841 es va veure la necessitat de constituir la Mina Pública d'Aigües per tal de captar la reserva subterrània destinada a abastar la vila i aquest element a la indústria. La Mina Pública d'Aigües, actualment, encara gestiona l'abastament d'aigua. Amb totes aquestes característiques favorables a la industrialització no ens ha d'estranyar els trenta-sis edificis a vapor de què disposava la ciutat l'any 1900. I que als anys trenta hi hagués més de dues-centes xemeneies, que eren una mostra de la indústria en alça del moment. A finals dels anys cinquanta comença la davallada d'aquest element, funcional i arquitectònic, a causa del canvi en la font energètica que s'utilitzava: del carbó es passa a fer servir els derivats del petroli. Com a anècdota referida a la història local de la ciutat, a les naus se les anomenava quadres. Tractant el tema dels vapors i les bòviles a Terrassa, cal dedicar un apartat a Lluís Muncunill. Aquest arquitecte va néixer a Fals l'any 1868 i va deixar una empremta clara en la ciutat, sobretot a arrel de construir obres com la casa Gorina (1902), la casa Barata (1905) i, sobretot, el vapor Aymerich, Amat i Jover, l'obra més emblemàtica de la indústria llanera a Catalunya. Va iniciar-se en estils neoromànic, neogòtic i neoclàssic, però aviat va sintonitzar amb el moviment de la seva època: el modernisme. Així, les obres que hem esmentat anteriorment pertanyen a l'època modernista. Altres obres de l'arquitecte són la Masia Freixa, actual Conservatori Municipal de música de Terrassa, l'Escola Industrial, els magatzems Aymerich, Amat i Jover i els Magatzems Farnés, seu actual de l'Arxiu Tobella. Finalment, ressenyar que en el Pla Especial de protecció dels edificis i entorns artístics de la ciutat de Terrassa, aprovat l'abril de 1986, s'hi han inclòs 25 xemeneies, algunes en funcionament i altres en desús, per tal d'assegurar-ne la conservació. El nostre treball vol contribuir a que l'alumnat tingui present la funció d'aquest element fonamental en el funcionament d'una fàbrica de vapor i ho valori com a tal: un símbol de la nostra història més recent. (1) Extret del Dossier Didàctic Terrassa cent anys teixint ciutat.
	[Introducció] [Xemeneies] [Propostes] [Terminologia] [Bibliografia]