editorialCom sabem, la inclusió és un dels pilars de la nova escola del s. XXI. La inclusió, entesa com una declaració de bones praxis educatives per un tractament just i equitatiu de tot l’alumnat, és recollida ja al Preàmbul de la Llei d’Educació de Catalunya, tot fent al·lusió en els següents termes:
‘Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca l’objectiu que els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya adeqüin llur acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió dels alumnes i s’adaptin millor a llur entorn socioeconòmic.’
És evident que actualment les aules estan formades per un alumnat completament divers tant pel que fa a llurs capacitats intel·lectuals, emocionals, físiques,... com pels seus diferents llocs de procedència. Esta diversitat requerix necessàriament un abordatge metodològic diferent, que siga el màxim d’efectiu per tal de crear sinèrgies educatives afavoridores pel que fa al progrés dels aprenentatges. Així doncs, les metodologies inclusives aporten nous procediments la característica principal dels quals és el fet de convertir l’alumne/a en un element actiu i protagonista del propi aprenentatge, i de vegades, també protagonista i/o responsable dels aprenentatges dels companys/es.
Una altra de les bondats que aporten les metodologies inclusives és un reforç constant per al desenvolupament d’aquelles capacitats bàsiques que s’exigixen en el treball competencial; ens referim a les següents capacitats:
Les noves generacions del s.XXI reclamen nous abordatges tant metodològics, com instrumentals (les TIC) per poder aprendre en un món que està constantment en canvi i que requereix una gran confiança per part de l’individu. Des del present monogràfic hem intentat donar-vos a conèixer alguns elements teòrics i pràctics dins del conjunt de metodologies inclusives que alguns dels centres ja estan portant a terme a les aules.
INCLUSIÓ “ Considerant les diferents formes de definir l' educació inclusiva presents a l' actualitat, podem convenir que, en general, s' ha considerat la inclusió, o l' educació per a tothom, tenen a veure amb la capacitat dels sistemes educatius d' oferir una educació eficaç i de qualitat per a tot l'alumnat i amb la voluntat d' oferir-la en entorns comuns i compartits”
Document “ APRENDRE JUNTS PER VIURE JUNTS” ( Pere Pujolàs, 2008)
Una definició àmplia d' inclusió significa la presència, participació i èxit de tot l' alumnat. Avançar cap a la inclusió suposa facilitar l' accés als centres educatius de tot l' alumnat, sense que les condicions personals de discapacitat, ètnia, llengua, sexe o estatus social siguen un obstacle insalvable. Esta definició més àmplia suposa passar de pensar en termes d' atenció a l' alumnat amb Necessitats Educatives Especials a pensar en termes d' Atenció a la Diversitat, en l' adequació de l' escolaritat a totes i tots els alumnes de les aules ordinàries.
Una educació que es puga considerar de qualitat, ha de donar una atenció qualificada a tots els alumnes i que a més, esta atenció es desenvolupe en un context el màxim d' ordinari possible. Arribar a tenir una cultura de centre des d' un model inclusiu seguint els consell d' Ainscow suposa promoure en la comunitat i en el centre educatiu, amb la participació de tots els agents, una definció compartida del que entenem per inclusió, que de ben segur servirà per anar identificant les barreres o els esculls amb que l' alumnat topa en els centres.
Escola selectiva versus escola inclusiva
No es tracta de dues escoles que ensenyen coses totalment diferents, de manera que el que ensenya l’una no ho ensenya l’altra. És una qüestió d’èmfasi, de prioritats, de finalitats: l’una més aviat posa èmfasi en la instrucció, en la transmissió dels continguts acadèmics, que esdevé l’objectiu primordial de la seva actuació, el fi que perseguix; l’altra, en canvi, sobretot posa èmfasi en l’educació integral, en l’assoliment del màxim desenvolupament personal i social de l'alumnat, i els continguts acadèmics —que també s’hi transmeten— es converteixen en un dels mitjans per assolir este desenvolupament.
Una educació selectiva genera una escola lògicament també selectiva, només per a uns quants, perquè no tots tenen la capacitat ni la voluntat (les aptituds i les actituds) necessàries per adquirir estos sabers. Partix de la base que hi ha un alumnat que «servix» per estudiar —i estos són atesos a les escoles «ordinàries» pels mestres i el professorat «ordinaris»— i uns altres que «no servixen», o perquè no «volen» o perquè no «poden», —per a l’atenció dels quals fan falta uns centres «especials» i uns mestres «especials».
És una escola que es fonamenta en el que Brown, Nietupski i Hamre-Nietuptski (1987) anomenen la lògica de l’homogeneïtat,
Una educació i una escola inclusives
Darrere d’una educació i una escola inclusiva també hi ha una filosofia que li dóna sentit. Neil Postman l’anomena la “llei de la diversitat”. L’objectiu d’una educació inclusiva és que l’escola contribuïsca a adquirir, fins al màxim de les possibilitats de cadascú, totes les habilitats tècniques (com parlar, llegir, calcular, orientar-se...) i socials (com comunicar-se, respectar-se...) que són necessàries per ser, viure i conviure. No es tracta de saber més que els altres, sinó de saber tot el que es puga i saber posar el que hom sap al costat del que saben els altres per assolir fites comunes i transformar i millorar la societat. Es tracta de fer ciutadans competents, però no competitius, sinó cooperatius; ciutadans tolerants, respectuosos amb les diferències, però no permissius; ciutadans lliures, crítics i responsables. En una educació inclusiva, s’insisteix en la necessitat de formar una personalitat autònoma i crítica, no solament competent i hàbil.
L’Educació inclusiva el camí cap al futur
Estes directrius marc d'actuació suposen una entrada holística als centres, des de la psicologia, la pedagogia i el treball social, que emfasitza el treball a les aules ordinàries, als cicles, als claustres, el treball el equip del professorat i, en la mesura del possible, el treball amb els diferents agents educatius del territori. Una entrada des d' alló “macro” fa que deixen de ser necessàries una part de les intervencions “micro”, mentre que estes actuacions individualitzades s' han mostrat, en moltes ocasions, poc eficaces sense intervenir sistemàticament en el context més ampli. No obstant, entenem que les actuacions més individualitzades ha estat, són i continuaran essent necessàries.
L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment, per trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe que li permeten atendre junts alumnes diferents, sense que cap en surti perjudicat. Este és el repte: trobar mètodes que permeten ensenyar més a més alumnes sobre els continguts de les diferents àrees, a cadascú fins al màxim de les seves possibilitats o capacitats.
Una escola com esta es preocupa d’organitzar l’heterogeneïtat perquè siga profitosa, educativament parlant, per a tohom, més que no pas d'homogeneitzar l' escola, tot negant o anul·lant la diversitat.
Educació inclusiva. Departament d'Ensenyament
Metodologies inclusives
En els centres educatius i les nostres aules ens trobem, cada dia més, una gran diversitat d’alumnat que hem d’atendre: alumnat d’educació especial, alumnat amb alguna discapacitat, alumnat amb un nivell molt alt d’aprenentatge, alumnat nouvingut procedent d’altres països i d’altres cultures... La diversitat és molt àmplia i la realitat és la que tenim. Com ho hem de fer? No és fàcil, no hi ha una resposta màgica, ni una solució única. I malgrat tot, és possible.
Des de fa uns anys hem sentit parlar molt d’inclusió: en cursos de formació permanent, en publicacions del món educatiu, des del Departament d’Ensenyament i altres institucions. Així mateix des del món universitari també s’han estudiat diferents metodologies i estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat.
De metodologies inclusives per atendre la diversitat a l’aula n’hi ha unes quantes: des de les comunitats d’aprenentatge i l’ensenyament multinivell fins a la pedagogia del contracte, els treballs per projectes i els grups d’aprenentatge cooperatiu, entre altres.
De les comunitats d’aprenentatge tots n’heu sentit parlar: és un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa; l’ensenyament multinivell és una eina perquè tot l’alumnat d’una aula, qualsevol que siga el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, puga aprendre. Este tipus d’ensenyament permet que el professorat puga planificar la lliçó per a tot l’alumnat i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe.
El contracte pedagògic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, on una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.
Voldria centrar-me, però, en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps que se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé siga per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem o, fins i tot, per desconeixement.
Quan volem treballar de forma cooperativa és important haver ensenyat i practicat competències socials prèviament amb l’alumnat, perquè estes són molt necessàries per treballar en equip i cooperar amb altres persones. Les habilitats socials no s’adquireixen espontàniament i per això necessitem estratègies apropiades per ensenyar a treballar junts. L’ús continuat d’estes tècniques ha de fer que l’alumnat aprenga a treballar d’esta manera.
La filosofia del grup cooperatiu partix de la idea que totes les persones són importants a l’aula, totes són necessàries perquè totes aporten el seu aprenentatge, no s’exclou a ningú, i si algú necessita ajuda se li'n dóna. S’han de valorar les diferències dels nois i les noies i hem de rebutjar les desigualtats. El grup es forma de manera heterogènia i està format per tres, quatre o cinc membres.
Segons Pere Pujolàs, en un grup cooperatiu hi ha una interdependència positiva, és a dir, l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprenga. Hi ha una responsabilitat individual: tots els membres de l’equip són imprescindibles perquè tenen un rol que han de complir i han d’aportar la seua part. Hi ha un lideratge compartit, tots són iguals, ningú se sent superior a un altre i si tots fan la seua tasca comporta un èxit d’equip.
Algunes de les tècniques de grup cooperatiu més conegudes són: la tècnica TAI, la tutoria entre iguals, el trencaclosques d’Aronson (Jigsaw), la tècnica Coop-Coop i la tècnica TGT o Competició per equips.
La tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), Equip d’Assistència Individualitzada. S’utilitza en l’ensenyament de les matemàtiques i combina l’ensenyament individualitzat amb el treball en equip. Al començament de cada tema i amb els equips formats de manera heterogènia, la mestra o mestre fa una presentació per a tothom i se’ls explica quins objectius didàctics s’espera que assoleixin. Tot l’alumnat treballarà els mateixos continguts però en diferents nivells. Cada membre de l’equip té el seu propi pla de treball personalitzat, i tots saben quins són els seus objectius, quines activitats han de fer i s’han de responsabilitzar que tots els membres de l’equip faça el seu pla de treball. Si a algú li costa, un membre de l’equip el pot ajudar.
Si és necessari, el professorat pot atendre en petit grup a alguns alumnes d’un nivell determinat per fer explicacions o orientar-los.
La tutoria entre iguals: és una manera de treballar amb parelles, dos alumnes que poden ser de la mateixa classe o bé de diferent classe i nivell: un alumne o una alumna farà de tutor de l’altre. En este tipus d’aprenentatge cooperatiu s’han d’establir de manera molt clara i precisa els continguts a treballar i l’estructura de cada sessió. El contingut de la tutoria entre iguals ha de tindre continuïtat amb el que es treballa a la classe. Els primers dies que es porta a la pràctica, el professorat ha de fer la supervisió. Les sessions han de ser curtes, aproximadament han de durar mitja hora, però s’hauria de procurar fer diàriament.
El trencaclosques d’Aronson, Jigsaw: es formen grups de treball, que anomenarem equip base i cada membre del grup tria una part del tema a treballar; en un moment del procés, els alumnes desfan el grup inicial i els membres dels diferents grups que han triat treballar la mateixa part del tema s’ajunten per formar l’equip d’experts i junts fan la recerca de la mateixa part de la lliçó, ajudant-se i compartint la informació. Una vegada acabada la seua part del tema, els experts tornen cadascú al seu grup inicial o equip base i tots aporten la seua part del tema als altres. Entre tots arribaran a tindre molt més clar el tema treballat.
La tècnica coop-coop: el professorat anima els estudiants a demanar els temes que més els interessa de l’àrea. Al final s’ha de disposar d’una llista de temes que siguen interessants per al grup-classe. Es preparen els grups i cada grup escull un tema que li siga interessant, i del tema escollit, cada membre de l’equip tria un subtema que haurà de treballar de manera individual. Cadascú presenta al seu grup el seu subtema i la seua part s’integra a la dels altres, formant un material únic, evitant, però, que siga una juxtaposició de materials, ja que han de parlar i discutir com presentaran el material a la resta de la classe. Cada equip exposa el tema preparat.
La tècnica TGT inicials de Teams Games Tournaments. És un joc competitiu de preguntes i respostes, amb equips de capacitat homogènia. El professor o professora lliura uns materials que els alumnes i les alumnes s’hauran de preparar, un cop estan estudiats, comença el joc. Es juga en grups de tres, amb dos companys o companyes d’altres equips que tenen el mateix nivell acadèmic amb un joc de fitxes que, prèviament, ha preparat el mestre.
I podríem continuar parlant de més tècniques cooperatives i de maneres de treballar des de l’escola inclusiva, però l’espai és limitat. Treballar en grups interactius és una manera diferent de treballar, però val la pena provar-ho perquè l’alumnat no solament aprendrà més, si no que també aprendrà a treballar amb els seus companys i companyes, aprendrà habilitats socials, a ser assertiu, en definitiva, a ser més persona. Potser els costarà perquè no en saben i els ho haurem d’ensenyar, però quan ho fem, tots hi sortirem guanyant.
recursos
Tot seguit us mostrem l'enllaç al recull de recursos i materials educatius que trobareu disponibles al CRP o a la xarxa per treballar la Inclusió amb el vostre alumnat.
"Inclusió" a la Mediateca
- Grups interactius com a metodologia inclusiva per a l'atenció a la diversitat dins de l'aula ordinària. Escola Marjal (Les Cases d'Alcanar). Organització de l'aula en grups interactius, per tal d'atendre a la diversitat de l'alumnat dins l'aula ordinària. Fitxa
- Aprendre compartint. El projecte Aprendre compartint potencia les relacions entre l'alumnat de l'escola Consol Ferré i els del CEE L'Àngel mitjançant activitats funcionals. CEE L'Àngel (Amposta) . Fitxa
Aquest espai va dirigit als professors i les professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat
Els recomanats dels últims mesos :
revistes
- Guix 370. Una hipotètica revolta al 0-2 (Monogràfic)
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "La força de les paraules, encara". Sobre els beneficis de l'hora del conte a la biblioteca.- Guix 371. Ensenyar a escriure a primària. (Monogràfic) Articles:
"Entrevista a Boris Cyrulnik: Un docent afecta emocionalment l'infant"
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "Els contes que el vent s'endugué. L'agradable regal de la lectura compartida"- Aula de Innovación Educativa, 197. Educación para la interculturalidad. Educación plurilingüe (Monogràfic)
- Aula de Innovación Educativa, 198. El conocimiento social y las competencias básicas (Monogràfic). Article:
"Bibliotecas escolares en España: realidad y ficción"
- Cuadernos de Pedagogía, 408. Culturas e identidades (Monogràfic)
- Cuadernos de Pedagogía, 410. La nueva Formación Profesional . (Monogràfic). Articles:
"El tránsito hacia la ESO". Un grupo de cinco escuelas y dos institutos de Barcelona desarrollan un proyecto de coordinación para crear un itinerario de continuidad pedagógica entre primaria i secundaria.
"Tutoría entre iguales en el aula de 3 años". El trabajo cooperativo y compartido se utiliza con éxito para desarrollar la autonomía personal de un grupo de niños i niñas de Infantil.
"Aprender en comunidad con las TIC". Para favorecer el desarrollo d'estrategias de alfabetización digital comunitaria en el aula.- Cuadernos de Pedagogía, 409. Alumnado con alto rendimiento. (Monogràfic). Articles:
"La libreta de ciencias". Un instrument didàctic que actua com a suport d'estratègies basades en la investigació.
"Aprender para la vida". Els aprenentatges que realitzen persones amb discapacitat psíquica i laboral, a partir del currículum, però a través de situacions pràctiques i concretes de la vida quotidiana.- OGE. Organización y gestión educativa, 1. Diversidad y escuela inclusiva (Monogràfic)
- Protagonistes, ja!, 58. Infants desplaçats. Mesures de protecció i suport en els moviments migratoris infantils (Monogràfic)
- Perspectiva Escolar 350. Còmics! (Monogràfic). Articles:
"Pintant somnis, espectacle de poesia, dansa i teatre"
"Experiències per fer avançar les activitats habituals de l'aula cap a l'aprenentatge competencial"- Escola catalana, 46
- Perspectiva Escolar 351. Un món d'emocions (Monogràfic). Articles:
"GeoGebra a Primària"
"Pablo Picasso: la tristesa, el color blau i la guitarra"- In-fàn-ci-a, 178. Articles:
"El menjador, part del projecte educatiu d'una escola"
"Pedagogia de la interacció (I). L'acollida dels infants d'altres cultures "
escrits
- Juegos cooperativos y educación física. Paidotribo (2009)
- Explorar, jugar, cooperar. Bases teóricas y unidades didácticas para la educación física escolar abordadas desde las actividades, juegos y métodos de cooperación. Paidotribo (2001)
- Manual de Educación Física adaptada al alumnado con discapacidad. Paidotribo (2007)
- Juegos cooperativos y creativos para grupos de niños de 6 a 8 años. Pirámide (2007)
- Juegos cooperativos y creativos para grupos de niños de 4 a 6 años. Pirámide (2007)
- Juegos cooperativos y creativos para grupos de niños de 8 a 10 años. Pirámide (2010)
- Juegos cooperativos y creativos para grupos de niños de 10 a 12 años. Pirámide (2007)
... parlarem sobre avaluació!
Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...
 |
SE del Montsià, |
C/ Mas de Barberans, 31, |
43870 Amposta |
telf: 977704420 fax: 977704754 |
