Intercanvi cultural entre el Japó i el Solsonès
L'intercanvi
En què consisteix
Objectius

Centres que participen
Solsonès / Kamisihoro-Cho / Agueo
Curs 2003-04
Activitats
Fotografies
Curs 2004-05
Activitats
Temàtiques
Fotografies
Curs 2005-06
Activitats
Temàtiques
Fotografies
Curs 2006-07
Activitats
Temàtiques
Fotografies
 

Temàtica treballada curs 2004-05

Els punts de llibre exposats corresponen als alumnes de 5è i 6è de primària dels centres del Solsonès : CEIP Setelsis, Arrels I, CEIP Vall de Lord i ZER del Solsonès. La temàtica dels treballs es centrà en la diada de Sant Jordi. En una cara del punt de llibre els alumnes hi van fer un dibuix i en l'altra cara hi havia un poema realitzat per un alumne de la comarca en català i en japonès. Els punts de llibre un cop exposats van ser lliurats als alumnes de l'escola de Kamisihoro-cho.

La llegenda de Tanabata

Conta la llegenda que antigament l’estrella d’Altair es deia «Kengyusei» (que significa estrella del pastor) i l’estrella Vega «Shokujosei» (que significa estrella de la teixidora).
Molts anys enrera, a l’oest del riu «Amanogawa» (riu d’estels o camí de Sant Jaume) hi vivia la princesa Shokujosei, filla del Déu del cel, que era molt bona teixidora. Aquesta era molt coneguda perquè cada dia treballava molt a casa seva, sense tenir en compte el seu aspecte, fent uns excel·lents teixits. Com que era tan treballadora el seu pare va pensar concedir-li el permís per casar-se amb el que era el pastor de les vaques: «Kengyusei» que vivia a l’oest del riu «Amanogawa».
Un cop casats, resultà que la teixidora ja no treballava tant com abans, llavors el seu pare es va enfadar molt i va decidir separar aquest matrimoni retornant la seva filla cap a l’est del riu d’estels.
Tot i això va permetre que es trobessin un cop cada any, i aquest afortunat dia és el 7 de juliol, dia en què les garses volen sota del riu «Amanogawa» i amb les seves ales fan de pont entre l’est i l’oest, propiciant d’aquesta manera la trobada després d’un llarg any de separació.
Però si aquest dia plou, les ales de les garses es mullen i el riu flueix, fent impossible la travessia i impedint així la trobada, que havia d’esperar un any més.


La festa de Tanabata

Aquesta és una llegenda originaria de Xina, que fa molts anys va ser introduida al Japó.
Al Japó, tradicionalment, durant l’estiu hi havia el costum que les dones es rentessin el cos i els cabells ben nets i fessin ofrenes als Déus dels rius i dels mars. Totes les dones tenien un especial respecte per la princesa Tanabata, Shokujosei, ja que treballaven molt fent teixits i cosint tel·les.
Aquest costum del Japó, juntament amb la llegenda originaria de Xina, es va convertir en «Tanabatamatsuri» (festa de l’estrella) en japonés, festa popular que encara avui es celebra.
Aquest dia, 7 de juliol, les persones de totes les edats escriuen els seus desitjos sobre uns papers de diferents colors, aquests poden ser diversos, però tradicionalment es demanava que es millorès l’escriptura o el cosir i sobretot es desitja que durant la nit no plogui. Aquests papers es penjen sobre les branques d’un arbre de bambú.
Enguany, dins l’intercanvi cultural entre Kamisihoro-cho i el Solsonès, els punts de llibre, dedicats a Sant Jordi, realitzats pels alumnes de la comarca, també es penjaran a les branques dels arbres de bambú els quals s’exposaran a les escoles i llocs públics de Kamisihoro-cho.