AULA CARLES RIBA

Àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana. Com a objectiu principal es proposa de dilucidar el paper dels autors clàssics i de l'humanisme en la nostra història literària i ideològica.

FUNDACIÓ BERNAT METGE

La Fundació Bernat Metge, instituïda per Francesc Cambó el 1922, ha publicat més de tres-cents volums d'autors clàssics i, gràcies sobretot a les seves traduccions modèliques,  és la col·lecció d'autors grecs i llatins més prestigiosa del país.

Dues aportacions notables sobre la poesia llatina als països catalans

Jaume Medina, La poesia llatina als països catalans. Segles X-XX (antologia). Universitat Autònoma de Barcelona, 1996

J. Alturo i Perucho, Faventia 19/2, 1997

Jaume Medina, La poesia llatina a Montserrat en els segles XVI i XVII. Curial edicions. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

Anscari M. Mundó, Faventia 21/2, 1999

Josep Pujol, "Expondre, traslladar i reescriure clàssics llatins en la literatura catalana del segle XV"

Quaderns, revista de traducció (7, 2002)

Ciceró en terres catalanes: estudi de conjunt

Jaume Medina

1. Sobre la presència de Ciceró als Països Catalans (segles XI-XIV)

2. Ciceró a les terres catalanes. Segles XIII-XVI

3. Ciceró als Països Catalans. Segles XVII-XX

Montserrat Bacardí, "1936: l'hora de les traduccions"

Quaderns, revista de traducció (2, 1998)

El 3 de juliol de 1939 [sic], quinze dies abans de l’inici de la guerra civil, Carles Cardó va publicar a La Veu de Catalunya l’article «Del plaer i del turment de traduir», en el qual, entre altres consideracions, posava de manifest la necessitat d’avançar en el camí de l’anostra-ment d’obres estrangeres, sobretot de les ciències en què la tradició pròpia anava més fluixa. Cardó, aleshores, ja havia traduït bona part de l’obra filosòfica de Sèneca per a la Fundació Bernat Metge i havia col·laborat activament en la versió de la Bíblia promoguda per la Fundació Bíblica Catalana.

 

Joan Sellent, La traducció literària en català al segle XX: alguns títols representatius

Quaderns. Revista de traducció (2, 1998)

Noucentisme i estratègia cultural · models de llengua i estil · Josep Carner, Carles Riba, Josep M. de Segarra.

Curiosa pervivència d'uns versos d'Enni

Carmen González (Universitat de Barcelona)

ANGLADA, MARIA ÀNGELS

Maria Àngels Anglada

Aproximació a l'obra de Maria Àngels Anglada

Maria-Mercè Miró (Ausa XIX, 2000)

Record de Maria Àngels Anglada

Maria-Mercè Miró (Ausa XVII, 1999)

La princesa Nausica: d'Homer a Maragall

"La Nausica d’Homer és com un gràcil ocell, passa ràpida pel poema i ens deixa també a tots una flaire de gràcia, una imatge alhora sòlida i fugissera." (revista Auriga, núm. 5)

Retalls de la vida quotidiana a Grècia i a Roma. Ed. Empúries, 1997

Escola Catalana núm. 349, 1998

CARDÓ, CARLES

Del plaer i del turment de traduir

Assaig publicat a La Veu de Catalunya (3 de juliol de 1936) i reeeditat a Quaderns. Revista de traducció (2, 1998)

COCA, Jordi

La faula dels ocells grecs

Inspirada directament en Els Ocells d’Aristòfanes, l'eix argumental d'aquesta novel·la és la fundació d'una ciutat nova, d'una civilització inèdita. Inclou un argument, presentació de personatges i guia didàctica.

Assaig sobre la tragèdia grega

COSTA I LLOBERA, Miquel

Miquel Costa i Llobera

Nou diccionari 62 de la literatura catalana

A Horaci

El classicisme de Miquel Costa i Llobera

Eduard Valentí Fiol

Horaci avui

Josep Alsina (extractes de la revista Auriga, núm. 6)

ESPRIU, Salvador

Salvador Espriu

Víctor Martínez-Gil (Universitat Autònoma de Barcelona)

L'Antígona d'Espriu

Web didàctic de Rosa Fontanet i Manel Navarra

A la vora del mar (un poema d'Espriu)

Apologia i defensa de la identitat nacional: El tema d'Ulisses en el Cementiri de Sinera d'Espriu

Sensible a la complexitat expressiva característica de l’escriptor sinerenc, Maria Àngels Anglada al·ludí amb encert a "la possibilitat de veure les coses des de dos aspectes diferents" en el sentit de l’apreciació dels "dissoi logoi dels presocràtics, els mots o les narracions dobles"

FAGES DE CLIMENT, Carles

Homenatge a Fages de Climent

Fages de Climent no desmenteix els mots de l'hel·lenista Josep Alsina, quan afirma que tots els poetes són mitòlegs. Carles Fages no cau en paranys, la seva relació amb el mite és genuïna. No els manipula, doncs; ara, tampoc no en fa recreacions originals, els usa amb naturalitat, com vells coneguts, com un element estètic en la seva poesia. Els déus grecs apareixen a la seva obra lligats a la terra i als elements naturals: el mar, les espigues d'or, la tramuntana.

Literatura i mitologia

Web interessantíssim amb una notable quantitat d'activitats relacionades amb les al·lusions mitològiques en la poesia del poeta empordanès. De gran valor didàctica i documental. 

Publicació de l'obra completa

FORCANO, Manuel

Joan Maragall
Glòria Casals (Universitat de Barcelona)

La poesia segons Joan Maragall

Arthur Therry (Journal of Catalan Studies)

Himne homèric a Demèter (selecció de versos)

Maragall traductor d'Hesíode

Faventia 21, 1999

Jaume Medina

Balada d'Eros i Psique

Ausa, XVIII, 1989

Introducció a Bernat Metge i a Lo Somni

Francesc J. Gómez, L’ofici del poeta segons Orfeu: una clau hermenèutica per Lo somni de Metge?

Proposo que acceptem la invitació que fa Orfeu a Bernat ("si volràs lo teu enginy despertar en proffundament entendre aquells qui de aquesta matèria han tractat, veuràs que jo·t dich veritat") i que tractem d’explorar els horitzons conceptuals que ens assenyalen alguns dels indicis escampats pel seu esbós de teoria poètica. Una indagació d’aquesta mena podria revelar que les insinuacions, deliberadament reticents, d’Orfeu responen a una teoria coherent i, sobretot, rellevant pel que fa a la interpretació de tot l'episodi presidit pel poeta mític.

 

PALAU I FABRE, Josep

Josep Palau i Fabre

Nou diccionari 62 de la literatura catalana

PÀMIAS, Jordi

Presentació del poeta: entrevista sobre el seu llibre Narcís i l'altre

Selecció de poemes amb al·lusions al món clàssic

RIBA, CARLES

Carles Riba

Jordi Malé (Universitat de Lleida i consultor de la UOC)

El poeta Carles Riba

Jaume Medina (UAB). Revista Ausa XVI, 1994

"Si mai algú em demanava quin crec que és el tret que millor defineix la personalitat de Carles Riba, no dubtaria a contestar que és la seva fe. Una fe que ell veia simbolitzada en el son d'Ulisses quan travessava el darrer freu i que plasmà en un poema de les Estances i en un altre de les Elegies de Bierville..."

El darrer freu

Poema d'Estances (llibre primer), comentat per J. Malé

Carles Riba dins del món clàssic

Miquel Dolç

L'hexàmetre homèric adaptat a la mètrica catalana en la versió de Carles Riba de l'Odissea. Presentació d'un estudi complet 

Jordi Cors, Universitat Autònoma deBarcelona (Faventia 20/2, 1998)

Les Anacreòntiques traduïdes per Carles Riba (1913)

Ramon Torné (Faventia 24/1, 2002)

Rilke i l'orfisme a les Elegies de Bierville

Isidor Marí Mayans (Universitat Oberta de Catalunya). Revista Internacional de Catalanística

Introducció · L’orfisme · Riba i Rilke · Els elements òrfics i rilkeans identificables a cadascuna de les elegies · A manera de conclusió

SARDÀ, Joan

Joan Sardà i l’humanisme català modern

Eduard Valentí Fiol

"El tret més notable del classicisme de Sardà és que els clàssics no foren en ell un residu de tradició que li hagués estat donat sense buscar-lo, com ho eren pels que havien après el llatí al Seminari, sinó que anà conscientment a ells a la recerca d’uns principis, no solament estètics sinò ètics, que li fessin de suport per a la crítica i l’estudi de les novetats literàries i espirituals."

VALLVERDÚ, Josep

Breu biografia

El fill de la pluja d'or

Un cavall contra Roma

Josep Vallverdú, traductor

Ana Cris, UAB. Quaderns, revista de traducció (8, 2002)

VERDAGUER, JACINT

Jacint Verdaguer 

Narcís Garolera (Universitat Pompeu Fabra)

Verdaguer, una petita biografia  

Núria Munné

Els clàssics a Verdaguer

Eduard Valentí Fiol

En Verdaguer trobem un revestiment classicista que encobreix un esperit del tot anticlàssic. El pròleg de l’Atlàntida comença amb una cita de Plató. La idea del poema li ha estat donada per una lectura del Timeu. Entre els protagonistes surten Alcides i Pirene... en les notes apareixen citats tot d’autors antics. Però la mitologia verdagueriana fa pensar més en Wagner que en Ovidi. Els veritables protagonistes són els elements desfermats de la natura."

Lo Temple d'Ausa (1881)

L'Atlàntida  

Gran Enciclopèdia Catalana

L'Atlàntida  

Pere Farrés (UB)

Context literari, valor i significció del poema vedaguerià. Observacions per a una lectura complexiva del poema.

En el centenari de l'Atlàntida (1877-1977)  

Miquel S. Salarich i Torrents

Primeres reaccions vigatanes arran d'ésser premiat el poema.

L'Atlàntida editada per Narcís Garolera

Avui, 14.04.2002

L'Atlàntida editada per Pere Farrés  

La nova edició crítica de l'Atlàntida  

Joan Antoni Paloma (Avui, 24.10.2002)

L'Atlàntida, reflotada

Jordi Castellanos (Avui, 12.12.2002)

Agenda d'Actes de l'any Verdaguer

Recopilació feta per la Universitat de Vic.

Activitats dutes a terme des del desembre de 2001 al juny de 2003 (el text ocupa 70 pàgines)

Reproducció de la portada de la primera edició de l'Atlàntida

Les aventures de l'Atlàntida  Joc Club Super3