L'energia nuclear

El descobriment de la radioactividad va ser saludat amb alegria en les primeres dècades del segle XX, fins al punt de ser utilitzada com a recurs publicitari (aigües radioactives de propietats miraculoses, artefactes que suposadament permetien veure a través de les parets, etc.). Fins i tot després del llençament de bombes atòmiques sobre Japó en 1945, es promovien les anomenades aplicacions pacífiques de l'energia nuclear. Però després del desastre de Txernòbil, va créixer el debat sobre els riscs de l'ús de l'energia nuclear, la qual cosa de cap manera significa que s’hagi abandonat la idea de mantenir el confort de la civilització a base de partir - o unir - àtoms.

En alguns països la potència nuclear instal·lada respecte a la potència elèctrica total és considerable: França amb un 74% i Bèlgica amb un 61 % es porten la palma. A gran distància, Alemanya i Espanya arriben a un 35 %, Japó, un 28 %, i Estats Units, un 20 %.

A pesar de la paralització de la majoria dels projectes d'expansió d'aquest tipus d'instal·lacions, principalment a causa de la pressió de l’opinió pública, els experts consideren quasi inevitable un futur ressorgiment, possiblement després que les indústries nuclears ofereixen majors garanties en els sistemes de seguretat.

FUNCIONAMENT D'UNA CENTRAL NUCLEAR

En el reactor es trenquen (fissió) àtoms d'urani. el calor generat s'utilitza per a produïr vapor d'aigua, que circula fins a les turbines.

La reacció ha de ser atemperada envoltant amb un flux continu d’aigua freda (refrigerant) els circuits del reactor. A més, cada cert temps, la instal·lació ha de ser aturada per substituir el combustible.

En condicions normals, una central nuclear no emet contaminants radioactius, ja que ni l'aigua que es vaporitza ni el refrigerant entren en contacte directe amb el combustible.

L'aigua de refrigeració, però, procedent d'un riu o del mar, acostuma a ser tornada amb diversos graus de sobrescalfament, cosa que modifica notablement les condicions fisico-químiques del sistema hídric. Però fins i tot aquest problema pot corregir-se si s'aprofita l'excés de temperatura en sistemes de calefacció d'altres instal·lacions.

La qüestió més complexa és, probablement, la dels residus radiactius d'alta activitat procedents de les operacions de càrrega-descàrrega del reactor, la majoria dels quals són actius durant mil·lennis.

En aquests moments, gairebé tots els països que utilitzen l’energia nuclear tenen en projecte o en construcció cambres de confinament permanents situades a gran profunditat, entre capes litològiques impermeables i sense activitat tectònica (mines de sal abandonades, àrees granítiques, etc.).