La capa exterior

Els gots que aparentment estan buits no estan realment buits, com la gent suposa, sinó plens d'aire. D'acord amb tots el que han estudiat la natura, l'aire esta format per partícules menudes, lleugeres i invisibles. Quan vessem aigua en un got aparentment buit l'aire abandona el got en quantitat proporcional a l'aigua que entra. Per tant, cal pesnsar que el aire és matèria.

(Heró de Alexandria, 60 a.d.C.)

Per més que les paraules d'Heró - per alguns tingut com el precoç inventor de la màquina de vapor - eren certes i reveladores d'un geni por comú pel seu temps, el món clàssic estava llavors dominat per les idees d'Aristòtil. Pocs van prestar atenció a aquestes afirmacions abans del segle XVII.

Avui sabem que l'atmosfera és una capa més de la Terra, com ho són el nucli, el mantell i l'escorça, formada per aire. L'aire és una barreja de gasos que manté el planeta a la temperatura adequada per sostenir l'activitat dels éssers vius, la espècie humana entre ells. I l'activitat dels éssers vius manté alhora la composició de l'atmosfera. Atmosfera i vida són elements inseparables.

La atmosfera primitiva va evolucionar en gran part com a resposta als processos desencadenats pels éssers vius. Continua canviant com a conseqüència de les activitats humanes a un ritme, pel que sembla, més accelerat que qualsevol observat en el passat. La atmosfera controla el clima i en darrera instància determina la qualitat de vida. Depenem de l'atmosfera i el nostre futur depèn del coneixement que tinguem sobre el seu funcionament.

Però tots aquests sabers són recents. Mai no hi hauríem arribat a posseir-los sense l'atreviment intel·lectual de persones que van viure fa molts segles, com Anaxímenes, Arquímedes o el mateix Heró d'Alexandria.