crono

Cronologia de la ciència atmosfèrica

Any
-500	De què estan fetes les coses? Aquesta pregunta ja inquietava als savis de Milet (Jònia). Tales deia que tot havia sorgit de l’aigua. Anaximenes afirmava que l’aire era la matèria primordial. Heràclit afirmava que era el foc el principi a partir del qual s’havien format les diverses substàncies.
- 450	Leucip i el seu deixeble Demòcrit diuen que tot el que hi ha a l’Univers està fet d’unes partícules invisibles i indivisibles, els àtoms. L’univers no és res més que àtoms i espais buits.
- 430	Empèdocles diu que tota la matèria està formada per terra, foc, aigua i aire. Uns elements es poden convertir en altres. Aristòtil perfecciona aquesta teoria, la qual, oposada a les teories atomistes, perdurarà durant 2000 anys.
60	Heró d’Alexandria, matemàtic i inventor d’artefactes - com l'eolípia - que funcionen amb vapor d’aigua, conclou que l’aire està format per àtoms i espais buits i que, per tant, pot ser comprimit. La influència de les idees d’Aristòtil fa que les teories d’Heró no s’imposin.
1306	La contaminació atmosfèrica ja era un problema a l’edat mitjana. Eduard I prohibeix, per raons sanitàries, la combustió de carbó a Anglaterra.
1500	L’home ja pensa en conquerir l’aire. Leonardo da Vinci dibuixa artefactes voladors, entre ells un paracaigudes i un helicòpter.
1638	Galileu Galilei aconsegueix pesar aire, confirmant la principal teoria d’Heró: l’aire està fet de matèria.
1644	Evangelista Torricelli formula el concepte de pressió atmosfèrica i inventa el baròmetre de mercuri.
1648	Blaise Pascal relaciona pressió atmosfèrica i altitud. A més altitud, menys pressió.
1650	Otto von Guericke inventa la bomba de buit i realitza en Brandeburg l’experiment dels hemisferis.
1662	“En un gas mantingut a temperatura constant, la pressió i el volum son inversament proporcionals” (Robert Boyle).
1686	Edmund Hadley estudia els vents alisis i identifica l’energia solar com causa dels moviments atmosfèrics.
1738	Daniel Bernoulli descobreix que, dins de l’aire, la pressió actua per igual en qualsevol direcció.
1755	Joseph Black descobreix el diòxid de carboni com un dels components de l’aire. Abans, es creia que l’aire era una substància pura.
1773	Daniel Rutherford descobreix el nitrogen.
1775	Karl Wilhelm Scheele i Joseph Priestley descobreixen l’oxigen.
1778	Antoine-Laurent Lavoisier determina que l’aire es una mescla d’oxigen i nitrogen.
1783	Els germans Montgolfier eleven globus aerostàtics.
1807	Amadeu Avogadro calcula que volums igual de gasos diferents a la mateixa temperatura contenen el mateix nombre de molècules.
1819	El Parlament Britànic demana mesures contra la contaminació atmosfèrica.
1824	Joseph-Louis Gay-Lussac, descobridor dels isòmers, formula la llei d’expansió tèrmica dels gasos: a pressió constant, els gasos augmenten el seu volum proporcionalment a l’augment de la temperatura.
1857	Amb la perforació del primer pou, s’inicia a Pensilvània l’era del petroli.
1863	John Tyndall descriu l’efecte hivernacle, provocat pel vapor d’aigua contingut a l’aire atmosfèric.
1894	Ramsay i Rayleigh descobreixen a l’aire l’element Argó. Poc desprès, Ramsay identificarà la resta dels gasos nobles.
1896	Svante Arrhennius prediu augments de temperatura si s’incrementa la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera.
1900	L’automòbil es considerat un transport net pels ciutadans de Nova York: no deixa excrements quan passa.
1908	Fritz Haber desenvolupa un mètode per produir amoni a partir del nitrogen atmosfèric.
1912	Viktor F. Hess descobreix els raigs còsmics.
1920	Es desenvolupa la teoria cinètica: les molècules de qualsevol substància es mouen constantment. La mesura d’aquesta energia cinètica és la temperatura.
1926	Gilbert Newton Lewis introdueix el terme “fotó” per a descriure la natura de la llum.
1930	Es comença a difondre l’ús dels CFCs com agents propel·lents i refrigerants.
1952	4000 morts a Londres en menys d’una setmana, a causa de la contaminació atmosfèrica produïda per la combustió de carbó (boira fotoquímica o smog)
1953	Dobson posa a punt un mètode per a mesurar la concentració d’ozó a l’estratosfera.
1957	L’Sputnik, satèl·lit rus, és el primer objecte artificial que abandona l’atmosfera.
1973	Rowland i Molina identifiquen com causa de la destrucció de l’ozó els CFCs. Hi ha una gran controvèrsia sobre aquesta qüestió.
1980	La idea de l’escalfament global s’imposa.
1985	Es demostra l’aparició del “forat” d’ozó sobre l’Antàrtida.
1990	El Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic redacta el seu primer informe, augurant un profund canvi climàtic durant el segle XXI.
1992	Conferència de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Es signa el tractat sobre el canvi climàtic.
1997	El Protocol de Kyoto obliga a reduir les emissions de diòxid de carboni en el futur.
2000	La Convenció de La Haia promou la reforestació com a mitjà per a reduir els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni.