Planetes habitables

Per a que hagi vida en un planeta o satèl·lit es requereix, en primer lloc, que l’aigua líquida estigui present en alguna part. Possiblement hi hagi aigua líquida als casquets polars de Mart i a Europa, satèl·lit de Júpiter.  Per això, en aquests moments són aquests astres els que centren l’atenció de l’Exobiologia, la branca de la ciència que es dedica a cercar indicis de vida fora de la Terra.

La presència d’aigua és una condició necessària per la vida, però no suficient. També la temperatura és un altre factor important: en un astre massa calent o massa fred no pot desenvolupar-se la vida. El Sol, Mercuri i Venus no podrien ser habitables a causa de les altes temperatures de les seves superfícies. Venus, a més, té una pesada atmosfera carregada de gasos tòxics. La resta dels planetes del sistema solar presenten una temperatura molt baixa. Fins i tot la Terra, si no fos per l'efecte hivernacle, seria un planeta glaçat.

La presència d'una atmosfera protegida contra la radiació fa igualment que un planeta o satèl·lit sigui un bon candidat a albergar éssers vius. La capa d'ozó de l'atmosfera terrestre realitza aquest paper de filtre contra la radiació. Cap altre planeta del sistema solar posseeix aquesta espècie de “ulleres de sol” tan necessàries per al manteniment de la vida.

Finalment, perquè hi hagi vida és necessària una bona disponibilitat dels àtoms que formen la  matèria viva: els elements biogènics. Els sis principals, que trobarem a totes les estructures vives són els següents: carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre i fòsfor.

També són necessaris, en proporcions molt més petites uns vint elements més (calci, magnesi, potassi, sodi, clor, ferro, iode, etc…) El problema és que tots aquests elements, excepte l'hidrogen, són molt escassos a l'Univers. Però els planetes i satèl·lits acostumen a contenir en el seu interior una bona provisió d'aquests àtoms que, de fet, són les cendres resultants de les reaccions termonuclears que feien funcionar a velles estrelles que van escampar el seu material per l’espai.

Només en llocs on hi hagi activitat volcànica, el carboni, l'oxigen, el nitrogen i els altres elements tenen oportunitat de sortir a la superfície. Per això pensen molts que la vida terrestre va aparèixer per primera vegada en volcans submarins, on els elements necessaris per a la nutrició de les cèl·lules eren abundants.

Recapitulem, doncs: un planeta adequat perquè s'instal·li alguna forma de vida hauria de tenir, almenys, les següents característiques:

• Presència d'aigua líquida

• Temperatura moderada

• Protecció contra la radiació

• Elements adequats

• Activitat volcànica

Si es reunissin totes aquestes rares condicions mancaria la principal: que en algun moment s'hagués desenvolupat la primera cèl·lula, o que aquesta hagués arribat fins allí procedent de l'espai. I això ja no sembla tan fàcil.

Si algun dia es trobés un sol bacteri, o una prova que en algun moment hagin viscut organismes en un lloc que no sigui el nostre planeta, la troballa seria tan important que canviarien profundament moltes de les idees que ara tenim sobre la vida.