Evolució de la biosfera

En el camí que condueix d'una diminuta arquea a una papallona, a un peix, a un ser humà, i a una biosfera complexa i estructurada és llarg i complicat, que ha passat per diverses fases:

  • Els primers organismes - arquees o bacteris - comencen a existir fa uns quatre mil milions d'anys. Es divideixen a gran velocitat i consumeixen grans quantitats d'hidrogen i de diòxid de carboni. La presència d'aquells primers éssers vius fa canviar la composició primitiva de l'atmosfera.

  • Fa uns dos mil milions d'anys, apareixen cèl·lules més complexes i grans -les cèl·lules eucariotes-, capacitades per a viure en una atmosfera amb oxigen (l'oxigen era tòxic per als primers organismes).

  • Fa set-cents milions d'anys ja existien organismes formats per amb més d'una cèl·lula (multicel·lulars).

  • Fa sis-cents milions d'anys, alguns organismes comencen a poblar els continents. Fins a aquell moment, tot allò que s'ha relacionat amb la vida ocorria als oceans.

  • Fa uns tres-cents milions d'anys comencen a habitar la Terra els amfibis i rèptils.

  • Fa uns cent cinquanta milions d'anys, van aparèixer els mamífers i, un poc més tard, les aus.

  • Fa uns quatre milions d'anys apareixen les primeres espècies humanes.

Pas a pas s'ha organitzat la biosfera com un gran sistema terrestre -com ho són la geosfera, l'atmosfera i la hidrosfera-, dotat dels seus propis mecanismes de regulació.

No oblidem tampoc que si difícil és que un planeta es pobli amb quelcom que estigui viu, difícil és també que la vida es mantingui. Els problemes aguaiten per tot arreu: la radiació còsmica, els xocs de meteorits i cometes, l'escassetat d'aliment, els canvis climàtics bruscos, les erupcions volcàniques.

De fet, al llarg d'aquesta llarga història de la biosfera hi ha hagut diverses extincions catastròfiques. Per exemple, fa 220 milions d'anys, al final del període Permià, el xoc d'un cometa va provocar un enorme núvol de pols que va ocultar el sol durant molts anys: la majoria de les espècies que llavors vivien van desaparèixer, encara que ens resten els seus fòssils.

Fa 65 milions d'anys, al final del període Cretaci, segons tots els indicis aportats pels científics, un meteorit d'uns deu quilòmetres de diàmetre caigut de l'espai va causar una catàstrofe semblant: va ser en aquell moment quan van desaparèixer els dinosaures, junt amb moltes altres espècies.

D'ençà l'extinció del Cretaci, la qual va preparar el terreny per la expansió dels mamífers, no ha tornat a ocórrer res semblant i hi ha hagut prou temps per a que la vida a la Terra torni a ser una explosió de formes i colors. Milions d'espècies distintes ocupen milions de llocs diferents.

Aquesta varietat d'organismes i ambients és el que anomenem biodiversitat.