Evolució de la biosfera En el camí que condueix d'una diminuta arquea a una papallona, a un peix, a un ser humà, i a una biosfera complexa i estructurada és llarg i complicat, que ha passat per diverses fases:
Pas a pas s'ha organitzat la biosfera com un gran sistema terrestre -com ho són la geosfera, l'atmosfera i la hidrosfera-, dotat dels seus propis mecanismes de regulació. No oblidem tampoc que si difícil és que un planeta es pobli amb quelcom que estigui viu, difícil és també que la vida es mantingui. Els problemes aguaiten per tot arreu: la radiació còsmica, els xocs de meteorits i cometes, l'escassetat d'aliment, els canvis climàtics bruscos, les erupcions volcàniques. De fet, al llarg d'aquesta llarga història de la biosfera hi ha hagut diverses extincions catastròfiques. Per exemple, fa 220 milions d'anys, al final del període Permià, el xoc d'un cometa va provocar un enorme núvol de pols que va ocultar el sol durant molts anys: la majoria de les espècies que llavors vivien van desaparèixer, encara que ens resten els seus fòssils. Fa 65 milions d'anys, al final del període Cretaci, segons tots els indicis aportats pels científics, un meteorit d'uns deu quilòmetres de diàmetre caigut de l'espai va causar una catàstrofe semblant: va ser en aquell moment quan van desaparèixer els dinosaures, junt amb moltes altres espècies. D'ençà l'extinció del Cretaci, la qual va preparar el terreny per la expansió dels mamífers, no ha tornat a ocórrer res semblant i hi ha hagut prou temps per a que la vida a la Terra torni a ser una explosió de formes i colors. Milions d'espècies distintes ocupen milions de llocs diferents. Aquesta varietat d'organismes i ambients és el que anomenem biodiversitat. |