La biodiversitat

Vivim en un planeta on el primer que salta a la vista és la seva enorme varietat de paisatges i ambients. En correspondència, els éssers vius que els habiten presenten infinitat de formes i comportaments. De la percepció que obtenim davant d'un univers variat, ple de diferències, en diem diversitat.

La biodiversitat, sigui referida a una població, un ecosistema, o la biosfera sencera, és una mesura del número d'espècies, en relació amb el número d'individus de cada espècie, que viuen en un lloc determinat.

La màxima biodiversitat estaria representada per un parc zoològic, on idealment hi ha un màxim d'espècies, representades cadascuna per uns pocs individus. La mínima biodiversitat seria la que presenta una granja on tots els animals són de la mateixa espècie. Però a la natura no hi ha ni granges ni zoològics, sinó situacions més o menys pròximes als dos extrems citats.

En general, els ecosistemes que tenen bona salut (o sigui, els que presenten una bona resistència a les tensions externes) posseeixen una alta biodiversitat, mentre els ecosistemes degradats, contaminats o fràgils, tenen un índex de biodiversitat baix. La biodiversitat, i la diversitat en general, és una de les millors proteccions dels sistemes naturals davant dels canvis.

L'existència de diferents ambients i recursos ha fet que hi hagi moltes classes diferents d'organismes. Idealment, cada espècie tendeix a especialitzar-se en l'explotació d'un recurs diferent

Per a entendre com es formen les diferents espècies, responent a la diversitat d'ambients terrestres, cal comprendre els mecanismes bàsics de l'herència. En essència la informació que passa de pares a fills està continguda en una substància química especial anomenada ADN. Un segment de ADN contenint determinat tipus d'informació constitueix un gen. Els pares transmeten als seus fills els seus gens, empaquetats en unes partícules anomenades cromosomes incloses en totes les cèl·lules.

Tot allò que és hereditari està "escrit" en els gens. Però mai no podríem predir com serà un organisme pel sol fet de conèixer els seus gens. Primer que res un organisme és quelcom molt complex que resulta de la interacció entre allò que ha heretat (els gens) i allò que ha adquirit en la seva relació amb el medi o amb d'altres organismes (l'adaptació al medi ambient).

La informació continguda en un gen pot experimentar un canvi accidental (una mutació). Si la mutació esdevé en una cèl·lula sexual, els descendents poden ser, per a determinat caràcter, diferents dels seus pares. La majoria de les mutacions no tenen cap conseqüència, o si es manifesten, resulten fatals per a la supervivència de qui les recull. Però a vegades una mutació resulta ser beneficiosa i s'afegeix al patrimoni genètic de l'espècie.

Amb el pas del temps, l'acumulació de mutacions fa que els organismes canvien i que unes espècies es transformen en altres. Aquest procés és l'evolució.

L'evolució resulta de la fixació i acumulació en el patrimoni genètic de les espècies de transformacions (mutacions) que milloren l'adaptació dels organismes al medi en què viuen. Segons sigui el medi, les espècies tindran unes o altres característiques.

Quan el medi canvia, o quan un organisme es trasllada a un altre medi, els avantatges o els desavantatges dels caràcters hereditaris també canvien. Amb el temps, els organismes que visquin en unes determinades condicions seran només aquells que tinguin caràcters adaptats al medi. S'haurà produït una selecció, com si algú hagués decidit quines característiques han de reunir els supervivents. Aquest procés es produeix de manera natural, per això es denomina Selecció Natural.

En la concepció clàssica, l'existència de variacions en totes les poblacions d'organismes (diversitat) més el procés de selecció natural és el que impulsa l'evolució. L'evolució és un fet, no una teoria.

Està demostrat que en el passat van existir espècies completament diferents a les actuals, que es van extingir després de donar lloc a altres. Res fa pensar que les actuals vagin a durar eternament. L'evolució continua, encara que ara interferida per l'acció de l'home, una espècie nova.

Gràcies a l'efecte sumat de les variacions hereditàries i de la selecció natural al llarg de molt temps en el nostre planeta s'ha construït una biosfera, la principal propietat de la qual és la diversitat.