El medi ambient humà

A primera vista, el nostre organisme està format per cèl·lules, teixits i òrgans indistingibles dels de qualsevol altre mamífer. Mirant al microscopi difícilment posaríem diferenciar, per exemple, si una cèl·lula muscular pertany a una persona o a un ratolí.

D'altra banda, al laboratori químic que resideix a les cèl·lules de tots els animals, succeeixen gairebé exactament les mateixes reaccions. No fa tant, en comparació amb la llarga història de la Terra, que home i ratolí van tenir un antecessor comú.

Per tant, un zoòleg extraterrestre que es dediqués a estudiar els materials que construeixen diversos organismes d'aquest planeta no trobaria en l'espècie humana res de singular. A tot estirar, potser es preguntaria com ha pogut sobreviure aquesta espècie de simi que camina sobre les seves potes posteriors, malendreçat i lent en els seus moviments, incapaç d'enfilar-se pels arbres i cobert d'un pelatge nu.

Però el fet és que l'espècie humana ha aconseguit una fita que cap altra espècie a la Terra -i, potser, a l'Univers- mai no havia assolit: ha creat una cultura.

La cultura és un sistema que genera, conserva i transmet informació sense mediació de l'herència biològica, fent servir un llenguatge simbòlic. Per a que això sigui possible és necessari que cada individu de l'espècie estigui dotat un suport físic de conservació de memòria suficientment potent en quant a capacitat d'emmagatzematge i a velocitat de processament de la informació: un cervell evolucionat, en suma.

La possibilitat de comunicació que facilita l'existència d'un cervell i un llenguatge ha fet que l'home sigui també la única espècie que ha creat una tecnologia. La tecnologia és l'aplicació de les invencions i els descobriments a la satisfacció de les necessitats humanes.

Les primeres manifestacions tecnològiques van ser la construcció d'eines i les tècniques de la producció i el manteniment del foc. El domini del foc, del qual hi ha evidències de fa gairebé un milió d'anys, marca una gran fita, ja que per primer cop una espècie animal aprèn a processar energia exosomàtica (captada per mecanismes diferents al de la nutrició) per a millorar les seves condicions de vida.

Però tot això ha tingut un preu: la transformació de la natura. L'home ha ocupat els millors racons de la biosfera, acomodant el seu funcionament els seus interessos. Grans extensions de cultius, ciutats i vies de comunicació, i una complexa organització social basada en el consum desmesurat de recursos naturals, ha fet que tinguem que considerar l'home un animal singular de la biosfera, fins al punt que molts considerem la societat (o antroposfera) un sistema ambiental, al mateix nivell que l'atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.