Origen de la biosfera

La Terra va ser al principi una bola calenta formada per una barreja de sòlids, líquids i gasos. Per descomptat, un lloc inhòspit, inadequat per a qualsevol forma de vida.No obstant això, entre els elements presents al planeta primitiu, a més d'hidrogen, l'element més abundant de l'Univers, hi havia àtoms d'oxigen, carboni, nitrogen, sofre, fòsfor, calci, magnesi, ferro i molts d'altres. Diguem que, sense existir encara organismes, estaven presents les peces per a construir-los.

Tots aquests elements, dispersos a l'oceà, a l'atmosfera i als continents, es combinaven en un ambient on la radiació era molt intensa. Així anaven apareixent substàncies d'estructura química cada cop més complexa.

En algun moment, no sabem exactament on ni de quina manera, se suposa que va sorgir la combinació adequada: la primera cèl·lula.

La primera cèl·lula devia de ser molt senzilla si la comparem amb les nostres pròpies cèl·lules, però extraordinàriament complexa des del punt de vista químic. S'assemblaria a certa classe de microorganismes actuals anomenats arquees (arquees procedeix del grec: significa "antigues"), amb la mida i la forma d'un bacteri, capaços de viure en els ambients més extrems. Avui trobem arquees en llocs tan poc confortables com una fossa marina, el cràter d'un volcà, un llac salat, en l'Antàrtida i… qui sap si al subsòl del planeta Mart, del satèl·lit Europa, o de qualsevol altre lloc de l'Univers!.

En algun moment, aquesta primera cèl·lula es va dividir en dos. Allí va començar tot: la llavor de la vida havia germinat. La vida va emergir com una nova propietat de la matèria.

Probablement, fins que es va produïr aquests esdeveniment no havien passat més de mil milions d'anys des de que la Terra es va formar. Però van transcórrer altres mil milions d'anys més abans que apareguessin altres formes de vida més complexes o evolucionades. Certament, les condicions que es donaven al principi no haurien permès la nostra existència ni de la que gairebé cap dels organismes que coneixem.

Així i tot, absolutament tots els sers vius, incloent-hi l'home, procedeixen d'aquelles primeres cèl·lules.

Dins de la cèl·lula hi ha parts especialitzades en la captura i la transformació d'energia, el transport, la construcció de materials, l'eliminació de residus del metabolisme i la reproducció. Totes aquestes funcions defineixen la vida com quelcom especial, com una nova propietat que emergeix de la matèria quan aquesta s'organitza d'una manera particular.

Les cèl·lules treballen en un estret rang de condicions ambientals (temperatura, humitat, acidesa, etc...). Per a poder existir han necessitat l'existència prèvia d'un ambient adequat (un planeta habitable). Per a poder romandre, han adquirit mecanismes d'interacció amb el medi (un planeta regulat). La vida apareix i es manté només en determinades condicions ambientals que els propis éssers vius contribueixen a preservar.