Meteorits

Anècdotes


Ensisheim
Courtesy Houghton Library, Harvard University

L´any 1492 va caure un meteorit de més de 100 Kg a prop d'Ensisheim, ciutat d'Alsàcia. El rei Maximilià va interpretar que es tractava d'un senyal de l'ira divina envers els seus enemics. El mateix any, mentre creuava l`Atlàntic, Colom va veure "una meravellosa branca de foc" que queia al mar.





Un bòlid sorprenent a mig dia


Febrer 12, 1947: Una pluja d'unes 70 tones de ferro

Aquest mes ha fet 50 anys des d'una de les pluges de meteorits més espectaculars mai vistes. A les 10:40 a.m. del 12 de febrer de 1947, un bòlid en flames, increïblement brillant, va creuar el cel i va caure a la Sibèria oriental, a la zona anomenada Sikhote-Alin. Es tracta d'un cas ben documentat, i va suposar una gran aportació pel coneixement dels meteorits.

Aquest xoc es considera un dels dos més destacats del segle. El meteorit, de ferro, es va trencar a uns 8 quilòmetres d'alçada, i els fragments van quedar escampats a una zona d'uns 1600x800 metres. Va produir més de 100 cràters. El més gran tenia un diàmetre de prop de 30 metres. No es va produir cap incendi o destrucció similar, com a Tunguska, només arbres esmicolats i branques trencades. Es van recuperar 23 tones de fragments de ferro. Es suposa que la seva massa abans de trencar-se era d'unes 70 tones.

(from Sky Publishing Corporation and George Zay)


Els asteroides Troians:
una amenaça per a la Terra?

Els asteroides Troians es troben en òrbita al voltant del Sol, com tots els asteroides, però no a l'espai entre Mart i Júpiter, sinó a la mateixa òrbita de Júpiter, com una escorta. Un grup va 60 graus per davant del planeta gegant i l'altre el "persegueix" a 60 graus de distància.

Hal Levinson, del Southwest Research Institute, Carolyn Shoemaker i Eugene Shoemaker han fet una simulació que inclou prop de 200 asteroides Troians, i han arribat a la conclusió de que les seves òrbites no són tan estables com es pensava. Dins d'uns 4.000 milions d'anys, aproximadament el 10 per cent d'aquests asteroides abandonarà el grup. Alguns sortiran del Sistema Solar, expulsats per la interacció gravitatòria amb Júpiter o d'altres planetes, alguns, però, es dirigiran cap als planetes interiors, amb el consegüent perill de col·lisió amb la Terra.


El cas del meteorit del 3 d'octubre

1ª part: una explosió daurada

El dijous 3 d´octubre de 1996, a les 20:00, Jim Cummings va divisar un bòlid a prop de Santa Fe. La bola de foc, que emetia llum de color verd brillant, es va desintegrar en una explosió daurada donant lloc a quatre o cinc trossos més petits, que es van cremar ràpidament en pocs segons emetent llum blanca: "Amb seguretat, han estat els 10 segons més emocionants dels meus 5 anys d'afeccionat!"

El cas del meteorit del 3 d'octubre

2ª part: tot és possible

Alguns astrònoms han dit que probablement es tracta d'un fragment d'asteroide, o de cometa, o inclús d'escombraries espacials. Les autoritats locals van rebre centenars de trucades de gent que va pensar que es tractava d'un accident aeri.

El cas del meteorit del 3 d'octubre

3ª part: la recompensa

El dia 16 d´octubre de 1996, al diari "El Universal" de Venezuela es va anunciar que la Universitat de Los Angeles a California (UCLA) donarà una recompensa de 5.000 dòlars a la persona que trobi un fragment més gran de 100 grams del meteorit que va entrar a l'atmosfera terrestre el pasat dia 3 d´octubre sobre cel de l´estat de Nou Mèxic i va tornar a sortir cap a l´espai a l´altura de California. Es van sentir ruptures de la barrera del so a Sierra Nevada provocades pel meteorit, que probablement es va trencar en multitud de fragments més petits.

El cas del meteorit del 3 d'octubre

4ª part: sobre la pista

Kate Hutton afirma que el millor lloc per buscar fragments del meteorit del 3 d'octubre són les rodalies de Little Lake, a Rose Valley. Analizant els registres de 31 estacions sismològiques de la xarxa californiana i emprant una tècnica similar a la que serveix per localitzar l'hipocentre d'un terratremol, ha deduit amb precissió el lloc on es van produir les dues explossions principals: la primera al Canyó Fivemile, a la Serralada oriental, a uns 40 km d'alçada, i la segona, 25 segons després, 1,5 km més a l'est i a poc més de 30 km d'alçada.

El cas del meteorit del 3 d'octubre

5ª part: un any després

Un grup de científics, després d'estudiar durant un any informes dels testimonis de New Mexico i Texas, ha arribat a la conclusió de que el que va xocar amb la Terra al 3 d'octubre de 1996 no va ser un meteorit, sinó un munt d'ells.

Els informes es poden classificar en dos grups: un corresponent al bòlid observat a Texas i a la zona oriental de New Mexico, i un altre, 104 minuts després, a Bakersfield (California). Alguns científics van suposar que es tractava del mateix objecte que, després d'haver penetrat l'atmosfera a sobre de Texas, havía rebotat, havía donat la volta a la Terra i havía tornat a entrar a sobre de California.

Després d'analitzar curosament un vídeo obtingut des de El Paso (Texas) i les entrevistes amb els testimonis, però, Mark Boslough (que treballa als Sandia National Laboratories) i Peter Brown (de la universitat de Western Ontario), han arribat a la conclusió de que el primer bòlido va entrar a l'atmosfera amb un angle massa vertical perquè pogués rebotar. Per tant, es trata de dos bòlids diferents.

També han determinat a quina zona és més probable trobar-hi fragments d'un dels meteorits, al sud d'Amarillo i prop de les ciutats Hereford i Canyon. El vent pot haver desviat alguns fragments de la trajectòria de caiguda. Els fragments petits podríen ocupar una àrea el.líptica a l'est/sud-est de Hereford, els més grans podríen trobar-se fins a 10 milles a l'est de Canyon. Aquesta zona de Texas és famosa per la freqüència amb la que es troben meteorits. Es tracta d'una regió plana, amb poca vegetació i quasi sense pedres. Al sud-oest de Plainview es van recuperar 900 fragments després de la "pluja" de 1903, i es van continuar trobant fins al 1949.

Al menys 60 objectes van penetrar l'atmosfera dins d'un interval de poques hores al voltant de la caiguda dels dos bòlidos principals, segons es pot deduir de ls explosions registrades amb els detectors de baixa freqüència dels Los Alamos National Laboratory i de la National Oceanic and Atmospheric Administration, dues de les quals també van ser detectades pels satèl.lits del Defense Department.

La hipòtesi de que un mateix objecte va entrar a la atmosfera dues vegades ha quedat descartada, però encara té interès recuperar mostres d'aqueesta "pluja" de meteorits, per esbrinar si es tracta de fragments d'un asteroide. El professor John Wasson, del Institute of Geophysics UCLA, a Los Angeles, California, ofereix una recompensa de 2.000 dolars al primer que trobi una mostra de més de 4 unçes. Recomana mirar als camps de conreu, a les teulades i als depòsits d'aigua, llocs on no acostuma a haver-hi cap pedra. També recorda als caçadors de meteorits que és probable que siguin de color negre mat, i que cal demanar permís als propietaris de les terres, doncs també són propietaris dels meteorits que hi cauen.


 


El cas del meteorit del 3 d'octubre

5ª part: coincidència?

  • Text original (AstroNet):

  • Podrà algú trobar un fragment del meteorit del 3 d'octubre de 1996 i guanyar els 5000 dòlars de recompensa?...

    O es va volatilitzar del tot a una explosió daurada?