Mars Global Surveyor

Tornar a la pàgina principal d'Astronomia
Imatges recents
All photos NASA/JPL/Malin Space Science Systems.
 

Aquesta pel·lícula Quick-time (3921K) es va elaborar per combinació de vuit imatges obtingudes per la càmera MOC de la Mars Global Surveyor, quan faltaven 22 dies per la inserció orbital (MGS/MOC MOI-22 day approach images). Es van projectar a un mapa i després a una esfera. Aquesta tècnica és la mateixa que s'havia emprat a la pel·lícula de la rotació de Mart amb imatges del HST (699K). La primera part de la pel·lícula mostra Mart amb il·luminació lateral, com es veia a les imatges originals obtingudes per la MGS, però després es mostra el planeta com si estigués il·luminat frontalment. 
Fases de la missió.
Dibuix de la Mars Global Surveyor durant la fase cartogràfica (obtenció d'imatges per fer mapes).
Arribada a Mart i inserció orbital.

Mapa de la nau

Al laboratori,
abans del llançament

Camí a Mart!

Trajectòria
 L a nau Mars Global Surveyor, d'una tona de pes, la va construir per la NASA la empresa Lockheed Martin. Té forma cúbica i 1,17m de costat. El motor principal d'hidrazina i tetròxid de nitrògen proporciona 596 N. Els 12 motors de maniobra són de 4,45 N. La càrrega inicial de combustible era de 216 kg d'hidrazina i 144 kg de N2O4. Els plafons solars, de 6 metres quadrats cada un, generen 667 W a l'afeli. Porta instruments, molt semblants als que duia la nau Mars Observer, que es va perdre l'any 1992: 
  • Càmera
  • Espectròmetre d'emissió tèrmica (TES)
  • Altímetre laser
  • Sensors magnètics i de reflexió d'electrons
  • Gravímetre (un oscil.costatr ultra-estable)
  • Ràdio i antena parabòlica de 1,5 m de diàmetre
També porta dos processadors: un 8086 i un 1750A. La capacitat de magatzemament de dades és de 0,75 Gb. La velocitat mínima de transmissió de dades serà de 21,33 kbps, més o menys com la del modem que empreu per rebre aquesta informació. 

Després de 10 messos de viatge, va arribar a Mart el 12 de setembre de 1977. La maniobra de frenat e inserció en òrbita va començar amb l'actuació durant 22 minuts del motor principal de 596 newtons. A partir d'aquest moment, i durant quatre mesos, va anar donant forma circular a la seva òrbita mitjançant el fregament amb l'alta atmosfera, sense fer cap despesa de combustible. Aquesta tècnica de 'aerofrenat' es va assajar per primera vegada amb la nau Magellan orbitant Venus la tardor de 1993. Al març de 1999 va arribar a l'òrbita definitiva de 378 km d'd'altitud, 92,9 graus d'inclinació i molt baixa eccentricitat (0,0072). Aquesta òrbita es heliosincrònica, a fi de que el angle d'incidència de la llum solar sigui el mateix a totes les òrbites. 

Recollirà dades sobre la morfologia de la superfície marciana, topografia, composició, gravetat, dinàmica atmosfèrica i camp magnètic. 

La nau obtindrà dades de Mart fins el desembre de 1999. Després actuarà com una estació de relleu d'altres missions, fins el 2003. 

Al dia 4 de decembre de 1996 es va llançar la Mars Pathfinder, que va depositar un petit vehicle a la superfície de Mart. La seva arribada al planeta vermell va tenir lloc al juliol de 1997, uns dos messos abans que la MGS. Això és degut a que van seguir trajectòries diferents. 

Aquestes són les dues primeres missions a Mart d'una sèrie de deu que els Estats Units projecten fer abans de l'any 2006, al ritme d'una cada 26 mesos, amb el nom de Mars Surveyor Program. Russia, Japó i Europa també pensen enviar naus a Mart durant el mateix periode. I després, una vegada preparat el camí, potser... 
els primers essers humans a Mart.

Orbiter
(Mòdul orbital)


Lander
(Mòdulo de superfície)

 El Programa Mars Surveyor 1998 va enviar a Mart un orbiter i unlander, al desembre de 1998 i gener de 1999, respectivament. L'objectiu general d'aquestes dues missions és l'estudi de l'evolució del clima ("Volatiles and Climate History"). 
  • Fotos de la nau Mars Polar Lander:

    •  


     

    Visiteu la pàgina informativa del projecte MGS a la NASA: