Mars Global Surveyor |
|
|
D'alta resolució |
Regionals |
Globals |
Segons el Dr. Michael Malin, investigador cap de Malin Space Science Systems, els estrats constitueixen un registre històric de gran importància geològica: "S'hi veuen estrats a les regions polars nord i sud, als cràters situats a sobre dels cons volcànics, als pous oberts al fons dels cràters d'impacte, a pràcticament qualsevol lloc on algun procés hagi exposat el subsòl".
MOC2-251 |
MOC2-252 |
MOC2-253 |
MOC2-254 |
MOC2-255 |
Erosió eólica en 3D Novembre 2000 MOC2-256 |
Valls a l' E de Hellas Octubre 2000 MOC2-250 |
Tempestes de pols Setembre 2000 MOC2-249 |
Cràter Lomonosov Abril 2000 MOC2-226 |
Casquet polar sud Abril 2000 MOC2-225 |
Caldera d'Olympus Abril 2000 MOC2-224 |
Mosaics del pol sud Abril 2000 MOC2-223 |
Entre el 21 de juny i el 13 de juliol de 2000, durant la conjunció de Mart amb el Sol, va ser desconnectada la Mars Orbiter Camera. Al dia 15 es van rebre aquest parell de fotos, que tenen una resolució de 6 m/píxel:
08:35 UTC, 14 juliol, 2000
|
16:26 UTC, 14 juliol, 2000
|
Juny 2000:
Malin Space Science Systems, Inc. |
Indicis d'aigua recent a MartA algunes imatges d'alta resolució de Mart s'hi veuen penya-segats i cràters que mostren formes semblants a barrancs erosionats per aigua líquida. Es troben a tots dos hemisferis, entre els 30 i els 40 graus de latitud, preferentment a les vessants ombrívoles. És possible que encara hi hagi aigua líquida a Mart, procedent de capes de gel situades a profunditats inferiors als 500 metres. |
Barrancs MOC2-234 |
Capa "plorosa" MOC2-235 |
Gorgonum Chaos MOC2-236 |
Depressió al pol S MOC2-237 |
Cràter Noachis MOC2-238 |
Cràter de la etapa de frenat MOC2-239 |
Nirgal Vallis MOC2-240 |
Cràter E Gorgonum MOC2-241 |
Cràter Newton MOC2-242 |
Depressió Sirenum MOC2-243 |
Edats relatives MOC2-244 |
Cràter Elysium MOC2-245 |
Cydonia MOC2-222 |
Mosaics del pol S MOC2-223 |
Olympus Mons MOC2-224 |
MOC2-8704 |
MOC-8205 |
Cràter Bakhuysen |
Parana Valles MOC-7705 |
Aquesta pel·lícula Quick-time (3921K) es va elaborar per combinació de vuit imatges obtingudes per la càmera MOC de la Mars Global Surveyor, quan faltaven 22 dies per la inserció orbital (MGS/MOC MOI-22 day approach images). Es van projectar a un mapa i després a una esfera. Aquesta tècnica és la mateixa que s'havia emprat a la pel·lícula de la rotació de Mart amb imatges del HST (699K). La primera part de la pel·lícula mostra Mart amb il·luminació lateral, com es veia a les imatges originals obtingudes per la MGS, però després es mostra el planeta com si estigués il·luminat frontalment. |
Fases de la missió. |
Dibuix de la Mars Global Surveyor durant la fase cartogràfica (obtenció d'imatges per fer mapes). |
Arribada a Mart i inserció orbital. |
Mapa de la nau Al laboratori, abans del llançament Camí a Mart! Trajectòria |
L a nau Mars Global Surveyor, d'una tona de pes,
la va construir per la NASA la empresa Lockheed Martin. Té forma
cúbica i 1,17m de costat. El motor principal d'hidrazina i tetròxid
de nitrògen proporciona 596 N. Els 12 motors de maniobra són
de 4,45 N. La càrrega inicial de combustible era de 216 kg d'hidrazina
i 144 kg de N2O4. Els plafons solars, de 6 metres quadrats cada un, generen
667 W a l'afeli. Porta instruments, molt semblants als que duia la nau
Mars Observer, que es va perdre l'any 1992:
Després de 10 messos de viatge, va arribar a Mart el 12 de setembre de 1977. La maniobra de frenat e inserció en òrbita va començar amb l'actuació durant 22 minuts del motor principal de 596 newtons. A partir d'aquest moment, i durant quatre mesos, va anar donant forma circular a la seva òrbita mitjançant el fregament amb l'alta atmosfera, sense fer cap despesa de combustible. Aquesta tècnica de 'aerofrenat' es va assajar per primera vegada amb la nau Magellan orbitant Venus la tardor de 1993. Al març de 1999 va arribar a l'òrbita definitiva de 378 km d'd'altitud, 92,9 graus d'inclinació i molt baixa eccentricitat (0,0072). Aquesta òrbita es heliosincrònica, a fi de que el angle d'incidència de la llum solar sigui el mateix a totes les òrbites. Recollirà dades sobre la morfologia de la superfície marciana, topografia, composició, gravetat, dinàmica atmosfèrica i camp magnètic. La nau obtindrà dades de Mart fins el desembre de 1999. Després actuarà com una estació de relleu d'altres missions, fins el 2003. Al dia 4 de decembre de 1996 es va llançar la Mars Pathfinder, que va depositar un petit vehicle a la superfície de Mart. La seva arribada al planeta vermell va tenir lloc al juliol de 1997, uns dos messos abans que la MGS. Això és degut a que van seguir trajectòries diferents. Aquestes són les dues primeres missions a Mart d'una sèrie
de deu que els Estats Units projecten fer abans de l'any 2006, al ritme
d'una cada 26 mesos, amb el nom de Mars Surveyor Program.
Russia, Japó i Europa també pensen enviar naus a Mart durant
el mateix periode. I després, una vegada preparat el camí,
potser...
|
Orbiter (Mòdul orbital) |
El Programa Mars Surveyor 1998 va enviar a Mart un orbiter i unlander, al desembre de 1998 i gener de 1999, respectivament. L'objectiu general d'aquestes dues missions és l'estudi de l'evolució del clima ("Volatiles and Climate History"). |