|
|
Peter Smith - 4 de Novembre:
Aquestes imatges corresponen a la panoràmica de 360 graus "corregida geomètricament i de color millorat" coneguda com "Gallery Pan", la primera panoràmica completa i uniforme obtinguda mitjançant la càmera IMP (Imager for Mars Pathfinder) durant els Sols 8, 9, i 10. Les diferents zones es van fotografiar a diferents hores durant tres dies marcians per aconseguir una il·luminació uniforme. A aquesta versió corregida geomètricament s'ha eliminat la distorsió de l'horitzó produïda per l'inclinació de 2,5 graus de la càmera.
La càmera IMP, una vegada desplegada, s'aixecava 1,8 metres per
sobre de la superfície de Mart, i permetia obtenir imatges en relleu
amb una resolució de dos mil·límetres a dos metres
de distància. Els 24 filtres, 12 per objectiu, permetien obtenir
imatges en color. per obtenir aquesta panoràmica se van emprar els
filtres
vermell, verd i blau. a la versió de color realçat s'ha mantingut
el color (hue), ajustant només l'esclat i la saturació, perquè
es vegin millor els detalls de la superfície sense que canviï
l'aspecte del cel.
corregida geomètricament
corregida geomètricament i de color millorat
 |
A l'esquerra s'hi veu un pètal del lander i el pal metàl·lic de l'antena de baix guany. La doble imatge de l'antena i d'altres detalls ha estat produïda per la paral.laxi dels objectes en primer pla. A la dreta s'hi veu un altre pètal, amb la rampa davantera totalment desplegada. |
 A
l'horitzó s'hi veuen els dos turons bessons ("Twin Peaks"), a un
o dos km de distància. La roca corbada i fosca que s'hi veu a la
dreta dels Twin Peaks es "Couch". A l'esquerra s'hi veu un pètal
del lander amb la rampa de darrera, totalment desplegada. Aquesta rampa
és la que va utilitzar el rover Sojourner per baixar al terra de
Mart al 5 de juliol de 1997. A l'esquerra de la rampa s'hi troba la roca
"Barnacle Bill", de composició andesítica. El que no ha quedat
clar del tot és si es tracta d'una roca volcànica (una vertadera
andesita) o d'un conglomerat de partícules de diferents composicions.
Darrera de Barnacle Bill s'hi veuen les marques fetes per les rodes del
rover, que condueixen fins al vehicle, que en aquest moment estava aplicant
l'APXS (Alpha Proton X-Ray Spectrometer) a la roca "Yogi". Yogi, que conté
poc quars, sembla una roca menys diferenciada que Barnacle Bill, semblant
als basalts que es troben a la Terra.
Les abundants marques fetes pel rover a aquesta zona es van produir durant un experiment per comprovar les propietats mecàniques del sòl mitjançant variacions de la força tractora aplicada a les rodes. El rover va remenar el sòl i va deixar al descobert materials que estaven a uns quants centímetres de profunditat. A una de les maniobres per aplicar l'APXS, les rodes van fer un forat especialment profund i es va descobrir una crosta blanca a sota, de la mateixa composició que la roca "Scooby Doo". És probable que aquest tipus de material es trobi a sota de la capa superficial de pols per tota la zona. Els 'airbags' desinflats s'hi veuen envoltant els pètals del lander. |
 |
Al peu de la imatge s'hi veuen dos pètals del lander. A la dreta s'hi veu el pal de l'estació meteorològica ASI/MET (Atmospheric Structure Instrument and Meteorology package), amb els seus 3 detectors per mesurar la velocitat del vent. |
 |
El pal de l'estació meteorològica de la Mars Pathfinder projecta la seva ombra a sobre d'un dels plafons solars. Durant el temps que va estar funcionant, l'estació va fer 8,5 milions de mesures de temperatura, pressió, i velocitat del vent. Els detectors del vent s'hi veuen inclinats per l'oratge del sud-oest. La imatge es va obtenir al matí, mirant cap al sud-est. |
 |
A aquesta imatge obtinguda al Sol 56 amb la càmera IMP s'hi veu Phobos, el satèl·lit natural més proper a Mart. Aquest tipus d'observacions es fan per determinar les característiques espectrals dels satèl·lits i les propietats de l'atmosfera marciana. |
 |
A aquesta imatge obtinguda al Sol 4 amb la càmera IMP s'hi veu Deimos, el satèl·lit natural més allunyat de Mart. Aquest tipus d'observacions es fan per determinar les característiques espectrals dels satèl·lits i les propietats de l'atmosfera marciana. |
| Els Twin Peaks són un parell de
petits turons que es troben al sud-oest del lloc on va aterrar la Mars
Pathfinder. Es van descobrir a les primeres imatges panoràmiques
obtingudes per la càmera IMP al 4 de juliol de 1997, i després
es van identificar a les imatges obtingudes 20 anys abans per la Viking
Orbiter. Els seus cims es troben aproximadament a 30-35 m d'alçada.
El turó nord (North Twin) es troba a uns 860 metres del lander i
el del sud (South Twin) a un quilòmetre. A l'escena també
s'hi veuen carenes rocoses i depòsits al·luvials d'inundació
(o "hummocks"). La roca gran de la dreta es va batejar "Hippo" (hipopòtam).
Es troba a 25 metres de distància i té aproximadament un
metre de llarg.
|
| El Gran Cràter ("Big Cràter"),
en realitat, és un cràter relativament petit que es troba
al sud-est del lloc d'aterratge de la Mars Pathfinder. Té un diàmetre
de 1500 metres, més o menys el mateix que el Meteor cràter
d'Arizona. Superposat al marge del Big Cràter (a la part central
des d'aquesta perspectiva) hi ha un cràter més petit anomenat
"Rimshot cràter". La distància a aquest cràter, i
al marge més proper del Big Cràter, és de 2200 metres.
A la dreta del Big Cràter, cap al sud, quasi invisible a través
de la pols atmosfèrica marciana, s'hi veu el cim del "Far Knob",
un turó de més de 450 metres d'alçada que es troba
a 21 km de la nau.
Big Cràter, Far Knob, i Southeast Knob, es van descobrir a les primeres panoràmiques obtingudes per la càmera IMP al 4 de juliol de 1997, i després es van identificar a les fotos obtingudes per la Viking Orbiter 20 anys abans. A l'escena també s'hi veuen carenes rocoses i dipòsits al·luvials d'inundació (o "hummocks"). La roca més gran que s'hi veu a l'esquerra del centre, es va anomenar "Otter". Amida aproximadament 1.5 metres de llarg i es troba a 10 metres de la nau.
|
| Panoràmica de la regió situada al
nord-est del lander. Es va obtenir per ajudar a l'equip del Sojourner Rover
a planejar un "recorregut autònom" d'una zona allunyada del lander,
una vegada completats els objectius científics programats. La superfície
relativament brillant que s'hi veu a uns 10 metres de distància
és "Baker's Bench". La roca llargaruda a l'esquerra del centre
s'anomena "Zaphod".
|
 |
|
|
La trajectòria que va seguir
era més ràpida que la del Mars Global
Surveyor, que va ser llançat el 7 de novembre i arribarà
a Mart el setembre de 1997. La Mars Pathfinder va arribar al planeta vermell
el 4 de Juliol del 1997.
Aquestes són les dues primeres missions a Mart d'una sèrie de deu que els Estats Units projecten fer abans de l'any 2006. Rússia, Japó i Europa també pensen enviar naus a Mart durant el mateix període. La Mars Pathfinder va emprar un grup d'airbags per suavitzar el xoc amb la superfície de Mart. La nau portava un petit vehicle (microrover) de 10 kg de pes provist d'una càmera i d'altres instruments per efectuar diferents anàlisis. |
|
Va entrar en contacte amb l'alta atmosfera
marciana a una velocitat de més de 27.000 km/h (7600 m/s). En uns
dos minuts e va frenar a 1.450 km/h (400m/s). Un microprocessador (de
32 bits, 4 Mbytes de RAM i 64 Mbytes de memòria extra per magatzemar
imatges) va controlar la velocitat i va ordenar l'obertura d'un
gran paracaigudes que va reduir la velocitat de caiguda a uns 250 km/h
(70 m/s). Quan l'altímetre indicava que l'alçada era menor
de 100 m es van inflar els airbags i es van engegar els motors de
frenat. La nau es va aturar a uns 12 m dalt Sol (uns 4 pisos), es va desprendre
el paracaigudes i ...
Va caure a uns 50 km/h, va rebotar i va rodar. El mètode mai s'havia provat amb anterioritat, però va funcionar. Després d'una hora, els airbags es van desinflar i replegar
parcialment. En obrir-se els tres pètals metàl·lics
(plafons solars) va fer fotografies dels voltants. Després es van
donar ordres al rover des de la Terra per començar l'exploració.
|
 |
El lloc seleccionat es troba a 19,5
graus de latitud N i 32,8 graus de longitud oest, a la regió Ares
Vallis, que va ser un dels canals escorredors de les planes inundades
de les rodalíes.
Ares Vallis es troba prop de Chryse Planitia, 850 km al sud-est del lloc on es troba el Viking 1, que al 1976 va ser el primer vehicle depositat a la superfície marciana. Amb el Pathfinder es reprèn l'exploració gairebé 20 anys després dels Viking. Més de 60 científics americans i europeus van participar a la tria d'ars Vallis. Les roques d'aquesta regió són d'al.luvió. Encara que no serà possible conèixer exactament el seu lloc d'origen, constituiran una variada mostra del Sol marcià. |
