|
-Neix a Tordera (la Selva) el
1867. El pare era un propietari rural endeutat conservador i carlista.S´havia
casat amb la seva criada. Durant la 3ª guerra carlista, la família
va seguir les tropes portant una vida nòmada i insegura per tota
Girona.
-Quan acaba la guerra van a viure
a Girona ciutat. L´estiu van al mas, prop de Santa Coloma de Farners,
on Prudenci caça i contempla la natura.
-1885: va a Barcelona a fer enginyeria
, però al cap d´un any es matricula a la Llotja per ser
pintor, contràriament als designis paterns.Tampoc acaba els estudis.
|
 |
L'autor, Prudenci Bertrana
|
|
 |
La filla de l'autor, Aurora
Bertrana
|
|
-1890: torna a Girona i es casa
amb Neus Salazar, de Conca, i filla de militar, amb qui té tres
filles i un fill. Tots els fills, menys l´Aurora moririen abans
que ell . Com a pintor no triomfa mai, tot i que va arribar a ser conegut,
i fa treballs d´encàrrec, com rètols comercials.
-L´economia familiar s´esfonsa,
i per unes maniobres legals dels seus masovers perd les seves possessions,
que eren herència paterna. Es dedica a ensenyar dibuix a les
escoles.
-Aurora Bertrana el defineix
com a home ple de lluites internes, sincer i poc pràctic, a les
Memòries
-1899: Escriu una novel.la inèdita:
Violeta.
|
-Al tombant de segle s´integra
als cercles literaris gironins i publica narracions breus en revistes.
-Ingressa en el catalanisme progressista
i dirigeix un periòdic republicà, "Ciutadania".
El 1911 és empresonat cinc dies per un article antimilitarista
i després d´un consell de guerra és condemnat a
cinc mesos de presó, però no els compleix mai.
-1906: escriu Josafat,una
novel.la que provoca molt escàndol pel seu contingut eròtic
i sacríleg . La va escriure per al concurs de la Festa de
la Bellesa de Palafrugell, però no el guanyà, perquè
el jurat, presidit per Maragall, la considerà immoral.
|
 |
La catedral de Girona
|
|
 |
Claustre de la catedral
de Girona
|
Comentaris de
text de Josafat:
fragment
1
fragment
2
fragment
3
fragment
4
fragment
5
|
-Bertrana digué que havia
nascut de la realitat, "de la crònica negra dels tribunals",
i que sí que era moral perquè "els que en la vida
han après a viure, res poden trobar a Josafat que els faci enrojolir-se".
-A més, va adoptar conscientment
la veu del narrador objectiu, que no interfereix ni opina sobre el que
narra, perquè fos una novel.la distanciada d´ell mateix
i dels seus coetanis.
-Tot i l'escàndol la van
publicar a Palafrugell immediatament després. I tingué
tant èxit que l´any següent ja es reeditava.
|
-1907: publica un recull de contes,
anomenat Crisàlides. La seva novel.la Nàufrags
guanya el premi "El Poble Català" . Aquestes obres
el fan famós entre els intel.lectuals barcelonins, juntament
amb la seva conferència "De les belleses de la Natura i
el meu goig", elogiada per Maragall, a qui Bertrana considerà
el seu padrí literari.
-1911: Proses bàrbares
(temes de natura i cacera, recreació de les antigues estades
al perdut mas pairal).
-1912: asfixiat per la mala economia
i les amenaces sobre els seus articles publicats a la rev. satírica
de Barcelona "L´Esquella de la Torratxa", es trasllada
a Barcelona.
|
 |
La catedral de Girona per
dins
|
|
 |
Una postal amb el nostre
autor quan era jove
|
|
-Quan arriba, s´ha liquidat
el Modernisme i triomfa el Noucentisme. Els darrers modernistes són
marginats i arraconats i triomfa la poesia noucentista.
-Ell, incomprès, menyspreat
i decebut, torna a ensenyar dibuix, escriu en revistes marginals, dirigeix
les revistes "L´Esquella de la Torratxa" i "La
Campana de Gràcia", per un sou mínim.
-Escriu narracions breus que
agrupa en diversos reculls: La lloca de la vídua (1915),
L´oca de la molinera (1917), El meu amic Pellini i altres
bèsties (1923).
|
-Fa teatre amb poc èxit:
Enyorada solitud (1917), Les ales d´Ernestina (1921),
La dona neta (1924)...
-Un cop passa el noucentisme,
torna a la novel.la, quan ja Pla i Sagarra defensen una novel.la natural
i entenedora, realista.
-El 1925 publica Jo! Memòries
d´un metge filòsof, on fa un retrat psicològic
d´un individu estrafolari que simbolitza d´intel.lectual
modernista, individualista, polemitzador, anàrquic.
-Els darrers anys de la seva
vida escriu la trilogia "Entre la terra i els núvols",
sobre la seva pròpia biografia: L´hereu (premi Creixells,
1931), El vagabund (1933) i L´impenitent (pòstuma
1948).
-Mor a Barcelona el 1941, oblidat
de tothom. Mai va ser reconegut en vida.
-Des de 1968 es comença a convocar el Premi de Novel.la Prudenci
Bertrana, molt prestigiòs, a Girona.
|
 |
L'autor
|
(web realitzada durant el segon
trimestre de 2005)
|