Can Planas, Portada, Nosaltres, #Materials, Tecnologia, Mapa.
Bàsics, #Components, Mecanismes, Màquines.
Ferreteries, Bricolatge, Imants, Unió, Canonades, Electrònica, Làsers, #Piles, Il.luminació, M. Elèctric.
Piles i acumuladors
Konnoc
Piles recarregables de Ni-Cd.
www.konnoc.comPanasonic
Piles recarregables de Ni-Cd.
www.panasonic-batteries.comVarta
Piles alcalines.
www.varta.comKodak
Piles alcalines.
www.kodak.esSonnenschein Lithium
Bateries de liti.
www.sonnenschein-lithium.dePhilips
Piles alcalines.
www.philipsbatteries.comQuick Energy SL
Carregador múltiple per a piles botó.
www.quick-energy.com
 |
1. Limitacions de les pilesUn dels problemes principals de les piles és que al procès de transformació de l'energia no ee transfereix tota la potència possible per culpa, principalment, de pèrdues per efecte Joule (Escalfament), relacionades amb la resistència dels materials. Per a contrarrestar aquest fenòmen, els fabricants intenten utilitzar electrolits cada vegada menys resistius i al mateix temps econòmics. Aquest efecte resistiu augmenta a mida que les piles es descarreguen, el que produeix un escalfament adicional de les mateixes que pot arribar, en casos extrems, a fer malbé els electrodes de l'aparell.
2. L'autodescarrega
És un dels problemes més importants, sobre tot al cas de piles recarregables. A l'actualitat, les unitats alcalines no recarregables tenen un suport de vida molt alt, arribant a retenir més del 80% de la capacitat originaria, fins i tot després de 5 anys d'emmagatzematge. No obstant, les recarregables, més volàtils, tendeixen a perdre fins al 20% de la seva capacitat a l'any. Deixant al marge l'inconvenient obvi que produeix a l'usuari, la autodescàrrega implica una reacció química a l'interior de la pila, creant petites corrents que afecten a la memoria dels dispositius, així com als sensors. En casos extrems, es pot produir la sortida de l'electrolit degut a l'oxidació electroquímica. Si forada el contenidor de l'ànode, fa malbé l'interior del nostre equip. Per evitar aquests problemes, és recomanable que, quan no les fem servir, procurem evitar el contacte dels electrodes de la bateria amb materials conductors.
3. Efecte memoria
L'efecte memoria es produeix a les bateries recarregables (algunes marques han tret al mercat acumuladors sense aquest efecte memoria) i significa que les piles només recarreguen la porció que està descarregada, es a dir, si recarreguem una pila que encara té disponible part de la seva energia, només s'emmagatzemarà una porció més petita del total de la seva capacitat; si tornem a recarregarla, en les mateixes condicions, es reduirà gradualment la seva càrrega fins a arribar a ser inservible. Per l'adequada conservació dels acumuladors hi ha que recarregar-los només quan la seva energia s'ha esgotat completament.
4. Com allargar la vida de les piles
La forma com fem servir els nostres aparells influeix decisivament a la vida de les bateries. Encara que algunes resisteixin bé baixes temperatures, si treballem a un clima extremadament fred convé protegir la màquina. A més, hem de recordar que, quantes més funcions tingui, consumeix més energia. Per suposat, l'estalvi d'energia és molt important a la conservació de les bateries.
5. Consells de manteniment
Les piles necessiten una mínima vigilancia per que funcionin correctament. Hem de llegir les instruccions del fabricant, especificades a la capsa, i col.locar les bateries atenent a la polaritat. A més, en cap cas s'han de barrejar les piles gastades amb les noves. Quan les haguem de canviar hem d'utilitzar unes altres del mateix tipus i tamany. El compartiment de l'aparell a on es col.loquen tampoc no s'ha de tenir deixat. Pot necessitar una neteja, a la que resulta molt útil una goma d'esborrar, tenint cura de no contaminar altres zones amb la pols que es desprengui.
6. Les piles recarregables
Les piles recarregables tenen l'avantatge de poder carregarse un número finit de vegades, el que suposa un estalvi considerable pel consumidor. En aquesta classe, el producte químic dels electrodes pot tornar a la seva forma original, fent pasar un corrent elèctric en la direcció oposada a la del funcionamient normal de la pila. Per això s'utilitzen transformadors com recarregadors, que per generar aquest corrent per ruptura necessiten un voltatge més gran que el de la propia bateria. A pesar d'aquestes avantatges, les unitats recarregables exigeixen major cura al seu us diari per poder aprofitar-les al màxim Mai hem de recarregar-les després d'una descàrrega parcial (sense deixar-les totalment sense energia), ja que la capacitat de la pila va disminuint cada vegada. Aquest fenòmen es diu efecte memòria, i és produït pel remanent d'energia que queda a la pila, que es corrompeix a l'hora de recarregar-la. Finalment, és molt important no excedir el temps de recàrrega, ja que si continuem "omplint" una pila que ja està plena, l'únic que aconseguirem és fer-la malbé per una sobrecàrrega.
7. Recollida de piles
Encara avui el destí final de la major part de les piles segueix fora de tot control. La recollida d'aquestes piles ha estat deixada a Espanya al criteri de les diferents administracions autonòmiques i locals.
La campanya de recollida de piles botó del Ministeri d'Obres Públiques fou un veritable fracás (en un any i mig es van recol.lectar 1.700.000 piles i a l'any es comercialitzen a Espanya entre 13 i 15 milions). Obres Públiques tampoc es va encarregar d'habilitar cap sistema de reciclatge de piles, que simplement estàn sent emmagatzemades en bolses de poletilé i en bidons als dipòsits de seguretat d'Alcalá de Henares.
Algunes campanyes han funcionat millor (com les de les Mancomunitats de Pamplona i Montejurra) amb capsetes de recollida als establiments i contenidors com els del vidre als carrers.
També grups ecologistes han posat en marxa les seves propies iniciatives de recollida i l'Entitat Metropolitana de Barcelona ha creat TERSA (empresa mixta en la que també participen Obras y Servicios Hispania Babcok-Wilcox, Vanroll i Hidroeléctrica de Cataluña) la primera empresa del seu gènere que es dedica al reciclatge de piles botó. A més el Departament d'Enginyeria Química i Metalurgia de l'Universitat de Barcelona s'ha encarregat de desenvolupar per l'Entitat Metropolitana un projecte tecnològic (una petita planta de reciclatge que recupera el 100 per 100 del mercuri i la plata continguts a les piles botó, amb un procès extremadament net, i inertitza la resta dels metalls pesants mitjançant un procès de vitrificació. Amb la venda de la plata s'amortitza, en part, la despesa. El reciclatge de cada kg de piles, unes 500, costa unes 800 pesetes i es tracten 25 kg al dia).
TERSA negocia l'instal.lació de novas plantes a Bilbao, Valencia, Madrid, Sevilla i Canarias. Si fos així es podrien reciclar totes les piles botó que es recullen, no les que es comercialitzen en Espanya.
Es consideren perilloses pel seu su alt potencial contaminant, totes les piles que contenen mercuri o cadmi.
Poseeixen un alt contingut en cadmi les recarregables i una proporció important de mercuri la major part de les piles botó.
Les piles botó de mercuri són les mes contaminants i es fan servir en audífons, rellotges de quars i electrònics i en jocs electrònics de butxaca (que moltes vegades al trencar-se van a les escombraries junt amb el joc). També són de mercuri, i molt contaminants, les piles de gran tamany que es fan servir en les càmares fotogràfiques mès antigues.
Poseeixen mercuri a més d'aquestes piles les d'òxid de plata que són, després de les de botó, les més difoses (per rellotges analògics i pels fotòmetres de les càmares) i les piles alcalines (cilíndriques de llarga durada que s'utilitzen en radios de butxaca, grabadores, radio casetes, llanternes i les rectangulars pels comandaments a distancia del video o la televisió).
Una sola pila de mercuri pot contaminar 600.000 litres d'aigua i una alcalina 167.000 litres (una persona pren al llarg de tota la seva vida uns 135.000 litres de líquid, 5 litres al dia al llarg de 75 anys).
Les piles de les escombraries que van a parar a l'avocador acaben oxidant-se i deixant anar el mercuri que finalment es barrejarà amb les aigues (residuals o no) i es descomposarà en metilmercuri que és un compost bioacumulable (que es concentra en tota la cadena tròfica des dels petits essers vius fins a les persones).
Ja es comercialitzen piles alcalines sense mercuri però s'ha de vigilar a l'hora de la compra perque moltes vegades els comerciants les etiqueten de ecològiques sense indicar el seu contingut real en mercuri.
Hem d'utilitzar piles recarregables que encara que són més cares en principi a la llarga surten més econòmiques (al poder-se recarregar milers de vegades) i són més ecològiques ja que produeixen molts menys residus. Si continuem amb la nostra idea de fer servir piles d'un sol us hem d'optar per les "de tota la vida" composades per carbó i zinc, que a més de ser les més econòmiques contenen una part insignificant de mercuri i si arriban a les escombreries contaminaràn com qualsevol altre objecte metàl.lic. Si necesitem piles botó de mercuri podem substituir-les per les de "zinc-aire" que tenen un baix contingut en mercuri.
En definitiva, optant lliurement per la pila que millor creguem, hem de tenir en compte que totes s'han de tornar pel seu alt nivell contaminant (especialment de l'aigua) per que les autoritats competents es facin carrec del seu posterior reciclatge.
*