El Gasherbrum II

Situat a la Serralada del Karakorum, al Pakistan, és el 13è pic més alt del planeta i sobrepassa els 8.000 metres d’alcada (8.035m.).

Gasherbum II(G-II) forma part del grup dels Gasherbrum, un grup format per 5 cims, dos dels quals tenen més de 8.000 metres. És considerat un dels 8.000 més accessibles i és la millor opció per un primer intent a un cim d’aquestes característiques. Potser no és una muntanya molt tècnica, però no hem d’oblidar que es tracta d’una muntanya molt alta i amaga tots els perills que comporta una muntanya de la seva estatura. Una ascensió d’aquestes característiques no pot ser mai presa a la lleugera. Hem de recordar que a partir dels 8.000 m. és considerada la zona del límit vertical, on només hi ha un 20% d’oxigen.

És una muntanya d’una bellesa extraordinària, i en la llengua baltí (la dels pobladors d’aquesta remota regió del planeta) significa “la muntanya bonica”. Situada al cor del Karakorum, es troba rodejada per altres cims excepcionals: els altres Gasherbrums, el K2, el Chogolisa,...

Fitxa Tècnica:

• Altres noms: K4
• Alçada en metres: 8.035
• Localització: Karakorum: Pakistan - Xina
• Millors mesos per escalar: juliol, agost
• Any del primer ascens: 1.956 (7 de juliol)
• Primers en escalar: Larch, Moravec i Willenpart
• Nacionalitat primera ascenció: Austríaca
• Ruta primera ascenció: Sud-Oest
• Població propera: Aksole
• Aeroport més proper: Scardo

Història del Gasherbrum II

Coneguda també com a K4 (cada vegada més en desús), la situem al Baltoro Mustagh. La primera ascensió va ser a càrrec de Sepp Larch, Fritz Moravec i Hans Willenpart el 7 de juliol de 1956, per l’aresta Sud-oest en una expedició austríaca al comandament de Moravec.

La primera expedició es deu al Duc d’Arbruzos el 1909. També és molt important l’expedició internacional de G. O. Dyhernfurth el 1930, que arriba als 6.250 metres per la cara sud i que obre camins per futures expedicions. El 1975, un equip francèscomandat per J. P. Fresafrond aconsegueix el segon cim per una nova ruta, a l’est de la ruta original. Aquest mateix any, un grup de tres polonesos dirigits per J. Onyszkiewicz obra una nova ruta per una paret rocosa des del coll entre el GI i el GII a 7.600 metres; no gaire més tard, un altre grup de tres repeteix la via austríacai, tres dies més tard, dues dones d’un equip també polonès dirigit per Wanda Rutkiewicz, a la vegada fan cim. El 1979 aconsegueixen fer cim dos xilens, l’alemany Reinhard Karl (el seu segon vuit mil, després de l’Everest) i els austríacs K. Diemberguer i H. Schell. El 1980, pugen al cim R. Messer juntament amb els paquistanesos Sher Khan i Nazir Sabir, el matrimoni Barrard,...

El 1983 fan cim els suïssos F. Graf, A. Meyer i S. Wörner, i també E. Loretan, Marcel Rüedi i J. C. Sonnenwyl; aquests tres segueixen escalant durant les dues setmanes següents i aconsegueixen el GII i el Broad Peak. Aquell mateix estiu, un grup polonès obra l’aresta est i J. Kukuczka i W. Kurtyka inauguren una via des del coll entre el GI i el GII, després d’obrir-ne una altra al GI. El 1984, a la travessa dels dos Gasherbrums (vuit dies a la zona de la mort), Messner i Hans Kammerlander obren durant el descens una ruta que desemboca a la ruta polonesa de l’any anterior. Aquella mateixa temporada un francès i un suís baixen esquiant des del cim.

El primer cim aconseguit per uns catalans, va ser el 2 d’agost de 1980, durant una expedició formada per Pere Aymerich i Enric Font juntament amb una expedició japonesa per l’esperó Sud-Oest.

La primera ascensió espanyola la va aconseguir Antonio Trabado dins una expedició de “Al filo de lo Imposible” juntament amb els suïssos R. Nottaris i R. Zünd en estil alpí i sense oxigen el 3 d’agost de 1981.

Les dades del Gasherbrum II