Reproducció d'un parameci per fissió

Protoctists

Introducció

Sota el nom de protoctists, trobem el regne format pels organismes eucariotes més primitius. A primera vista, el que més destaca dels protoctists és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.lulars, immòbils i mòbils. De tot això, el primer que podem deduir és que no tots els protoctists són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues pluricel.lulars. Entre els microorganismes que formen part del regne dels protoctists tenim:
  • Els protozous.
    • Organismes eucariotes unicel.lulars heteròtrofs.
  • Les algues microscòpiques.
    • Organismes eucariotes unicel.lulars autòtrofs.

Els protozous

Els protozous (paraula que significa "animal petit") són un tipus d'organismes unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. Però, la característica més important d'aquests microorganismes és la presència d'una sèrie de mecanismes que els permenten desplaçar-se de manera activa. Altres característiques importants són:
  • Habitat
    • Els protozous són generalment organismes aquàtics. Formen part del plancton marí, que és l'aliment de molts altres organismes marins. D'altres poden viure en terres humides. Tant en un cas com en l'altre, es tracta d'espècies de vida lliure. Altres espècies de protozous són patògens. En aquest darrer cas, viuen a l'interior d'un altre organisme.
  • Són organismes heteròtrofs
    Els protozous de vida lliure poden obtenir l'aliment de diverses maneres: alguns capturen altres microorganismes, altres s'alimenten de la matèria orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl.lula. Els protozous paràsits s'alimenten de l'organisme hoste. En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol.
  • Són organismes mòbils. Els protozous tenen diferents mecanismes per desplaçar-se:
    1. Cilis: es tracta d'unes estructures semblants a pels molt curts. Recobreixen totat la cèl.lula i es mouen de manera coordinada. Els protozous que tenen cilis reben el nom de ciliats. A part de servir per desplaçar-se, els cilis també serveixen per atreure els aliments cap un petit orifici que fa les funcions de "boca". El ciliat més conegut és el parameci.


Fotografia d'un ciliat


  1. Flagels: són estructures molt semblants als cilis. Els flagels són més llargs i escassos que els cilis (normalment hi ha un o dos per microorganisme). Solen trobar-se en un extrem de la cèl.lula. Els protozous amb flagels reben el nom de flagel.lats. Són protozous molt diversos: alguns són de vida lliure i altres són patògens com el tripanosoma que causa la malaltia de la son.
  2. Pseudopodis: són una mena de protuberàncies o prolongacions que sobresurten de la membrana citoplasmàtica. Al contrari que cilis i flagels, no són estructures fixes sino que es formen (en qualsevol punt de la cèl.lula) a mesura que l'organisme les necessita. Els protozous que tenen pseudopodis reben el nom de rizòpodes. Practicament tots viuen al mar. Un dels més coneguts és l'ameba.

Fotografia d'una ameba

Malalties provocades per protozous

Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies provoquen malalties força greus sobretot a les zones tropicals, com per exemple, la malaria que mata cada any més de 2,5 milions de persones. Algunes d'aquestes malalties són:

MALALTIA AGENT INFECCIÓS ORGAN O APARELL ATACAT SÍMPTOMES VIA DE CONTAGI
Malària/Paludisme Plasmodi de la malària Glòbuls vermells i fetge Cicles de febres seguits d'un estat d'abatiment general, anèmia Picada del mosquit femella del gènere Anopheles
Malaltia de la son Tripanosoma (flagel.lat) Sistema nerviós central Febre, sudoració i somnolència Picada de la mosca tse-tse

Les microalgues

Les algues són organismes eucariotes autòtrofs unicel.lulars o pluricel.lulars. Les característiques generals d'aquests organismes (tant si son pluricel.lulars o unicel.lulars) són les següents:
  • Són organismes aquàtics (tant d'aigua dolça com salada). Tot i així, també poden viure sobre roques i arbres quan hi ha prou humitat.
  • Es reprodueixen sexualment o asexualment.
  • Tenen un paper fonamental per la vida a la Terra ja que es considera que les algues són les principals productores de l'oxigen atmosfèric (al voltant d'un 80%), gas imprescindible per la vida.
Les algues unicel.lulars són més primitives que les pluricel.lulars. La majoria són espècies marines que formen el fitoplancton, de gran importància, ja que serveix d'aliment a molts altres organismes marins. Aquestes algues presenten una gran diversitat ja que poden ser immòbils o mòbils (gràcies a la presència de cilis o flagels). D'altra banda algunes espècies poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies. Alguns dels grups més importants són:
  • Dinoflagel.lades
    Són algues que tenen mobilitat pròpia gràcies a la presència de dos flagels. Algunes espècies causen les nocives marees roges, responsables de la mort de molts peixos per les substàncies tòxiques que alliberen aquestes algues.
  • Diatomees
    Són unes curioses algues unicel.lulars ja que pesenten una espècie de closca foradada, de dues peces, feta de sílice. Són de color groguenc. Viuen tant en aigües marines com fluvials. Les seves restes s'acomulen en el fons de les aigües, formant la terra o fang de diatomees, que s'utilitza a la indústria per les seves propietats absorvents i abrasives.

Fotografia d'una diatomea on s'observen les dues peces de la coberta.


Qüestionari