"K.L.Reich” vol dir "Konsentrations Lager Reich" i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi. La novel·la se centra en les vicissituds d’uns deportats catalans i espanyols a Mauthausen. En realitat, Amat hi descriu la seva pròpia experiència i la d’alguns dels seus companys.

“Un cop vestit amb l’uniforme ratllat, en Francesc, com els altres, va haver de saltar per una finestra que donava al carrer del Block veí, el 13, al qual anava destinat, i com la majoria dels que l’havien precedit, les sabates amb la sola de fusta el traïren: en trepitjar la neu endurida va caure tan llarg com era. La riallada dels companys que ho esperaven li va fer comprendre que, per fi, havia arribat una mica de calma, podia distendre els nervis. Els grups que omplien el carrer comentaven els incidents del matí amb el millor humor possible. Una gresca estrident que no indicava res de bo, però l’única que els era permesa.

Sentí la veu de l’Emili cridant-lo. Hagué de fixar-se en les cares per tal de descobrir-lo i, en aconseguir-ho, amb penes i treballs, no es pogué estar de riure com tothom. Esgotats els uniformes d’hivern que, si bé no abrigaven gaire més que els d’estiu, eren d’un color més fosc i en donaven la il.lusió, els havien donat una mena de pijames ratllats, adobassats de tot arreu, massa estrets o massa amples, massa curts o massa llargs, que feien un contrast extravagant amb la neu cada vegada més abundosa.

-¡Quina pinta! –cridà l’Emili.

-La teva, la de tots. Zebres a l’Artic. Bona disfressa.

I, parodiant els gestos d’una model, girà sobre els talons. El grup va riure sorollosament. El dibuixant li prengué el braç per fer-li donar mitja volta. La jaqueta d’en Francesc tenia una gran taca al mig de l’esquena.

-Sembla sang mal rentada.

-És fàcil –intervingué el cercle-. Més fàcil que sigui sang que no pas salsa de tomàquet.”