Joan Sales (1912-1983) és un escriptor amb moltes facetes: assagista, novel.lista, poeta, crític, traductor i editor d’obres emblemàtiques de la literatura catalana. Quan va esclatar la guerra civil va combatre al front d’Aragó. Acabada la guerra, hagué de passar uns mesos en un camp francès, i posteriorment s’exilià a Mèxic, d’on retornà el 1948.

La seva obra més coneguda, Incerta glòria (1956) té com a nucli central la guerra, vista des de la perspectivadels vençuts. L’obra esdevé una reflexió universal sobre un període marcat per les guerres, el sentit de la vida i el poder de l’amor.

En aquest fragment del primer volum de la novel.la, se’ns descriu la cruesa de la guerra al front, en ple combat:

“Recordo una esplanada, ¿un rostoll o un erm?L’enemic havia emplaçat les metralladores com si hagués assisitit a la meva conferència d’Olivel: els focs es creuaven a l’altura del ventre.Impossible passar. I l’ordre era que passéssim a pit descobert: no teníem tancs.

En Gallart, al davant de la companyia, va caure el primer; poc després el Propagandista. Recordo unes tiges d’espígol que el vent vinclava; de tant en tant una d’elles es partia pel mig com segada per una falç invisible. Els reclutes ploraven; era la primera vegada que veien la cara de la guerra. Caigué l’altre oficial, un tal Miralles, i em vaig trobar sol al front de les tres seccions. A penes quedava la meitat de la companyia; vam recular cap a un bosc de pins i savines.

Entre els pins queien granades de 75 i bombes de morter, però en comparació de l’esplanada semblava un oasi de pau. Hi havia el problema dels ferits. Els sentíem cridar i la veu es trencava en un singlot com el cant d’un gall a qui degollen.”

Joan Sales, Incerta glòria

"Kui sang que no pas salsa de tomàquet.”