L'entorn del monestir
L'albereda de Santes Creus
L'albereda de Santes Creus es troba situada al municipi d'Aiguamúrcia, just als peus del Monestir cistercenc de Santes Creus, constitueix una de les poques representacions mitjanament ben conservats de la vegetació de ribera a Catalunya. Es tracta d'una superfície de 12'5 hectàrees vora el riu Gaià, actualment inclosa dins el PEIN . Es troba situada a 280 metres sobre el nivell del mar, sobre sòls al·luvials amb un bon drenatge, al marge esquerre del Gaià, riu que té una superfície de conca hidrogràfica de 430 quilòmetres quadrats.
L'albereda està constituïda, botànicament parlant, per un conjut d'arbres que es disposen seguint les quantitats d'aigua presents al sòl. Així torbaríem una vegetació potencial constituïda per una salzeda a la mateixa llera del riu, una albereda a la vora del Gaià i una omeda més interior, on les disponibilitats hídriques són menors.
L'interès de l'albereda de Santes Creus rau en la importància de l'estrat arbori i la seva distribució seguint paràmetres de disponibilitat hídrica; malauradament l'estrat herbaci, interessant en aquestes comunitats vegetals, és més aviat pobre, a causa de la forta utilització d'aquest espais pels humans. L'estudi de l'estrat herbaci es pot realitzar uns quants quilòmetres aigües avall, cap a Montferri, on encara es conserven petits fragments de vegetació de ribera constituïts per omedes i alberedes que mantenen amb certa puresa l'estrat herbaci, s'hi poden estudiar les diferents espècies vegetals que hi ha i fer transectes de vegetació o bé inventaris de superfície coneguda.
El
monestir amb l'albereda al peu a començaments del segle XX
|
Vista
del monestir i l'albereda a l'actualitat
|
Tant l'albereda de Santes Creus com la resta d'alberedes que es troben pel Gaià ofereixen un interessant ventall de possibilitats amb les seves aplicacions didàctiques.
La proximitat del riu Gaià facilita també una àmplia gamma d'activitats, principalment en el tema de vegetació, ecologia i zoologia tant vertebrats com invertebrats. Com que es tracta d'un curs típic de la Mediterrània s'hi donen tots els factors geogràfics i geològics característics que il·lustren aquest aspecte.
Actualment les institucions responsables del manteniment de l'albereda han començat a posar mitjans a fi de conservar aquest indret únic a Catalunya, que va fer decantar els monjos de l'orde del Cister a instal.lar-se en aquesta zona fa prop de 900 anys, tal i com ho feren els monjos al populetum (bosc d'àlbers, per tant albereda) de Vimbodí, que originà el monestir de Poblet.
Tall esquemàtic de la disposició de les comunitats vegetals a l'albereda |
Comunitats vegetals i flora
a la mateixa llera del riu, per tant en zona inundada. És una comunitat molt dependent de l'aigua. És una zona afectada per les riuades, les plantes tenen moltes arrels i flexibilitat en el brancatge per evitar trencaments i no impedir el pas de l'aigua, està molt enriquit en espècies nitròfiles, que el mateix riu aporta. Espècies característiques: sarga, saulic, esbarzer, menta borda. (torna a l'esquema)
a la vora del riu, els nivells freàtics són molt poc profunds, a vegades és un terreny inundable. És una comunitat vegetal que requereix molta aigua, té un component herbaci important (de fulles grans, amb capacitat de transpiració). Espècies característiques: àlber, freixe, om, arç blanc, esbarzer, vinca, sarriassa, fenàs boscà, lleteressa de bosc, heura.(torna a l'esquema)
més allunyada del riu, és una comunitat menys dependent de l'aigua, faria de pont entre la vegetació de ribera i la vegetació típica de l'indret (l'alzinar). Espècies característiques: om, freixe, arç blanc, esbarzer, mill gruà, lleteresa de bosc, heura.
Actualment està afectada per la grafiosi: malaltia fúngica produïda per l'ascomicet Ceratocystis ulmi, que provoca la mort de les branques més externes ,i de forma gradual, la mort de l'arbre.(torna a l'esquema)
Dibuix esquemàtic amb les espècies predominants a l'albereda de Santes Creus Passeu el cursor per sobreel dibuix per saber el nom de les plantes |