La vida monàstica

La vida dels monjos cistercencs als seus monestirs havia de seguir la Regla de Sant Benet, aquesta Regla, de setanta-tres capítols, marcava horari de la vida monàstica de forma estricta, conté les normes sobre l'oració, l'horari que s'ha de seguir, de com ha de ser un abat, de l'administració econòmica dels recursos, la construcció d'edificis, etc. La Regla de Sant Benet diu,

• Pel que fa a la construcció del monestir:

El monestir, si és possible, s'ha d'establir de tal manera que totes les coses necessàries, és a dir, l'aigua, el molí, el forn, l'hort i els diversos oficis, s'exerceixin a l'interior del monestir, per tal que els monjos no tinguin necessitat de córrer per fora, perquè no convé de cap manera a les seves ànimes. (Capítol LXVI)

• Pel que fa a l'organització del monestir:

L'abat és el cap de la comunitat, encarregat i responsable de fer complir la Regla. L'elecció es farà tenint en compte el mèrit de vida i la saviesa de doctrina del qui hagi de ser instituït, encara que sigui l'últim per ordre de comunitat (Capítol LXIV).

Els altres càrrecs del monestir depenen directament de l'abat: el prior, els degans, el majordom, l'infermer, l'alberguer, el porter i el mestre de novicis.

• Pel que fa a l'administració del monestir:

Per majordom del monestir, que s'esculli d'entre la comunitat un home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, ni turbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, sinó temerós de Déu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. Que s'ocupi de tot....Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempre d'aquella dita de l'Apòstol: "Qui administra bé, es guanya un bon lloc". (Capítol XXXI)

El majordom administrarà tots els béns del monestir, que poden provenir del conreu de l'hort, la venda de productes elaborats dins el monestir, els beneficis del treball d'altres terres, les granges treballades per conversos.

• Pel que fa a l'oració:

Hi ha dos tipus de pregària, la col·lectiva i la privada; pel que fa a la primera, la Regla estableix l'horari de realització; pel que fa a la segona diu: ...Per això la pregària ha de ser breu i pura, fora del cas que s'allargués per una efusió inspirada per la gràcia divina" (Capítol XX). La pregària col.lectiva es fa a l'església, en cant gregorià.

• Pel que fa a distribució del temps al monestir:

La Regla de Sant Benet estableix uns horaris dependents de les estacions, així l'any queda dividit en un horari d'estiu i un d'hivern (del 15 de setembre fins començar la Quaresma). Durant l'hivern només es farà una menjada a dos quarts de tres de la tarda, en temps d'abstinència no es menjarà fins les cinc de la tarda i a l'estiu es menja dues vegades, a la una del migdia ia les sis de la tarda. Però durant la Quaresma, fins a Pasqua, que menguin al vespre. Les vespres, tanmateix, s'han de celebrar de manera que per menjar no necessitin d'encendre les llànties, sinó que tot s'acabi encara amb claror de dia (Capítol XLI)

Les hores benedictines segons la Regla de Sant Benet: