Visita al monestir
Planta del Monestir de Santes Creus
Cliqueu sobre la imatge per veure les dependències
El claustre major i les seves dependències anexes
El claustre és un rectangle de 40 per 35 metres, té una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dóna a la plaça Major a través de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir. Aquesta porta la van fer construir Jaume II i la seva esposa, Blanca d'Anjou, per això en els arcs hi ha, en relleu, els escuts de la corona d'Aragó, les quatre barres, i la flor de Lis, símbol de la casa d'Anjou. L'actual claustre és del segle XIV, concretament l'any 1331 la construcció agafà una gran empenta a causa de la incorporació de l'escultor d'origen anglès Reinard des Fonoll, que acabà la seva tasca deu anys més tard. Es considera que aquest escultor es troba retratat en diferents escultures dels capitells del claustre.
 |
|
|
Ala dels conversos del claustre
|
Autoretrar de Reinard des Fonoll
|
L'ornamentació del claustre gòtic de Santes Creus, que s'aparta de la senzillesa que dicta l'arquitectura cistercenca, és rica i exuberant. Hi trobem temes de l'Antic Testament, animals exòtics i fabulosos, personatges populars, personatges fantàstics, com el Greenman, etc. (Tornar a la planta del monestir)
- Ala oest o dels conversos
 |
 |
Hi trobem la porta d'accés des de l'exterior, actualment tancada i la porta que duia els conversos a l'església, als capitells que toquen a l'ala sud hi ha esculpida l'escena de la creació d'Adam i Eva, amb vuit escenes molt ben detallades. (Tornar a la planta del monestir)
L'ala
nord toca a l'església, hi trobem dues portes, la dels conversos, al
davant de l'ala oest, i la de la Lliçó o dels monjos, davant de
l'ala est. La primera era utilitzada per entrar a l'església els conversos
i la segona era utilitzada pels monjos per entrar a l'església. En aquesta
ala hi trobem el banc de pedra que servia perquè l'abat rentés
els peus als monjos del monestir, en senyal d'humilitat, el Dijous Sant. (Tornar
a la planta del monestir)
En
aquesta ala hi ha construïdes les dependències segons l'arquitectura
cistercenca, hi trobem la sala capitular, l'escala que porta al dormitori, l'armarium,
el locutori i la capella de Sant Benet, actualment tancada. Al final de l'ala
hi ha la porta per on entraven els monjos a l'església. (Tornar
a la planta del monestir)
Actualment
és l'entrada al claustre des de l'exterior, abans hi havia el calefactor,
la cuina i el refetor, que posteriorment es van traslladar al claustre posterior,
també hi ha qui diu que aquestes estances mai noes van construir. En
entrar al claustre hom troba al davant el templet del lavabo, que servia per
rentar-se les mans els monjos abans dels menjars. Es tracta d'una construcció
de planta hexagonal coberta amb volta de creueria, la decoració dels
capitells és simple, hi ha esculpides fulles de lliri.
(Tornar a la planta del monestir)
Imatge del claustre des del centre
Aquesta
estança es troba annexa a la porta de la Lliçó, servia
per desar els llibres de lectura que feien servir els monjos, posteriorment
es va transformar en la capella de l'Assumpta, d'estil renaixentista; conté
la tomba de Magdalena Valls de Salbà, benefactora que permeté
construir aquesta capella i el grup escultòric de la Dormició
de la Verge de l'escultor francès
Perris d'Austri. (Tornar a la planta
del monestir)
Es tracta d'un espai quadrat, ampli, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre columnes cilíndriques al centre. A la paret posterior hi ha tres finestres d'arc de mig punt que donen llum. S'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el capítol des de l'exterior de la sala. La sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat, diàriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oració i es feia la lectura d'un capítol de la Regla de Sant Benet. També era el lloc destinat a l'enterrament dels abats , que es feia de forma anònima, tret dels que es feren durant els segles XVI i XVII, què es posaren làpides dels abats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha set làpides.
 |
 |
|
Visió general de l'entrada
a la sala Capitular
|
Interior de la sala Capitular
|
 |
 |
|
Porta d'entrada a la sala Capitular
|
Detall dels finestrals
del fons
|
 |
 |
|
Detall de les voltes
|
Tomba d'un abat
|
(Tornar a la planta del monestir)
Es
tracta d'una àmplia nau de 46 metres de llargada per 11 d'amplada il·luminada
per finestres d'arc ogival, el sostre és de dues vessants i descansa
sobre onze arcs diafragma. Al final de la nau hi ha l'escala que mena directament
a l'església. Era el dormitori comú dels monjos i estava dividit
en cel·les individuals, actualment es dedica a auditori. (Tornar
a la planta del monestir)
Era
l'espai on es permetia als monjos parlar; era el lloc on el prior donava les
instruccions de la faina diària als monjos en començar la jornada
de treball, actua com a corredor de pas entre el claustre principal i el claustre
posterior . Es tracta d'un passadís amb volta de canó i materials
no massa ben treballats. (Tornar
a la planta del monestir)
El claustre posterior i les seves dependències anexes
Es
considera que el claustre posterior es va bastir amb material provinent d'altres
construccions, hi ha qui diu que provenen del claustre del monestir cistercenc
de Bonrepòs, hi ha qui diu que es va construir amb material provinent
del mateix monestir. En tot cas es tracta d'un espai que actua com a distribuïdor
de les dependències annexes. Hi trobem l'escriptori, la cuina, el refetor,
l'entrada del palau reial, la sortida cap a la zona de la mongia i l'hort, també
ens permet agafar el camí de darrera l'església, on trobarem el
cementiri i podrem observar la rosassa. (Tornar
a la planta del monestir)
Es
tracta d'una peça que ha canviat de funció al llarg de la història
del monestir, primer sala dedicada a la transcripció de textos, posteriorment
fou modificada per convertir-la en celler. Amb tot no queda clara la destinació
inicial d'aquesta sala. Aquest espai té dues columnes centrals amb capitells
que sostenen els arcs.(Tornar a
la planta del monestir)
Es tracta d'un espai destinat als serveis de restauració de la comunitat, fou traslladada des del claustre major a aquesta situació segurament en fer-se el nou refetor durant el segle XVII.(Tornar a la planta del monestir)
Sala construïda damunt d'un espai del contigu palau reial, era el lloc de reunió durant els àpats dels monjos, es feien les lectures diàries mentre els monjos menjaven en estricte silenci.(Tornar a la planta del monestir)
(Tornar a la planta del monestir)
Iniciada
la seva construcció durant el segle XIV per allotjar els personatges
reials durant la seva estada al monestir. Atès que els comtes-reis utilitzaven
aquest edifici en comptades ocasions, fou residència habitual de l'abat
fins el segle XVI, que es construí fora del recinte el Palau de l'Abat,
actualment seu de l'ajuntament de Santes Creus. El Palau Reial constitueix un
exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la
planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions
i al segon pis s'allotjava el servei. Hi destaca la columna de pòrfir
portada, segons es conta, per Roger de Llúria des de l'Orient. Fou manat
construir per Jaume II com a residència seva a Santes Creus, tenia entrada
i sortida independent del monestir, a fi d'evitar la pertorbació de la
vida monacal durant les arribades o partides del rei. Atès que conté
l'escut de la casa d'Anjou, es creu que ja era edificat en morir la reina Blanca,
esposa de Jaume II. (Tornar a la
planta del monestir)
Església de la Santíssima Trinitat
Situada a la part de darrera del claustre posterior, d'estil romànic amb una sola nau de volta de canó amb entrada lateral d'arc de mig punt. Està il·luminada per dues finestres llargues i estretes situades a la paret posterior. Possiblement aquesta església es feu servir mentre no es construïa l'església abacial de Santes Creus. (Tornar a la planta del monestir)
Es troba situat darrera l'església abacial, lloc de repòs etern dels monjos, des d'aquest espai es pot contemplar el darrera de l'església amb la imponent rosassa, sota tres finestres d'arc de mig punt, actualment cegades. Sembla que la situació de la rosassa i les tres finestres vol representar la Santíssima Trinitat, Déu, una sola naturalesa, simbolitzada per la rosassa, i tres persones, Pare, Fill i Esperit Sant, representats per les tres finestres. (Tornar a la planta del monestir)
L'església
Començada a bastir durant el segle XII fou el lloc destinat a l'oració i el culte de la comunitat monacal. Conserva estrictament el precepte de l'arquitectura cistercenca: senzillesa de línies i simplicitat de formes. Orientada de ponent a llevant, de planta basilical de creu llatina i absis quadrat. Les tres naus estan cobertes amb voltes de creueria sostingudes per pilars quadrats. L'absis està il·luminat per la rosassa, mentre que la façana interior queda il·luminada per un gran vitrall allargat, amb tot la rosassa queda amagada pel retaule barroc obra de Josep Tremulles, esculpit i decorat entre els anys 1647 i 1679.
 |
 |
|
Nau
lateral esquerra
|
Nau
central
|
(Tornar a la planta del monestir)
Al costat esquerre del creuer hi trobarem la porta dels morts, que conduïa directament els monjos difunts des de l'església al cementiri. Al costat dret del creuer hi trobem les escales que porten al dormitori.
 |
 |
|
Porta
dels morts
|
Escales
del dormitori
|
(Tornar a la planta del monestir)
Al creuer de la nau hi ha les tombes de Pere el Gran, al costat de l'evangeli, i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, al costat de l'epístola. Es tracta de dos templets gòtics, el de Pere el Gran conté una banyera de pòrfir vermell amb les despulles del monarca; les de Jaume II i Blanca d'Anjou es conserven en una urna que té esculpides les estàtues jacents dels monarques. Davant la tomba de Pere el Gran hi ha, al terra, la tomba de Roger de Llúria, que disposà ser enterrat als peus del seu senyor.
 |
|
 |
 |
|
Estàtua
de Blanca d'Anjou
|
Banyera
de pòrfir de la tomba de Pere el Gran
|
(Tornar a la planta del monestir)
A l'església s'hi accedeix per ponent a través d'una porta a la façana anterior, es tracta d'una porta amb motllures gòtiques de punt rodó, ornamentada de petits capitells. La façana de l'església es continua amb un gran finestral i es culmina amb merlets i espitlleres, que li donen una caire de fortificació.
 |
 |
|
Façana
de l'església
|
(Tornar a la planta del monestir)
