Història del monestir de Santes Creus

La fundació del monestir de Santes Creus cal buscar-la en el moment en què els Montcada feren donació, l'any 1150, d'unes terres situades a Valldaura (serra de Collserola) al monestir cistercenc de la Grand Selva per bastir-hi un monestir, però la manca de recursos hídrics, l'excessiva proximitat a Barcelona i altres impediments feren que aquesta fundació no es perllongués en el temps i la comunitat de monjos es va veure forçada a a buscar un emplaçament més adient. L'any 1158 el cenobi cistercenc s'instal·là a l'Espluga d'Ancosa (Anoia) en una petita construcció rural que tampoc arribà a satisfer les necessitats d'expansió del monestir.

Finalment, l'any 1160, la comunitat cistercenca decideix instal·lar-se a l'actual emplaçament, primer com a granja i a partir de l'any 1165 com a Monestir de Santes Creus. L'any 1169 es fa el trasllat definitiu de tots els monjos que encara quedaven a Valldaura.

El monestir de Santes Creus s'instal·la a la riba del riu Gaià, a l'Alt Camp, amb aigua abundant i suficients terres per a garantir l'economia del monestir. Aquest assentament es féu en terres que eren disputades per l'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Barcelona; una butlla del Papa Alexandre II (1159-1181) atorgà la independència al monestir i el declarà no subjecte a l'obediència de Tarragona i Barcelona.

La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant 100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins el més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del monestir del qual procedia, el de la Grand Selva. El mes de setembre de 1174 s'inicià la construcció del temple major del monestir. Durant el mandat de l'abat Bernat Calvó (1226-1233) el monestir va experimentar un impuls gràcies a les successives deixes de molts nobles. Un impuls notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. Així, l'any 1285 és enterrat a l'església de Santes Creus el comte-rei Pere II el Gran.

El monestir també exercí una influència notable durant el segle XIV, XV i XVI a causa de la fundació de l'Orde militar de Montesa per part del Papa Joan XIII, donat que hi quedà vinculat fins l'any 1666 amb l'aportació d'un monjo que exercia com a prior dins aquest orde militar.

Al segle XV Santes Creus acollí els béns monacals del monestir femení del Bonrepòs del Montsant; d'aquesta forma, les restes de la reina Margarida de Prades, segona esposa de Martí l'Humà, foren traslladades a l'església major del monestir.

Durant els segles XVI i XVII el monestir albergà una intensa activitat cultural, és en aquests moments que la seva biblioteca conté nombrosos incunables i manuscrits. L'any 1616, en crear-se la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, el monestir de Santes Creus hi quedà integrat, tot i haver manifestat una forta oposició a la seva creació. És en aquests moments que els abats del monestir passen de ser vitalicis a tenir càrrecs temporals, de caràcter triennal. També a partir de la incorporació a la Congregació de la Corona d'Aragó, el monestir comença una davallada que el durà anys més tard a la desaparició de la comunitat cistercenca, ajudat per episodis històrics com la Guerra del Francès (1808-1814) i el Trienni Liberal (1820-1823); així el 1820 la comunitat cistercenca és dissolta, és la primera exclaustració del monestir. La vida monàstica es restaura l'any 1823 i dura fins el 25 de juliol de 1835, en què es dissol el cenobi de forma definitiva; posteriorment la Llei Mendizábal comporta la impossibilitat de continuar el monestir com a forma de vida monacal.

A partir de l'abandonament dels monjos, el monestir comença una cursa de destrucció ajudada pel trasllat de la presó de Tarragona l'any 1870 al l'edifici del monestir, fet que causà importants destrosses.La recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins la declaració de Monument Històric l'any 1921, a partir d'aquest any comença la lenta recuperació de l'edifici. Actualment la gestió del monument la realitza la Generalitat de Catalunya.

Cronologia del Monestir de Santes Creus