Història del monestir de Santes Creus
La fundació del monestir de Santes Creus cal buscar-la en el moment en què els Montcada feren donació, l'any 1150, d'unes terres situades a Valldaura (serra de Collserola) al monestir cistercenc de la Grand Selva per bastir-hi un monestir, però la manca de recursos hídrics, l'excessiva proximitat a Barcelona i altres impediments feren que aquesta fundació no es perllongués en el temps i la comunitat de monjos es va veure forçada a a buscar un emplaçament més adient. L'any 1158 el cenobi cistercenc s'instal·là a l'Espluga d'Ancosa (Anoia) en una petita construcció rural que tampoc arribà a satisfer les necessitats d'expansió del monestir.
Finalment, l'any 1160, la comunitat cistercenca decideix instal·lar-se a l'actual emplaçament, primer com a granja i a partir de l'any 1165 com a Monestir de Santes Creus. L'any 1169 es fa el trasllat definitiu de tots els monjos que encara quedaven a Valldaura.
El monestir de Santes Creus s'instal·la a la riba del riu Gaià,
a l'Alt Camp, amb aigua abundant i suficients terres per a garantir l'economia
del monestir. Aquest assentament es féu en terres que eren disputades
per l'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Barcelona; una butlla del Papa
Alexandre II (1159-1181) atorgà la independència al monestir i
el declarà no subjecte a l'obediència de Tarragona i Barcelona.
La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant
100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere
de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir
de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins el
més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del
monestir del qual procedia, el de la Grand Selva. El mes de setembre de 1174
s'inicià la construcció del temple major del monestir. Durant
el mandat de l'abat Bernat Calvó (1226-1233) el monestir va experimentar
un impuls gràcies a les successives deixes de molts nobles. Un impuls
notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el
monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà
la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. Així,
l'any 1285 és enterrat a l'església de Santes Creus el comte-rei
Pere II el Gran.
El monestir també exercí una influència notable durant
el segle XIV, XV i XVI a causa de la fundació de l'Orde militar de Montesa
per part del Papa Joan XIII, donat que hi quedà vinculat fins l'any 1666
amb l'aportació d'un monjo que exercia com a prior dins aquest orde militar.
Al segle XV Santes Creus acollí els béns monacals del monestir
femení del Bonrepòs del Montsant; d'aquesta forma, les restes
de la reina Margarida de Prades, segona esposa de Martí l'Humà,
foren traslladades a l'església major del monestir.
Durant els segles XVI i XVII el monestir albergà una intensa activitat
cultural, és en aquests moments que la seva biblioteca conté nombrosos
incunables i manuscrits. L'any 1616, en crear-se la Congregació Cistercenca
de la Corona d'Aragó, el monestir de Santes Creus hi quedà integrat,
tot i haver manifestat una forta oposició a la seva creació. És
en aquests moments que els abats del monestir passen de ser vitalicis a tenir
càrrecs temporals, de caràcter triennal. També a partir
de la incorporació a la Congregació de la Corona d'Aragó,
el monestir comença una davallada que el durà anys més
tard a la desaparició de la comunitat cistercenca, ajudat per episodis
històrics com la Guerra del Francès (1808-1814) i el Trienni Liberal
(1820-1823); així el 1820 la comunitat cistercenca és dissolta,
és la primera exclaustració del monestir. La vida monàstica
es restaura l'any 1823 i dura fins el 25 de juliol de 1835, en què es
dissol el cenobi de forma definitiva; posteriorment la Llei Mendizábal
comporta la impossibilitat de continuar el monestir com a forma de vida monacal.
A partir de l'abandonament dels monjos, el monestir comença una cursa
de destrucció ajudada pel trasllat de la presó de Tarragona l'any
1870 al l'edifici del monestir, fet que causà importants destrosses.La
recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins la declaració
de Monument Històric l'any 1921, a partir d'aquest any comença
la lenta recuperació de l'edifici. Actualment la gestió del monument
la realitza la Generalitat de Catalunya.
Cronologia del Monestir de Santes Creus
Any
|
Fet destacat
|
1150
|
Donació d'una finca a Valldaura per part de Guillem Ramon II a fi de construir-hi un monestir cistercenc. |
1155
|
Donació d'un terreny al monestir a la zona d'Ancosa per a bastir-hi el monestir de Valldaura |
1158
|
Donació d'un conjut de territoris a la riba del Gaià, per a construir-hi el monestir de Santes Creus de forma definitiva |
1174
|
El quart abat de Santes Creus comença la construcció de l'església del monestir |
1191
|
Inici de la construcció de l'ala est del claustre i les dependències adjuntes |
1211
|
El sisè abat de Santes Creus obre al culte l'església, tot i que les obres no finalitzarien fins prop de cent anys més tard |
1225
|
Es paralitzen les obres de construcció del monestir per la greu crisi econòmica |
1265
|
Es reprenen les obres del monestir |
1285
|
Pere el Gran, rei de Catalunya-Aragó, és enterrat a Santes Creus |
1298
|
Es funda el primer monestir filial de Santes Creus, a la Valldigna (València) |
1308
|
Fundació del segon monestir depenent de Santes Creus a Altofonte (Palerm) |
1310
|
Finalitza l'edificació del Palau Reial de Santes Creus |
1313
|
Inici de les obres del claustre gòtic |
1314
|
Inici de les obres del cimbori |
1331
|
Reinard des Fonoll, escultor anglès, inicia els seus treballs al claustre gòtic |
1341
|
Finalitza la construcció del claustre gòtic |
1376
|
Es fortifica el perímetre exterior del monestir |
1410
|
Trasllat de les restes de Jaume II al monestir |
1452
|
Santes Creus acull les restes de la reina Margarida de Prades, procedents del monestir femení del Bonrepòs |
1519
|
Mor el primer abat que serà enterrat a la sala capitular, Pedro de Mendoza, nomenat per Ferran el Catòlic l'any 1497 |
1567
|
El monestir d'Eula (Perpinyà) es converteix en priorat de Santes Creus |
1575
|
S'inicia la construcció de la torre de les hores |
1640
|
S'inicien les obres de construcció del Palau de l'Abat |
1647
|
L'escultor Tramulles fa el retaule d'estil barroc |
1733
|
Es modifica una part del palau reial per convertir-lo en refetor |
1741
|
L'abat Llort beneix les reformes de la capella de Santa Llúcia, anexa al monestir |
1830
|
Elecció de l'últim abat de Santes Creus, Pere Carrera |
1835
|
Durant el mes d'agost es produeix l'exclaustració del monestir. |
1843
|
Comença la reconstrucció de l'església abacial en convertir-se en església parroquial |
1870
|
Santes Creus es converteix en presó de Tarragona, es produeixen molts danys a la construcció |
1921
|
Es declara monument nacional el Monestir de Santes Creus |