La sexualitat com a cerca del plaer ha estat una qüestió execrada per la tradició occidental des de l'antiga Grècia. El component antihedonista i la reducció de la sexualitat a la reproducció ha estat el teló de fons de la nostra cultura en els dos darrers milenis. Els enormes canvis culturals, ideològics o filosòfics del segle XX han portat de tornada una concepció més hedonista de la sexualitat humana, de la que se'n fa ressò la nova ciència sexològica.
En l'actualitat, però, coexisteixen concepcions ben diverses al respecte:
Des de
conviccions
profundament arrelades en una visió religiosa (judeo-cristiana)
de la sexualitat, fins una visió hedonista extrema
(materialisme). Podem i hem de mostrar aquest realitat als alumnes. El
pòsit de la tradició porta generalment als docents a vorejar
aquest tema. Segueix sent l'innombrable, la pedra d'escàndol. Malgrat
tot, la realitat que es viu al carrer a diari és ben diferent. ¿Per
què renunciar a tractar una qüestió tan vivencial? Defugir
el tema, s'assembla en molt a l'estratègia de l'estrús. Si
volem parlar de sexualitat als alumnes no podem obviar allò que, ho
volguem o no, hi estem d'acord o no, els mou a exercir la seva sexualitat.
Podem servir-nos dels estudis ja clàssics de Masters&Johnson sobre les fases del plaer; o plantejar el contrast cultural entre diferents cultures (Orient/Occident): o, a un nivell més filosòfic, con concepció platònica front a l'epicúria,... Però convé tractar-ho. Sense impartir magistralment doctrina, però també sense "amagar l'ou"...
Algunes WEBs que ens poden
ser d'utilitat