Què és conèixer?

Definir qualsevol cosa o concepte és una de les activitats més difícils i condemnades al fracàs que existeixen. Perquè definir és, en el fons, atrevir-se a expressar amb quatre paraules els aspectes més essencials d’allò que es vol definir.  I és clar, posar-se d’acord en allò realment essencial, no és tan fàcil. A tall d’exemple, podríem dir que encara no s’ha trobat una definició de vida que satisfaci plenament tots els biòlegs.

Dic això perquè us adoneu de les dificultats d’expressar breument, de definir, què és això del conèixer, i del coneixement. Amb tot, i amb totes les precaucions que vulgueu, d’entrada podríem dir que conèixer és una activitat a través de la qual, i per tant gràcies a la qual, els humans prenem consciència de com són les coses, captant-les mentalment; és a dir, fer-nos-en una idea. Per tant, allò que nosaltres anomenem realitat és, en realitat, la nostra idea sobre la realitat, el nostre coneixement sobre la realitat. Dit d’una altra manera: nosaltres no ens enfrontem despullats amb la realitat, sinó a través de les nostres idees sobre la realitat. Per tant, les nostres idees, els nostres coneixements, les nostres re-presentacions mentals, són com una mena de filtres o ulleres a través dels quals obtenim  una determinada visió de la realitat. I com que al llarg de la vida anem canviant de filtres –cosa molt saludable- , en conseqüència, la nostra percepció de la realitat, la nostra realitat, també canvia.

Elements de l’acte de conèixer

1. L’objecte. Diríem que es aquella part de realitat que és susceptible, que pot, que pretèn ser captada, coneguda, per les nostres estructures cognoscitives. És objectiu tot allò que fa referència a l’objecte.
2. El subjecte. És aquell que coneix i la seva intenció és apropiar-se, fer-se seu, un objecte que abans li resultava estrany, que no coneixia. Aquest subjecte disposa d’unes estructures cognitives que limiten i configuren les seves possibilitats de conèixer l’objecte: els llindars sensorials, la capacitat i estructura de la seva memòria, de la seva imaginació, del seu pensament, del seu llenguatge. Tinc les estructures cognitives d’un ésser humà, i no d’un gos, d’una carxofa o d’un extraterrestre. A més, està condicionat per factors de caràcter sociològic, històric, culturals, pràctic... És subjectiu, doncs, tot allò que fa referència al subjecte.
3. El coneixement . És el resultat del procés en què el subjecte s’apropia intel.lectualment de l’objecte. És gnoseològic o cognitiu tot allò que fa referència al coneixement.

Formes i nivells de representació mental de la realitat

Percepció

1. Recollida d’informació (són les dades que ens proporcionen els sentits), és el que anomenem SENSACIÓ. És un procés passiu.
2. Interpretació de la informació recollida. Es tracta de la PERCEPCIÓ pròpiament dita. És un procés actiu.

§         Requereix la presència de l’estímul. Si no hi ha res que sigui capaç d’estimular el meu organisme, jo no percebo res.

§         Està construït a partir de les dades dels sentits, a partir de la informació que em prooporciona la sensació.

§         Se’m presenta de forma singular (un després de l’altre) i concreta (en tots els seus detalls).

§         Sempre se’m dóna en un espai i temps determinats. Jo no puc percebre res fora de l’espai i del temps. Sempre percebo dins d’un ara i aquí.

§         Se’m presenta de forma directa, nítida i exacta. Ho puc analitzar en tots els seus detalls.

§         Les seves qualitats se m’imposen, no les puc modificar a voluntat.

Representació

1. Conservar i reproduir aquesta informació en absència de l’estimul que l’ha provocada: això és possible gràcies a la MEMÒRIA.
2. Reproduir o reelaborar ( de forma concreta) la informació emmagatzemada per la memòria: això és possible gràcies a la IMAGINACIÓ.  És a dir, la memòria conserva, i la imaginació combina i juga amb els materials emmagatzemats per la memòria.

• No necessita, no requereix, de la presència de l’estímul. En una habitació completament fosca i insonoritzada, jo puc imaginar-me tot un món, i passar-m’ho pipa.
• Reproduïda o reconstruïda a partir de percepcions anteriors. La matèria prima, doncs, a partir de la qual i gràcies a la qual puc fabricar, construir, imatges és la percepció.
• Se’m presenta de forma singular i concreta.
• No està necessàriament unida a un temps o espai determinats. Recordar o imaginar són processos que no requereixen necessàriament d’uns decorats espacio-temporals concrets.
• Apareix com a absent, més difusa, més diluïda, menys definida, més manipulable. Les imatges no tenen la força, la contundència, de les percepcions. Podríem dir que allò viscut en directe (la percepció) té més vigor que allò reproduït o gravat (memòria-imaginació).
• Puc modificar les seves qualitats voluntàriament. Quan percebo un objecte qualsevol, el percebo i punt. Però quan el recordo o vul explicar-ho a algú, puc fer tantes modificacións com vulgui. Quan algun pescador de canya ens explica la grandària i enormitat de les seves captures, no ens ho acabem de creure.

Simbolització

1. Reelaboració d’aquesta informació de forma abstracta i simbòlica: això és possible gràcies al PENSAMENT i el LLENGUATGE.

• No requereix, no necessita, de la presència ni de l’estímul ni de la imatge.
• Els conceptes estan construïts a partir de percepcions i representacions prèvies. La matèria prima a partir de la qual els elaborem són, doncs, els perceptes i les imatges.
• El concepte es presenta de forma universal (No només un objecte sinó tots els de la classe que defineix el concepte). El concepte de gos abasta tots els gossos del planeta.
• Es presenta de forma abstracta: no sota les característiques de cada objecte, sinó només les que són comunes a tots els de la classe definida. El concepte de gos no defineix les característiques del meu gos, sinó les característiques comunes de tots els gossos.
• Es presenta com un símbol: prescindeix dels components sensorials i imaginatius. Per a representar un concepte inventem un símbol convencional.  Per exemple, a un determinat objecte li hem donat el símbol de <<cadira>>.  El llenguatge és la gran construcció simbòlica dels humans.