Hem arribat a l’ultima pantalla d’aquesta web.

Com deia al principi he volgut compartir amb tu diverses pantalles,
a les quals he anomenat racons, deixant en cada un d’ells una miqueta de mi.

He obert el meu cor i he deixat anar els meus sentiments, els meus pensaments.

He deixat pinzellades de la meva obra com autor de llibres i apunts,
de coses que poden ser irrellevants però que considero curioses,
com és el cas dels ambigrames.

Potser ho has trobat interesant i t’identifiques, totalment o en part, amb el que dic.
Potser et provoca el plantejar-te certes coses.
O senzillament et sembla tot plegat una tonteria.
En qualsevol cas respecto el teu parer.

De la mateixa manera que un día vaig néixer. un altre, i és llei de vida, marxaré.

Marxaré i sols quedarà en la memòria dels que em vàreu conèixer el que vaig ser i fer,
aquesta web em sobreviurà i la xarxa s’encarregarà de mantenir viu el record.

He volgut fer el camí de tal manera que, al mirar enrere,
pugui estar en pau amb allò que he fet.

Escolteu la cançó que he escollit per que em recordeu.

Me'n vaig a peu. Joan Manuel Serrat.

Accessos directes als racons