Fugir de tu. Joan Manuel Serrat.

De vegades estem tant ancorats al dia a dia, en les rutines, en les obligacions, que ens oblidem de respirar.

Respirar és parar, sortir del bucle i pensar. Molts cops donem prioritat al que és secundari i oblidem el que és important. Ens abandonem a nosaltres mateixos donant prioritat al que ens és extern i ens oblidem de cuidar del que és important: el nostre jo interior.

Potser algú pot interpretar que estic trencant una llança a favor del egocentrisme, del egoisme, no és això, quan parlo del jo interior em refereixo al nostre equilibri mental.
L’equilibri mental aporta pau, fa que en el nostre interior ens sentim forts, amb seguretat. No podem donar als altres pau si no la transportem dins nostre.

La felicitat, la pau, l’equilibri emocional sempre va de dins cap a fora. No esperis que et vingui de l’exterior. Pot, en un moment donat, arribar-te una sensació externa que et doni un flaire, però com qualsevol perfum, tard o d’hora el seu encant se n’anirà. El que perdura és aquell que és dins teu, el que tu generes.

Tindre equilibri emocional és estar d’acord en allò que ets i fas, com diu la cançó no pots fugir de tu, no pots dissociar el teu jo físic del teu jo mental, les teves idees han d’estar en consonància amb els teus fets. Has de ser fidel a tu mateix, no pots enganyar-te sent el que no ets i no pots repudiar-te per ser com ets.

Cal tindre principis ètics i criteri ben format i això és fruit dels moments de parar, sortir del bucle, reflexionar i enfortir el teu jo interior.
La formació ètica rebuda a casa i a l’escola, l’entorn en el que ens movem i la predisposició personal són elements que influeixen a l’hora d’endreçar, al nostre interior, les idees i conviccions.

Et proposo alguns relats i frases que poden ser motiu de reflexió i ajudar-te en aquest sentit.

Història del bosc

La vida, l’existència, la podem comparar a una illa en la que a l’extrem sud hi ha un desert, al mig un gran bosc, i al nord un preciós lloc on no falta res i hi han totes les comoditats possibles.

Al néixer es produeix la nostre entrada al bosc.
Els primers anys de la nostre existència els fem envoltats pels nostres progenitors, ells suavitzen, tot el que poden, les incomoditats, perills i mancances que es troben al bosc. A cert punt creixem i depenem de nosaltres mateixos. Cal preparar-se per aquest moment.

Al bosc hi ha perills, depredadors, cal moure’s per buscar menjar i aixopluc. Molts cops hem de vetllar per la nostre salut...
Alguns ho tenen més fàcil, troben bones sendes per on desplaçar-se, tot els be de cara; d’altres ho tenen més complicat, es perden, cauen, s’aixequen...

El camí no el fem sols, molts altres fan també el seu pas pel bosc. Uns ens aporten ajuts, d’altres enganys. Nosaltres escollim quina és la nostre actitud respecte als demés, hem de ser solidaris però també previnguts.

La qualitat de vida dependrà de l’esforç i de la sort. Cal aprofitar les oportunitats que el bosc ens dona per tal de tindre recursos quan, en qualsevol altre moment, requerim alguna cosa.
Hi ha gent que passa pel bosc sense aprofitar els recursos, els és més fàcil valdre’s dels altres. Aconseguir recursos costa: cal estudiar, cal esforçar-se, cal treballar, cal estar-se de moltes coses... Però aquests recursos ajuden a passar millor el bosc.

Per uns els camí pel bosc és llarg, per altres més curt, no sabem quan arribarem al punt on acaba el bosc, però tant per uns com pels altres hi arriba un moment en que hem arribat a la fi del bosc, i en el mateix instant en que els nostres peus trepitgen fora del bosc, com si ens estigues esperant, apareix el guardià del bosc.
Amablement ens pregunta que hem fet durant la nostre travessia pel seu bosc, ens pregunta si hem estat solidaris, si hem facilitat el pas pel bosc a d’altres, si hem aprofitat les oportunitats per aconseguir recursos que el bosc ens ha donat, si hem deixat bon record...

Si el nostre pas pel bosc ha estat satisfactori, haurem assolit el nivell per entrar al nou estadi, si no ha estat així i encara no estem al nivell, el guardià del bosc ens dirà que hem de repetir bosc fins aconseguir el nivell. Tornem a la casella de sortida.

Aquest relat pot relacionar-se amb diverses visions religioses-espirituals. Particularment penso que si hi ha guardià del bosc (anomena’l Deu, Ésser superior, Força còsmica, extraterrestre...), existeix aquest altre estadi d’evolució espiritual.
Crec que no existeix l’anomenat infern. En la nostre història del bosc l’infern és repetir bosc, l’infern és el nostre pas per aquesta vida. Els passos pel bosc, les repeticions de bosc, serveixen per polir-nos cada cop més, per despendre’ns de la nostre vessant materialista i apropar-nos a un determinat nivell espiritual.  

La rotonda

A vegades ens trobem que no sabem quina decisió prendre i tenim por d’equivocar-nos.

Ho comparo a quan, anant amb el nostre vehicle, entrem en una rotonda i no tenim clar quina sortida agafar.

Cal decidir sense por, no poden passar-nos hores i hores donant voltes a la rotonda pensant quina sortida és la que ens portarà on volem: així si que no arribem a cap lloc, ens sentim inoperants i ens genera angoixa.

Podem donar com a molt dos voltes per valorar les diverses sortides, però desprès, si no ho tenim clar, agafem aquella sortida que la nostra intuïció ens diu. Si és la correcta: enhorabona!, si no ho és, segur que més endavant hi haurà un altre rotonda on canviar el rumb, i a sobre tindràs l’oportunitat d’aprendre coses noves! Ja ho diuen: dels errors s’aprèn.

Molts cops no hi ha una única solució a un problema i probablement qualsevol sortida ens traurà del impàs en el que ens trobem.

El que és important és prendre decisions.

La línia

Tenim clar els conceptes de passat, present i futur. Sovint fem referencia a coses del passat, o del futur, i som conscients del nostre present.

El present és la nostre realitat, és la conjunció de les coordenades temps i espai.
Probablement en aquest mateix lloc però en un altre moment tu ja no estaràs, de la mateixa manera que en aquest moment però en un altre lloc tu tampoc estàs.
El teu present, la teva realitat, sols existeix ara i aquí.

Però quina relació hi ha entre el passat, el present i el futur?
Podríem dir que el futur, com el passat, són il·limitats i que estan separats per una fina línia anomenada present que contínuament avança i va convertint el futur en passat. La nostre realitat està sobre aquesta línia.

En la línia del present és on hem d’actuar, on hem d’ocupar-nos. Pensant en el futur podem preveure (veure abans d’hora) però mai hem de preocupar-nos (ocupar-se abans d’hora) La preocupació no aporta solucions davant d’unes possibles circumstàncies que no sabem si arribaran a ser reals.

Respecte al passat hem de desprendre’ns. Del passat només podem guardar l’experiència per aplicar-la al present. Viure ancorats al passat no ens ajuda gens en el nostre present. Temps passats potser van ser millors o pitjors, però ara són passats, no existeixen.
Si diem que del futur no hem de preocupar-nos (però si preveure), i que del present hem d’ocupar-nos, podríem dir que del passat hem de despreocupar-nos.

Viu la teva realitat, viu el teu present amb la il·lusió del futur i l’experiència del passat. És el que és, no hi ha més.

Algunes frases per reflexionar

Les coses, les circumstàncies, són com són, no com voldríem que fossin.

La felicitat consisteix en acceptar i gaudir la teva realitat.

Si el teu dilema (problema) és gran i no veus com afrontar-lo, divideix-lo en petits passos i dóna’ls solució per separat.

La resignació significa incloure alguna cosa en contra dels teus criteris i aporta sensació de derrota. L’acceptació significa incloure alguna cosa nova als teus criteris i aporta creixement.

Davant de moltes tasques pendents acudeix primer a les que tenen major grau d’importància i urgència. De vegades ens ocupem de coses sense importància ni urgència.

Abans de fer pensa. La improvisació mai aporta eficàcia.

Les coses es poden fer malament, regular, bé, molt bé o perfectes. Les dos primeres et portaran incompetència i frustració, la tercera tranquil·litat, la quarta reconeixement, orgull de la feina feta i ànims de millorar. Respecte a la cinquena sigues conscient que serà difícil aconseguir-ho, podràs apropar-te, arribar potser al 99’99%, però aquest 0’01% que falta està reservat als deus, genis i savis.

A la vida no tot és com sembla. Molts cops la realitat es veu distorsionada per enganys, sovint amb interessos particulars. No passa res, cal distingir-ho, fer ulls clucs i saber que darrere d’aquestes fantasies hi ha una veritat a la qual ens hem de remetre.

Eficàcia és fer-ho bé, eficiència es fer-ho bé amb el mínim temps possible o amb menys recursos. Busca l’eficiència en tot allò que facis.

Recorda que no hi ha una segona oportunitat per a una bona primera impressió.

Hi ha dos coses que no es poden amagar: una és el fum, l’altre la veritat. La veritat, tard o d’hora, com el fum, sempre es farà visible.

No esperis rebre res, sigues autosuficient, així t’evitaràs decepcions. Si arriba alguna cosa sigui benvinguda. Ja ho diuen: qui espera desespera.

Allunya els pensament negatius, et generaran angoixa i no t’ajudaran a encertar en les decisions.

Tracta als altres com t’agradaria que els altres et tractessin a tu. Estaràs tranquil i donaràs exemple.

A vegades no trobem solució a un problema perquè ens obsessionem. Atura’t, mira-ho des de fora i pensa en quina solució et donarien les persones que estimes, o en quina solució donaries a aquells que estimes si els passes el mateix.

Molts cops no trobem la llum perquè ens capfiquem en buscar-la on no és.

L'important no és el que tens sinó el que ets.

Sigues real, evita frustracions perseguint temes inviables.

No ets totpoderós, ets limitat. Sols pots sentir-te responsable de les coses que estan dins del teu abast, de les teves competències.

La Inspiració existeix! Però ha de trobar-te treballant. (Pablo Picasso) 

De la discussió no sol sortir la llum, perquè l'apaga l'apassionament. (Josemaría Escrivá)

El tenir un propòsit no és fer feina. (Joan Salvat-Papasseit)

Accessos directes als racons