Racó de les presentacions

 

La Torre de l’Espanyol, agost del 2020 / Terol, 1960
Aquesta és una imatge doble. Posa el cursor a sobre per visualitzar la segona opció.

 

Sóc Josep Formentí Silvestre i vaig néixer un plujós matí d’abril del 1955.

Sinòpticament, fugin de detalls, podria dir que en el meu caminar he tingut moments bons i dolents, uns els he gaudit, els altres els he gestionat; he conegut persones bones i dolentes, de les primeres he après, de les segones m’he allunyat.
En qualsevol cas, com sempre m’he dit, tot el que ens passa és part de la nostre formació, és motiu d’aprenentatge.

Em considero una bona persona, encara que això potser no tothom ho pugui pensar doncs cadascú valora el mercat en funció de com li ha anat. He apostat per una manera de fer que te com principi respectar i fer-se respectar. És en aquest punt que, quan algú no ha estat respectuós, i ha passat la línia que separa els seus drets dels d’un altre, he tret les defenses.

Penso que, de forma general, hi ha dos tipus de persona: les materialistes i les espirituals. Tothom és lliure de posar-se un barret o un altre, però, en conseqüència, també és responsable dels seus actes. Tot depèn del compromís que tinguis amb la societat.

Transportat a la meva joventut escoltant algunes cançons, dels meus cantautors preferits, dels anys 70 del segle XX.

Amores. Mari Trini

Himno a la alegría. Miguel Rios

L´aguila negra. Maria del Mar Bonet

El abuelo Victor. Victor Manuel

Al alba. Rosa León

Mis gaviotas. Joan Manuel Serrat

 

Accessos directes als racons

Racó de les presentacions