Les galàxies són enormes en la seva grandària. Tot i això, l'espai buit que separa les unes de les altres és molt més gran. És molt difícil comprendre les distàncies astronòmiques. Els astrònoms parlen de milers o de milions d'anys-llum, però és difícil  entendre el que realment signifiquen aquestes distàncies. Per ajudar-te a imaginar com són de grans les distàncies astronòmiques farem una comparació amb distàncies i grandàries conegudes. 

Quan una nit sense núvols sortim a contemplar el firmament, què veiem? La Lluna, alguns planetes, meteors, cometes (tots aquests pertanyen al nostre sistema solar).

També podem observar estels que són fora del sistema solar. Sabent on mirar, i en llocs adients, com el mig del camp o les muntanyes (llocs foscos), també podrem observar agrupacions d'estels, com ara les Plèiades,  cúmuls globulars d'estels i, fins i tot, la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia, i la seva companya més propera, la galàxia d'Andròmeda. Aquest és l'objecte més distant que podem veure a ull nu i hem de pensar que es troba a 2 milions d'anys-llum. Per veure més enllà, necessitem instruments  com els telescopis.

Al cel veiem entre 6.000 i 8.000 estels a simple vista. Per fer-nos una idea, si dibuixen el punt més petit possible a la pissarra amb un guix, aquest punt conté tants grans de guix com estels veiem al cel. 

La Via Làctia vista de perfil.

 Si ara dibuixem una galàxia a la pissarra com la de la imatge anterior, tot el dibuix contindrà tants grans de guix com estels hi ha a la nostra galàxia: uns 100.000 milions. 

Quan t'allunyes de la pissarra no veus els grans individuals de guix. El mateix ens passa quan observem una galàxia, la veiem com si fos un conjunt de llums molt juntes de forma que semblen formar un únic cos. Així, mentre més lluny es troba un objecte com una galàxia, major ha de ser la quantitat d'estels que conté per a poder observar-la sense ajut visual. 

Podem veure els estels individuals que estan més a prop nostre. Podem observar agrupacions que contenen centenars d'estels i que, per tant, es poden observar a major distància. Les galàxies globulars contenen centenars de milers d'estels, la qual cosa fa que es puguin observar des de distàncies encara més llunyanes.

 Finalment, les grans galàxies, com Andròmeda o la Via Làctia, són els objectes més distants que podem veure amb els nostres ulls. Però les galàxies no són els objectes més grans de l'Univers. Les galàxies s'agrupen formant  grups de galàxies. La nostra galàxia i la ja esmentada galàxia d'Andròmeda pertanyen al grup local, que conté unes 20 galàxies. Però, no acaba aquí la cosa perquè hi ha enormes agrupacions de grups de galàxies que viatgen totes cap a una mateixa zona de l'Univers anomenada el Gran Atractor, perquè sembla atreure totes les galàxies en aquella direcció. 

Les galàxies més llunyanes que es poden observar, en els límits de l'univers, es troben a una distància d'uns 12.000 milions d'anys-llum. L'any-llum és la unitat de mesura astronòmica que es pren per a mesurar les enormes distàncies que hi ha a l'Univers. Un any-llum equival a la distància que recorreria una nau que viatges a la velocitat de la llum (300.000 km per segon) durant un any.