 |
||
| La Terra |
|
| La Terra, la nostra llar, és el tercer planeta més proper al Sol (després de Mercuri i Venus) i el cinquè, en quant a la grandària, dels 9 planetes del sistema solar. La distància mitjana de la Terra al Sol es d'un 150 milions de km. És l'únic planeta que té vida, encara que alguns dels altres planetes tenen atmosfera i contenen aigua. En quant a la forma, no és una esfera perfecta, sinó que és més ampla de la zona de l'equador que de la zona dels pols. |
La Terra vista des de la nau Apol.lo 8. En primer terme, la superfície de la Lluna.
| Encara que no ho sembli, la Terra es mou a través l'espai juntament amb tot els planetes del sistema solar i el mateix Sol, en direcció cap a la constel·lació d'Hèrcules, a una velocitat de 600 km. per segon. A més, girem al voltant del Sol tot seguint una òrbita circular. Aquest moviment al voltant del Sol es diu de translació i dura 365 dies i 6 hores (un any). Finalment, la Terra té un tercer moviment, al voltant de sí mateixa, com si fos una baldufa que volta inclinada. . Aquest moviment dura 24 hores (un dia) i es diu de rotació. |
|
La Terra té una edat estimada en 4.650 milions d'anys. En el seu origen, la Terra, després de condensar-se a partir de la pols còsmica i del gas presents a tot l'espai, mitjançant un procés d'atracció per la força de la gravetat, es va convertir en un planeta cada vegada més calent degut a la caiguda contínua de meteorits. Amb el pas de milions d'anys, la capa superficial de la Terra es va anar refredant convertint-se en l'escorça terrestre. Sota d'aquesta capa superficial hi ha una altre capa, molt més ampla, que es diu mantell i que es troba a alta temperatura, encara que no tant com la tercera capa: el nucli, que es troba al centre de la Terra i està format pels materials més pesats (ferro, níquel i altres). Per les esquerdes de l'escorça s'han anat escolant els materials de l'interior cap a la superfície donant lloc als volcans. Les erupcions volcàniques van provocar la sortida de vapor i altres gasos volàtils. Alguns d'aquests gasos van ser atrapats per la força de la gravetat de la Terra i van formar la atmosfera primitiva, mentre que el vapor d'aigua es va refredar i condensar tot formant els primers oceans del món. |
| Es pot considerar que la Terra es compon de quatre capes (veure imatge superior) des de la superfície fins al centre. Però, hauríem d'afegir una cinquena capa, líquida, constituïda pels mars i oceans. Aquesta capa es diu: hidrosfera. Finalment, hi ha una sisena capa, aquesta formada per gasos: l'atmosfera, que envolta el nostre planeta, ens dona protecció contra els meteorits i ens permet de respirar l'oxigen que conté. |
| El límit entre l'atmosfera i
l'espai exterior no està ben definit. Al disminuir progressivament la
densitat de l'aire amb l'altitud, les capes superiors de l'atmosfera
són tan tènues que es confonen amb l'espai. A 30 km. de la superfície
del mar la pressió atmosfèrica és 8 vegades més petita que a nivell
del mar. A 60 km. d'alçària ja és 3.600 vegades més petita. A 90 km.
la pressió atmosfèrica es 400.000 vegades més petita. Encara i així,
a 200 km. encara hi ha suficient densitat de l'atmosfera com per a
frenar els satèl·lits artificials que hi són a aquelles alçades.
Uns dels gasos que envolta la Terra i constitueix la seva atmosfera és el monòxid de carboni( CO), en color verd a la fotografia
A la fotografia de dalt a la dreta, en color blau, el doble forat d'ozó a l'atmosfera terrestre. |
