Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Esquema
L'empirisme
Hume on de rocs
Textos Hume
L'obediència útil
Del es al quiero
El Newton de la moral
Empirisme, progressista?
Exercicis

 

Enllaços

L’EMPIRISME ÉS “PROGRESSISTA”?

Noam Chomsky. “Reflexiones sobre el lenguaje”.
Planeta Agostini, pàgina 137 i 141 (traducció)


“L’empirisme britànic clàssic va sorgir en una freqüentment sana oposició contra l’obscurantisme religiós i la ideologia reaccionària. Potser el seu atractiu es troba, en part, en la creença que ofereix una visió de progrés il•limitat, en contrast amb la doctrina pessimista segons la qual els éssers humans són esclavitzats per una naturalesa immutable que els condemna a la servitud intel•lectual, a la carència material i a unes institucions opressives eternament permanents. En aquest sentit, es podria interpretar com una doctrina del progrés i la il•lustració. (...)

Però una consideració més profunda ens mostrarà que el concepte d’”organisme buit”, modelable i mancat d’estructura, a més de ser fals, també serveix d’una manera natural com a suport de les doctrines socials més reaccionàries.

Si els éssers humans són, en efecte, éssers dúctils i mal•leables sense cap naturalesa psicològica essencial, aleshores, per què no haurien de ser controlats i coaccionats pels qui s’atorguen autoritat, coneixements especials i un discerniment únic del que és millor per als menys il•lustrats?”
1. L’empirisme implica la negació d’una “naturalesa humana” Què en pensa Hume?.
2. Segons el text, per què l’empirisme sembla “progressista”?
3. Es pot explicar biològicament l’existència d’idees innates?

J. Monod
“El azar y la necesidad, VIII (traducció)


INNATISME I EMPIRISME

“Els darrers descobriments donen la raó, en un sentit nou, a Descartes i a Kant, contra l’empirisme radical que, no obstant això, pràcticament no ha desaparegut de la ciència des de fa dos-cents anys i que ha farcit de sospites tota hipòtesi que suposi l’”innatisme” dels quadres del coneixement.

Actualment sembla que encara alguns etòlegs accepten la idea que els elements del comportament -en l'animal- són o bé innats, o bé apresos, de manera que cadascuna d’aquestes dues formes exclou absolutament l’altra. Aquesta concepció és totalment errònia, com ha demostrat enèrgicament Lorenz.

Quan el comportament implica elements adquirits per l’experiència, això es fa segons un programa que és innat, és a dir, genèticament determinat. L’estructura del programa suscita i dirigeix l’aprenentatge, el qual s’inscriurà, per tant, en una certa “forma” preestablerta, definida en el patrimoni genètic de l’espècie. És així com cal interpretar el procés d’aprenentatge primari del llenguatge en la infància. I no hi ha cap raó per suposar que no succeeix de la mateixa manera per a les categories fonamentals del coneixement humà"

1. El text parla de diversos tipus d’elements innats en els animals i l’ésser humà. Quins són?
2. Segons el text, quina és la base de l’innatisme?
3. Es pot explicar biològicament l’existència d’idees innates?

 

 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es