Enllaços

1
“En realitat, no hi ha res de material que, per mitjà de les seves qualitats sensibles, hagi posat mai de manifest cap poder o energia, o ens hagi donat fonament per imaginar que pot produir alguna cosa o que pot estar seguit d’un altre objecte que poguéssim denominar efecte. La solidesa, l’extensió i el moviment són qualitats completes en elles mateixes i mai no ens assenyalen cap a un altre fet que pugui provenir d’elles. El panorama de l’univers canvia contínuament i a un objecte en segueix un altre en una successió ininterrompuda. Però el poder o la força, que posa en funcionament tota la maquinària, se’ns oculta del tot i mai no es revela en cap de les qualitats sensibles dels cossos. Sabem que, de fet, el calor és un acompanyant constant de la flama, però quant a la connexió que hi pot haver entre elles no ens queda més remei que la conjectura o la imaginació. És impossible, per tant, que la idea de poder pugui ser derivada de la contemplació dels cossos, quan actuen en casos aïllats. Perquè els cossos no manifesten mai cap poder, que pugui ser l’origen d’aquesta idea”.

“Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció VII. Primera part.

2.
“Suposem que algú, dotat però de les més vigoroses facultats de raonament i reflexió, és posat de cop i volta en aquest món. Immediatament, observaria una successió continuada d’objectes i que a un fet en segueix un altre; però no seria capaç de descobrir res més. D’entrada, no seria capaç d’arribar, per cap mena de raonament, a la idea de causa i efecte, perquè mai no es manifesten als sentits els poders particulars per mitjà els quals es duu a terme tota operació natural; ni tampoc és raonable concloure, simplement perquè a un fet, en un determinat cas, en precedeix un altre, que aquest n’és la causa i aquell l’efecte. La seva conjunció pot ser arbitrària i casual. Pot ser que no hi hagi cap raó d’inferir l’existència d’un per la simple aparició de l’altre. En una paraula, aquesta persona arribada sobtadament a aquest món, sense cap experiència més, mai no podria fer servir les seves conjectures o raonaments sobre qüestions de fet, ni tenir cap altra certesa que no fos la que està immediatament present a la seva memòria i als seus sentits”
“Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció V.

3.
“De modo que, en conjunto, no aparece por parte alguna, en la naturaleza, ningún caso de conexión concebible por nosotros. Todos los hechos parecen completamente desligados y separados. Un hecho sigue a otro, pero nunca podemos observar un vínculo. Parecen conjuntados, pero no conectados. Y como no podemos tener ninguna idea sobre lo que no haya aparecido a nuestros sentidos exteriores o sentimientos interiores, la conclusión necesaria parece ser que no tenemos ninguna idea de conexión o de poder, y que estas palabras no significan absolutamente nada cuando las utilizamos en razonamientos filosóficos o en la vida ordinaria”.

“Investigación sobre el entendimiento humano”

4.
“Quan observen els objectes externs del nostre voltant i considerem l’acció de les causes, no som pas capaços, en un sol cas, de trobar-hi cap poder o connexió necessària, ni cap qualitat que lligui l’efecte amb la causa i faci de l’un infal•lible conseqüència de l’altra. Tan sols ens adonem que, en realitat, l’un segueix l’altra. L’impuls d’una bola de billar ve seguit de moviment en la segona bola. Això és tot el que apareix als sentits externs. La ment no té cap sentiment ni cap impressió interior de tal successió d’objectes: consegüentment, en cap cas particular de causa i efecte, no hi ha res que pugui suggerir la idea de poder o connexió necessària”.

“Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció VIII, 1ª part, núm. 50

5.
“Tot i que el nostre pensament sembla posseir una llibertat sense límits, si mirem les coses més de prop, veurem que en realitat es troba tancat dins uns límits estrets i que tot aquest poder creador de la ment no és res més que la facultat de combinar, transportar, augmentar o disminuir els materials que subministren els sentits i l’experiència. Quan pensem en una muntanya d’or, no fem sinó unir dues idees consistents, or i muntanya, que ja coneixíem abans. També podem concebre un cavall virtuós, perquè els nostres sentiments ens permeten concebre la virtut i d’aquesta manera podem afegir-la a la figura i a la forma de cavall, que ens és un animal familiar. Breument, tots els materials del pensament deriven de les nostres sensacions externes o internes: la barreja, però, i la composició dels materials pertanyen només a la ment i a la voluntat. O, per dir-ho en un llenguatge filosòfic, totes les nostres idees o percepcions més febles són còpies de les nostres impressions o percepcions més vives”
“Investigació sobre l’enteniment humà”.

6.
“Hom copia tota idea d’alguna impressió o sentiment precedents; i on no podem trobar cap impressió, és segur que no hi ha cap idea. A tots els casos singulars d’operació o activitat de cossos o ments, no hi ha res que produeixi cap impressió –ni, consegüentment, que pugui suggerir cap idea- de poder o connexió necessària. Tanmateix, quan apareixen molts casos uniformes i el mateix objecte és, sempre, seguit pel mateix fet, llavors comencem a albirar la noció de causa i connexió. Llavors sentim un sentiment o impressió nous, és a dir, una connexió habitual en el pensament o la imaginació entre un objecte i el seu corresponent usual; i aquest sentiment és l’original de la idea que cerquem. El primer cas que veiérem de moviment comunicat per la topada de dues boles de billar és exactament igual a qualsevol cas que, a hores d’ara, se’ns pugui presentar, llevat tan sols que, en el primer, no podíem inferir un fet a partir de l’altre, la qual cosa podem fer ara, després d’una successió tan llarga d’experiències uniformes”.

“Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció VII, 2ª Part, núm. 61

COMENTARI DE TEXT

“Hom només pot provar l’existència d’un ésser amb arguments a partir de la seva causa o el seu efecte, i aquests arguments es basen del tot en l’experiència. Si raonem a priori, qualsevol cosa pot semblar capaç de produir-ne qualsevol altra. La caiguda d’una pedra pot, pel que sabem, apagar el Sol, o el desig d’un home, controlar les òrbites dels planetes. Només l’experiència ens ensenya la natura i els límits de la causa i l’efecte, i ens permet d’inferir l’existència d’un objecte a partir de la d’un altre”

“Investigació sobre l’enteniment humà”


QÜESTIONARI: (Model de preguntes, d’1 a 4/5)

1.
- Expliqueu breument la idea principal del text. (2 punts.)
- Exposa –amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
- Expliqueu per què Hume diu que els arguments causals es basen tots en l’experiència

2.
- A quina època de la història de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna característica pròpia del pensament d’aquesta època (3 punts).
- Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l’autor, tenint en compte les principals influències que l’autor hagi pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text).
- Hume diu que la filosofia ens faria completament escèptics si la naturalesa no fos massa forta per arribar a permetre-ho. Què creieu que vol dir, això? Es pot relacionar amb el text? (3 punts)
- La solidesa, l’extensió i el moviment són qualitats completes en elles mateixes i mai no ens assenyalen cap a un altre fet que pugui provenir d’elles.

3.
- Què vol dir, en aquest text, l’expressió a priori? (2 punts)
- Valora el lloc en que queda la metafísica a partir de l’obra de Hume
- En què consisteix la teoria de l’associacionisme de Hume?
- Compareu el concepte d’idea en Hume amb el d’algun altre autor..
- És més defensable l’innatisme racionalista o la teoria empirista sobre l’experiència com a origen del coneixement

4/5.
- Expliqueu algun fragment del text en el qual considereu que Hume té raó (2 punts)
- Quina vigència creieu que pot tenir avui el fenomenisme de Hume?
- Expliqueu amb detall què en penseu de l’aparent llibertat sense límits del pensament humà.
- Com és l’analogia de ciència i religió que adduïen els newtonians? Quina és la resposta de Hume?
- Què en penses del paper que juga l’experiència en el procés del coneixement científic?

COMENTARI DE TEXT


“Hom només pot provar l’existència d’un ésser amb arguments a partir de la seva causa o el seu efecte, i aquests arguments es basen del tot en l’experiència. Si raonem a priori, qualsevol cosa pot semblar capaç de produir-ne qualsevol altra. La caiguda d’una pedra pot, pel que sabem, apagar el Sol, o el desig d’un home, controlar les òrbites dels planetes. Només l’experiència ens ensenya la natura i els límits de la causa i l’efecte, i ens permet d’inferir l’existència d’un objecte a partir de la d’un altre”

“Investigació sobre l’enteniment humà”


Qüestionari:

1. Expliqueu per què Hume diu que els arguments causals es basen tots en l’experiència ? (2 punts)
2. A quina època de la història de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna característica pròpia del pensament d’aquesta època (3 punts).
3. Compareu el concepte d’idea en Hume amb el d’algun altre autor. (2 punts)
4. Quina vigència creieu que pot tenir avui el fenomenisme de Hume? (1’5 punts)
5. Què en penses del paper que juga l’experiència en el procés del coneixement científic? (1’5 punts)

 

COMENTARI DE TEXT:

“Suposem que algú, dotat però de les més vigoroses facultats de raonament i reflexió, és posat de cop i volta en aquest món. Immediatament, observaria una successió continuada d’objectes i que a un fet en segueix un altre; però no seria capaç de descobrir res més. D’entrada, no seria capaç d’arribar, per cap mena de raonament, a la idea de causa i efecte, perquè mai no es manifesten als sentits els poders particulars per mitjà els quals es duu a terme tota operació natural; ni tampoc és raonable concloure, simplement perquè a un fet, en un determinat cas, en precedeix un altre, que aquest n’és la causa i aquell l’efecte. La seva conjunció pot ser arbitrària i casual. Pot ser que no hi hagi cap raó d’inferir l’existència d’un per la simple aparició de l’altre. En una paraula, aquesta persona arribada sobtadament a aquest món, sense cap experiència més, mai no podria fer servir les seves conjectures o raonaments sobre qüestions de fet, ni tenir cap altra certesa que no fos la que està immediatament present a la seva memòria i als seus sentits”

David Hume. “”Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció V.

Qüestionari:

1. Resumeix el text amb paraules teves i sense comentaris personals, tot exposant les idees principals del mateix i com hi apareixen relacionades.
A continuació, comenta el problema central i la tesi de l’autor d’aquest text: posa el text en relació amb el pensament de l’autor i de la seva època, tenint en compte les influències principals que l’autor hagi pogut rebre (6 punts).

2. Valora el lloc en que queda la metafísica a partir de l’obra de Hume (2 punts)

3. En què consisteix la teoria de l’associacionisme de Hume? (2 punts)



COMENTARI DE TEXT:

“En realitat, no hi ha res de material que, per mitjà de les seves qualitats sensibles, hagi posat mai de manifest cap poder o energia, o ens hagi donat fonament per imaginar que pot produir alguna cosa o que pot estar seguit d’un altre objecte que poguéssim denominar efecte. La solidesa, l’extensió i el moviment són qualitats completes en elles mateixes i mai no ens assenyalen cap a un altre fet que pugui provenir d’elles. El panorama de l’univers canvia contínuament i a un objecte en segueix un altre en una successió ininterrompuda. Però el poder o la força, que posa en funcionament tota la maquinària, se’ns oculta del tot i mai no es revela en cap de les qualitats sensibles dels cossos. Sabem que, de fet, el calor és un acompanyant constant de la flama, però quant a la connexió que hi pot haver entre elles no ens queda més remei que la conjectura o la imaginació. És impossible, per tant, que la idea de poder pugui ser derivada de la contemplació dels cossos, quan actuen en casos aïllats. Perquè els cossos no manifesten mai cap poder, que pugui ser l’origen d’aquesta idea”.

David Hume. “Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció VII. Primera part.

Qüestionari:

1. Resumeix el text amb paraules teves i sense comentaris personals, tot exposant les idees principals del mateix i com hi apareixen relacionades.
A continuació, comenta el problema central i la tesi de l’autor d’aquest: posa el text en relació amb el pensament de l’autor i de la seva època, tenint en compte les influències principals que l’autor hagi pogut rebre. (6 punts)

2. És més defensable l’innatisme racionalista o la teoria empirista sobre l’experiència com a origen del coneixement? Raona la resposta (2 punts)

3. Com és l’analogia de ciència i religió que adduïen els newtonians? Quina és la resposta de Hume? (2 punts)




COMENTARI DE TEXT:

“Quan veig, per exemple, una bola de billar que es mou en línia recta cap a una altra, fins i tot suposo que el moviment de la segona bola em pot haver estat suggerit accidentalment com a resultat del contacte o de l’impuls; no puc concebre centenars d’esdeveniments diferents com a efectes igualment provinents de la mateixa causa? No podria ser que les dues boles restessin totalment immòbils? No podria ser que la primera bola retornés en línia recta o rebotés contra la segona en qualsevol altra direcció? Qualsevol suposició és igualment consistent i pensable. Perquè, doncs, hem de donar preferència a una d’elles, que no és més consistent o pensable que les altres? Tots els nostres raonaments a priori no seran mai capaços de mostrar-nos cap fonament d’aquesta preferència”

David Hume: “Investigació sobre l’enteniment humà”. Secció IV.

Qüestionari:

1. Resumeix el text amb paraules teves i sense comentaris personals, tot exposant les idees principals del mateix i com hi pareixen relacionades.
A continuació, comenta el problema central ii la tesi de l’autor d’aquest text: posa el text en relació amb el pensament de l’autor i de la seva època, tenint en compte les influències principals que l’autor hagi pogut rebre. (6 punts)

2. Compara la noció d’”idea” de Hume amb la de Plató. (2 punts).

3. Quin paper juga la “causa” en el coneixement humà segons Hume i segons Aristòtil? Compara els plantejaments dels dos autors sobre aquest punt, i digues en quin sentit les seves posicions són semblants o diferents (2 punts)
 

COMENTARI DE TEXT.



“Hom copia tota idea d’alguna impressió o sentiment precedents, i on no podem trobar cap impressió, és segur que no hi ha cap idea. A tots els casos singulars d’operació o activitat de cossos o ments, no hi ha res que produeixi cap impressió –ni, consegüentment, que pugui suggerir cap idea- de poder o connexió necessària. Tanmateix, quan apareixen molts casos uniformes i el mateix objecte és, sempre, seguit pel mateix fet, llavors comencem d’albirar la noció de causa i connexió. Llavors sentim un sentiment o impressió nous, és a dir, una connexió habitual en el pensament o la imaginació entre un objecte i el seu corresponent usual; i aquest sentiment és l’original de la idea que cerquem. El primer cas que veiérem de moviment comunicat per la topada de dues boles de billar és exactament igual a qualsevol cas que, a hores d’ara, se’ns pugui presentar, llevat tan sols que, en el primer, no podíem inferir un fet a partir de l’altre, la qual cosa poem fer ara, després d’una successió tan llarga d’experiències uniformes”.

D. HUME, “Investigació sobre l’enteniment humà”, secció VII, 2ª part,núm. 61

Qüestionari:

1. Exposa –amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (1’5 punts)

2. Posa títol al text (1 punt)

3. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l’autor, tenint en compte les principals influències que l’autor hagi pogut rebre . (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text). (2’5 punts).

4. Compara la noció d’idea de Hume amb la de Plató, i digues quines semblances i diferències hi veus (2’5 punts).

5. Quin paper juguen les inferències en el coneixement científic ? ¿Et sembla que la ciència se’n pot refiar o creus que té altres mitjans més segurs de coneixement? (2’5 punts)
 

COMENTARI DE TEXT


"Hom copia tota idea d'alguna impressió o sentiment precedents; i on no podem trobar cap impressió, és segur que no hi ha cap idea. A tots els casos singulars d'operació o activitat de cossos o ments, no hi ha res que produeixi cap impressió -ni, consegüentment, que pugui suggerir cap idea- de poder o connexió necessària. Tanmateix, quan apareixen molts casos uniformes i el mateix objecte és, sempre, seguit pel mateix fet, llavors comencem d'albirar la noció de causa i connexió. Llavors sentim un sentiment o impressió nous, és a dir, una connexió habitual en el pensament o la imaginació entre un objecte i el seu corresponent usual; i aquest sentiment és l'original de la idea que cerquem. El primer cas que veiérem de moviment comunicat per la topada de dues boles de billar és exactament igual a quelsevol cas que, a hores d'ara, se'ns pugui presentar, llevat tan sols que, en el primer, no podíem inferir un fet a partir de l'altre, la qual cosa podem fer ara, després d'una successió tan llarga d'experiències uniformes".

D. HUME, "Investigació sobre l'enteniment humà",
secció VII, 2 part, núm. 61.


Qüestionari:

1. Exposa -amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (1'5 punts).

2. Posa títol al text (1 punt).

3. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l'autor, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text), (2'5 punts).

4. Compara la noció d'idea de Hume amb la de Plató, i digues quines sem blances i diferències hi veus (2'5 punts).

5. Quin paper juguen les inferències en el coneixement científic? Et sembla que la ciència se'n pot refiar o creus que té altres mitjans més segurs de coneixement? (2'5 punts).



COMENTARI DE TEXT

"Quan observem els objectes externs del nostre voltant i considerem l'acció de les causes, no som pas capaços, en un sol cas, de trobar-hi cap poder o connexió necessària, ni cap qualitat que lligui l'efecte amb la causa i faci de l'un infal•lible conseqüència de l'altra. Tan sols ens adonem que, en realitat, l'un segueix l'altra. L'impuls d'una bola de billar ve seguit de moviment en la segona bola. Això és tot el que apareix als sentits externs. La ment no té cap sentiment ni cap impressió interior de tal successió d'objectes: consegüentment, en cap cas particular de causa i efecte, no hi ha res que pugui suggerir la idea de poder o connexió necessària".

D. HUME, "Investigació sobre l'enteniment humà".
secció VII, 1 part, núm. 50


Qüestionari:

1. Exposa -amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (1'5 punts).

2. Posa títol al text (1 punt).

3. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l'autor, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text). (2'5 punts).

4. Quin paper juga la causa en el coneixement humà segons Hume i segons (Aristòtil) (Kant). (Compara els plantejaments dels dos autors sobre aquest punt, i digues en quin sentit les seves posicions són semblants o diferents) (2'5 punts).

5. Què en penses del paper que juga l'experiència en el procés del coneixement científic? (2'5 punts).




COMENTARI DE TEXT.

"De modo que, en conjunto, no aparece por parte alguna, en la naturaleza, ningún caso de conexión concebible por nosotros. Todos los hechos parecen completamente desligados y separados. Un hecho sigue a otro, pero nunca podemos observar un vínculo. Parecen conjuntados, pero no conectados. Y como no podemos tener ninguna idea sobre lo que no haya aparecido a nuestros sentidos exteriores o sentimientos interiores, la conclusión necesaria parece ser que no tenemos ninguna idea de conexión o de poder, y que estas palabras no significan absolutamente nada cuando las utilizamos en razonamientos filosóficos o en la vida ordinaria".

HUME, "Investigación sobre el entendimiento humano"


Cuestionario:

1. Indique -con sus propias palabras y sin comentarios personales- las ideas principales del texto y las relaciones que éstas presentan (1'5 puntos).

2. Dé un título al texto (1 punto).

3. Comente el texto, es decir, relacione el texto con el pensamiento del autor y de su época, teniendo en cuenta las principales influencias que el autor haya podido recibir. (Recuerde que no se pide el desarrollo de un tema sino el comentario del texto) (3 puntos).

4. Compare la crítica que los empiristas modernos como Hume hacen de las ideas abstractas con el pensamiento de algún autor que no considere empirista, (2'5 puntos).
4. Compare la noción de "idea" de Hume con la de Platón (2'5 puntos).

5. Qué papel cree que tiene la experiencia en el conocimiento científico? (2 puntos).




EXERCICI - QUESTIONARI


1. Per què es diu que el Déu de Descartes és un Déu fet a mida?

2. Dins el corrent racionalista quines són les solucions posteriors al dualisme cartesià?

3. Explica l'expressió "Deus sive natura" espinosista.

4. Com enten el concepte de "substància" Leibniz ? Quina diferència hi trobes respecte a la substància cartesiana?

5. Què opina Locke de la idea de substància?

6. En què es basa Hume per a rebutjar la idea de substància?

7. Explica la crítica de Hume a la idea de causa.




Qüestionari. JAMES NOXON: "LA EVOLUCION DE LA FILOSOFIA DE HUME"

1. Quina era, en els seus orígens, la pretensió de Hume? En què consisteix la seva teoria de l'associacionisme? Quina semblança hi ha respecte al principi de gravitació universal de Newton?

2. Per què Hume ataca Newton i els newtonians? En què consisteix l'anomenada "religió natural"?

3. T'han clavat mai dues clatellades sense moure't? Tampoc a la tercera? (Si contestes que no és que ets masoca i un pervertit/da) Què té a veure això amb la noció de connexió necessària?

4. En què consisteix l'"Argument teleològic" de Newton? Per què Hume no hi està d'acord?

5. Com és l'analogia de ciència i religió que adduien els newtonians?

6. L'èxit de l'anomenada "revolució científica" es basa en la combinació de l'ús de les matemàtiques i de l'experimentació. A quines d'aquestes dues vessants dóna importància el racionalisme? A quina l'empirisme?

7. Amb quina dificultat insalvable es troba Hume a l'elaborar una ciència sobre les "qüestions morals"?

8. Hume també admet el dualisme, de quina mena és aquest?

9. Si volem conèixer el món físic mitjançant un microscopi, què seria més assenyat: anar directament al seu estudi o verificar prèviament el funcionament del mecanisme del microscopi? Quina relació té aquesta pregunta amb el programa de treball que es marca Hume?


J. M. BERMUDO: "HUME: LA OBEDIENCIA UTIL".

Guia de lectura.

1. "El crecimiento de las pasiones se da al ritmo de la posibilidad de los medios de control de las mismas".

2. Cómo un ser egoísta llega a amar el bien público? Cómo el hombre puede llegar a preferir el bien remoto al placer inmediato? Cómo puede llegar a preferir el interés al placer?

3. El Estado no es absolutamente necesario para la vida, pero sí para una vida social compleja.

4. Hume ha sentado la posibilidad de una sociedad sin gobierno; no obstante, considera impensable una sociedad sin justicia.
El Gobierno seria un complemento o garantía de las leyes de justicia y éstas le prestarian su legitimidad (al Gobierno).

5. Però no li acaba de fer el pes a Hume aquesta argumentació perquè qüestionava la legitimitat de la majoria dels Governs.

6. Estan todos los Gobiernos condenados a la ilegitimidad?

Quan entrem en societat acceptem les normes vigents? "Jo no he pactat res, a mi m'han parit i sóc aqui. "Ami que me registren".

7. Hume viene a decir: sea cual sea el origen, podemos aceptar la legitimidad de las condiciones políticas (normas) si funcionan como si hubieran tenido un origen legítimo.

"En fi, que la cosa rutlla de forma acceptable i no arriba la sang al riu per a no tenir de sublevar-se.

8. Si la cosa és així, és a dir, si ja acceptem l'ordre establert, per a què c... serveix el Govern?

Doncs, per si a algú se li oblida o es relaxa en obeir les lleis.

9. Y aunque sea ms hermoso creer que obedecemos libremente, no es desesperante el mensaje de Hume según el cual obedecemos obligatoriamente, dado que la necesidad la pone nuestra utilidad.


Crítica a la teoria del contracte per lliure voluntat (Contractualisme de Locke) per a fundar una societat.



J. M. BERMUDO: "PLATON Y HUME, CERCANOS EN LO IMPORTANTE"


1. Què és una obligació natural ? Què és una obligació moral?

2. Segons Hume, com supera l'ésser humà les seves imperfeccions naturals?

3. Quins són les tres fonts de desig segons Hume ?

4. Com és possible que l'amistat i l'afecte esdevinguin obstacles per a la justícia social ?

5. Com s'entèn que l'egoïsme en forma de desig esdevingui una força que afavoreixi la sociabilitat?

6. Per què Plató vol silenciar l'erotisme i el plaer corporal ?

7. Quina semblança hi ha entre Hume i Plató pel que fa a l'eros ?

8. Quin és el desig més perillós per a la societat ?

9. Com s'educa el desig segons Hume ? i segons Plató ?

10. Segons Hume hi ha una sèrie de gent que canalitza (sublima) els seus desigs manant, és a dir, el seu egoïsme -ambició- consisteix en obligar a respectar les lleis. En canvi, per Plató, els governants eren aquells que eren capaços d'auto-controlar-se, de prescindir de l'egoïsme i de les ambicions personals -dels plaers materials-
Quina et sembla més assenyada: la solució humeana o la platònica?