|
Índex
Tornar
Nova perspectiva
Introducció
Il·lustració?
Metafísica costums
Lliçons història
Kanya a Kant
Textos Kant
Exercicis
| |
| |
Enllaços |
I.KANT.
TEXTOS.
"La meva intenció és convèncer tots els que troben que val la pena
ocupar-se de la metafísica que els és absolutament necessari, abans
d'emprendre llur feina, considerar com inexistent tot el que s'ha fet
fins ara i, en primer lloc, plantejar-se la qüestió següent: és possible
una cosa com la metafísica?
Si és una ciència, com és que no pot ésser, com les altres ciències,
objecte d'aprovació general i duradora ? Si no ho és, com és que
contínuament s'esforça per presentar-se sota l'aparença de ciència i
entreté l'enteniment humà amb esperances mai no extingides, però tampoc
satisfetes ?".
(Kant, "Prolegòmens". Ed. Laia, pàg. 59)
.........................................................
"Totes les coses naturals obeeixen lleis. Només un ser racional té la
facultat d'actuar segons la representació de les lleis, és a dir,
seguint principis, això és, posseeix voluntat. Ja que per a derivar les
accions de les lleis es requereix raciocini, la voluntat resulta que no
és res més que una raó pràctica. Quan la voluntat determina d'una manera
infal•lible la raó, les accions d'un ser tal que es reconeixen com a
objectivament necessàries es fan també necessàries subjectivament, és a
dir, la voluntat és una facultat per a elegir només allò que la raó,
independentment de la inclinació, entén com a pràcticament necessari, és
a dir, com a bo. (...) La representació d'un principi objectiu, en la
mesura que sigui constrictiu per a la voluntat, s'anomena precepte (de
la raó) i la forma del precepte es diu imperatiu".
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
..............................................................
"Car els éssers racionals es troben sota la llei de què cadascun d'ells
no ha de ser tractat, per si mateix ni pels altres, mai com a simple
mitjà sinó sempre, al mateix temps, com a fi en si mateix. Però d'aqui
brolla una unió sistemàtica d'éssers racionals mitjançant lleis comunals
objectives, és a dir, un regne al qual, pel fet de tenir aquestes lleis
com a propòsit precisament la relació d'aquests éssers entre si com a fi
i mitjà, se li pot dir regne dels fins (essent per suposat només un
ideal)".
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
.................................................................
"Es absolutament bona la voluntat, la màxima de la qual quan es elevada
a llei universal mai pot oposar-se a si mateixa i, per tant, no pot ser
dolenta. Aquest principi és, aleshores, també la seva llei suprema: obra
sempre segons aquella màxima, la universalitzabilitat de la qual com a
llei puguis voler al mateix temps (...) I un imperatiu d'aquesta mena és
categòric. Ja que la validesa de la voluntat com a llei universal per
accions possibles té analogia amb la vinculació universal de
l'existència de les coses segons lleis universals que constitueix,
sobretot, allò formal de la naturalesa, l'imperatiu categòric pot
expressar-se així: obra segons màximes que al mateix temps puguin
tenir-se per objecte com a lleis naturals universals"
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
.................................................................
"Aquest principi de l'egoisme de la pròpia utilitat és potser molt
compatible amb tot el meu futur benestar. Però la qüestió és aquesta
ara: és això lícit ? Transformo, doncs, l'exigència de l'egoisme en una
llei universal i disposa així la pregunta: què succeiria si la meva
màxima es tornes llei universal ? De seguida veig que mai no pot valer
com a llei universal, ni convenir amb si mateixa, sinó que sempre ha de
ser contradictòria, ja que la universalitat d'una llei que digui que qui
cregui estar atrapat pot prometre el que se li acudeixi proposant-se no
complir-ho, faria impossible la promesa mateixa i el fi que amb ella
pugui obtenir-se, ja que ningú no creuria que rep una promesa i tots es
riurien de tals manifestacions com d'un engany en va "
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
.................................................................
"Ni en el món, ni en general, tampoc fora del món, no és possible pensar
res que pugui considerar-se bo sense restricció, si no és tan sols una
bona voluntat. (...) La bona voluntat no és bona per allò que efectuï o
realitzi, no és bona per la seva adequació per tal d'assolir algun fi
que ens hàgim proposat; és bona només pel voler, és a dir, és bona en si
mateixa"
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
..............................................................
Selectivitat, juny 93
"La necessitat natural era una heteronomia de les causes eficients, car
tot efecte només era possible segons la llei que quelcom de diferent
determina la causa eficient a la causalitat. Què pot ser, doncs, la
llibertat de la voluntat sinó una autonomia, és a dir, la propietat de
la voluntat de ser ella mateixa una llei ? Ara bé, aquesta proposició:
"en totes les accions, la voluntat és per a si mateixa una llei",
designa només el principi de no actuar sinó segons una màxima que pugui
prendre's també ella mateixa per objecte com a llei universal. I aquesta
és precisament la fòrmula de l'imperatiu categòric i el principi de la
moralitat. Per consegüent, una voluntat lliure i una voluntat sotmesa a
lleis morals són una i la mateixa cosa".
(Kant, "La fonamentació de la Metafísica dels costums")
............................
Juny 93.
"L'idealisme consisteix en l'afirmació que no hi ha altres éssers que
els éssers pensants; les altres coses que nosaltres creiem percebre en
la intuïció serien només representacions en els éssers pensants, a les
quals no correspondria, de fet, cap objecte existent fora d'aquests. En
canvi, jo dic: en són donades coses com a objectes dels nostres sentits
i existents fora de nosaltres, però no sabem res del que puguim ser en
elles mateixes; nosaltres no en coneixem més que els fenòmens, és a dir,
les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els nostres
sentits. Segons això, confesso doncs que hi ha cossos fora de nosaltres,
és a dir, coses que, malgrat ésser-nos enterament desconegut allò que
puguin ésser en elles mateixes, coneixem a través de les representacions
que ens proporciona llur acció sobre la nostra sensibilitat, i a les
quals donem la denominació de cossos, paraula que significa, doncs,
simplement el fenomen d'aquest objecte que ens és desconegut però que no
per això és menys real. Es pot anomenar idealisme ? Més aviat n'és
exactament el contrari."
(Kant, "Prolegòmens", post & 13, obs. II)
Conteptes bàsics per entrendre a Kant.
Crítica, Criticisme, Racionalisme, Empirisme, Il•lustració, Raó,
Transcendental, A priori, A posteriori, sintètic, Fenomen, Noümen, Forma
del fenomen, Enteniment, Judici, Estètica, Idees de la Raó, Metafísica,
Raó Pura, Raó Pràctica, Sensibilitat, Màxima, Etica formal, Etica
material, Moral autònoma i heterònoma, Imperatiu categòric i hipotètic,
Voluntat, Déu, Jo, Immortalitat, Postulats de la Raó Pràctica, Màxima
subjectiva, Llei objectiva.
|
|
|