Reflexions d'una nouvinguda
Vaig arribar a Catalunya al març de 2006. Aquí m'estaven esperant la meva mare, el meu oncle i altres amics de la meva mare. Va ser una cosa estranya, perquè és molt difícil arribar a un lloc on no coneixes ningú. Tens a la teva mare, però a la vegada no tens res. Ets lluny d'aquell país on vas néixer i créixer (Colòmbia). Allà ho tens tot: la teva família i tot el que estimes. És molt difícil. Jo quan estava allà, només pensava en ser amb la meva mare, però no pensava en que havia d'acostumar-me a les coses d'aquí. Ignoro moltes coses, i això ho fa difícil.
Bé. La meva mare ja fa temps que és aquí. Va fer reagrupament familiar fa un any. Vam venir el meu pare i jo, però el meu germà es va quedar, perquè té vint anys i la meva mare no va poder reagrupar-lo. Per això estic una mica avorrida, perquè no tinc el meu germà i ell em fa molta falta, el necessito.
Per altra banda estic contenta perquè la meva pare ha rebut una oferta de treball i la meva mare diu que si tot va bé a finals d'any estarà aquí. També em fa molta falta la meva família, els meus amics, el meu col·legi, la meva gossa, els meus professors, la meva casa, els meus veïns, en fi, tot. M'agradaria tornar allà. La meva mare diu que l'any que ve hi anirem.
El millor de tot és que ja m'està agradant una mica viure aquí. Saber que tinc amigues d'allà, com la Mariana, que és de Pereira, com jo. Això és molt bo, em dóna ànims per tirar endavant.
Bé. Ara no puc seguir explicant res més. Tinc la ment en blanc (...)
____________
La meva vida
Jo sóc l'Stephanie. Sóc una noia baixa, tinc els ulls i els cabells negres, m'agrada ser amiga de tots.
Sóc del Perú i tinc 13 anys. Estic a Barcelona des del juliol del 2006. Visc al carrer Foc Follet. M'agrada estar a l'ordenador, escoltar música i moltes coses més. A Espanya he après moltes coses noves. També he conegut a molt bones amigues de diferents països.
A Espanya em sento molt a gust, però enyoro el meu país perquè trobo a faltar la meva família i els meus amics. També trobo a faltar els aliments, perquè els aliments d'aquí són molt diferents que al meu país. Aquí hi ha molt bons aliments però jo no hi estic acostumada.
Jo al Perú vivia amb el pare, la mare, el germà i un cosí. Però ara visc amb els tiets, amb la meva àvia i uns cosins. Però aviat ja vindrà la meva mare.
M'agrada molt estudiar en aquest institut perquè m'ensenyen molt bé, els professors són molt bons i ajuden als alumnes que no parlen el català.
____________
Altres Reflexions
Vaig néixer a Cochabamba, Bolívia, el 26 de desembre de 1993.
Quan vaig venir a Espanya, les coses eren molt bones per a mi. Però quan el temps ha anat passant m'he adonat que a Espanya hi ha molta llibertat per a tots els ciutadans i a vegades això té una mala consequència: la delinquència.
Al meu país els alumnes són més respectuosos i la gent és més educada.
El que m'agrada d'Espanya és el seu ensenyament professional i el seu desenvolupament tecnològic i científic.
___________
