Adjuntat a la Campanya per a l'assoliment dels acords de pau

El 16 de gener de 1992 el govern d'El Salvador i el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, signaven els Acords de Pau amb el compromís de l'ONU de verificar-ne el seu compliment. Dotze anys d'un sagnant conflicte militar, polític i social acabaven en una taula negociadora on s'establien les bases d'una nova societat democràtica. 

Ara fa quatre anys i la PAU encara no s'ha consolidat. El procés de transició ha patit continus entrebancs i ajornaments provocats per la minoria que es resisteix a perdre la seva posició tradicional de poder i privilegi, negant una vida digna, amb pau i justícia social a la majoria.

El 20 de març de 1994 se celebraven les que havien de ser les primeres eleccions democràtiques de la història d'El Salvador. Aquestes van reflectir clarament, una vegada més, com anaven les disposicions dels acords de pau: els informes dels observadors internacionals denunciaven les irregularitats i deixaven confosa la reafirmació en el poder de l'antic govern del partit ARENA.

La situació en què es trobava en aquells moments el poble salvadorenc era d'incertesa i temor davant d'uns acords incomplets:

* El Programa de Transferència de Terres s'havia resolt en un 80%, però en els departaments de Chalatenango i Morazan, zones ex-conflictives, el problema s'agreujava més. Centenars de famílies no podien accedir a la terra, terra que és la seva única font de subsistència.

* Quan el govern va donar per finalitzat el projecte d'indemnitzacions per a discapacitats de guerra, molts dels que van ser fortament afectats en van quedar fora, negant-los així el dret a una veritable reinserció.

* En l'actuació del nou cos de la Policia Nacional Civil s'anaven repetint accions dels desmobilitzats cossos repressius de seguretat. La  desmilitarització i transparència d'aquest cos eren claus per a la defensa dels drets humans.

Aquest temor i incertesa del poble augmentava davant l'activitat mortal sota el nom d'Escuadrones de la Muerte - Sombra Negra, dirigida a líders polítics i població civil, que no solament retornaven al present, de manera brutal, un passat que alguns suposaven superat, sinó que també posava al descobert la gravetat dels ajornaments i dels incompliments dels acords. La irresponsabilitat governamental enfront la violació del dret a la vida dels seus ciutadans, col.locava al procés de transició en una situació molt crítica.

El crit d'alerta arribava amb aquestes paraules:
 

Des de llavors fins avui en dia els salvadorenys treballen per tirar endavant el seu país i la seva comunitat. Cada comunitat està organitzada ja que així, unint els esforços i amb l'ajut internacional podran tirar endavant les seves comunitats amb empenta i decisió.