S'entén per perspectiva cònica la ciència que el dibuixant fa servir per a representar la realitat dels objectes tridimensionals que ens envolten en un pla de dues dimensions, tal i com es veuen des d'un punt fix.

La perspectiva cònica es divideix en Frontal i Obliqua.

Suposem que tots els objectes que es representen en perspectiva poden ser encaixats en cubs o hexaedres, aquests tenen les arestes de les seves cares formant angles de 90º, degut a la seva forma els vèrtex seran triedres trirectangles, és a dir que tot hexaedre tindrà tres direccions en les seves línies i aquestes seran perpendiculars les unes a les altres.

Quan en la representació del cub, dues d'aquestes rectes siguin paral·leles al quadre, la tercera serà perpendicular a aquest. Llavors es planteja una Perspectiva Frontal, que és aquella en la que solament hi haurà un Punt de Fuga o conjunció de totes les línies perpendiculars al quadre.

Quan només una d'aquestes rectes és paral·lela al quadre i les altres dues obliqües, o quan ho siguin les tres, llavors es planteja una Perspectiva Obliqua.

Intervenen tres elements fonamentals en el seu traçat: OBJECTE, QUADRE I SUBJECTE

L'objecte és el model que es dibuixa, el quadre és la superfície sobre la que es dibuixa i el subjecte és el dibuixant.

Imaginem-nos un home situat davant d'un objecte que vol representar en un quadre, (figura 1). L'espai que abasta la seva vista amb el cap immòbil representa en perspectiva un angle de 90º en forma cònica, el vèrtex del qual és l'ull del pintor, representat pel punt V, del qual surten una infinitat de raigs visuals; un sol d'aquests raigs serà perpendicular al quadre. Aquest serà el raig principal OV, que ens determinarà l'alçària de la línia de l'horitzó HH.

La part baixa del quadre que toca a terra es diu Línia de Terra, és el segment LT.

Com que l'angle visual és de 90º, si l'observador o dibuixant vol abastar tot el quadre dins del seu camp visual, s'haurà de situar a una distància determinada del quadre. Distància que equivaldrà aproximadament entre una vegada i mitja i dues vegades la longitud del segment OS, essent el punt O la projecció ortogonal de l'ull de l'observador i S el punt més allunyat del quadre (figura 2).

O sigui que entre1'5 vegades i 2 el segment OS en direcció perpendicular al centre del quadre ens donarà el punt de vista V. Per delimitar el camp visual traçarem dos raigs visuals límit que formin un angle de 45º amb la perpendicular OV, un per cada banda, fins a interceptar la línia de l'horitzó HH. Així obtindrem els punts D i D' o de distància, els quals ens permetran representar mides exactes en el dibuix en perspectiva.

Normalment els punts de distància quedaran fora del quadre, paper o làmina i caldrà utilitzar unes extensions per situar els punts D i D' de manera que es puguin traçar les línies de distància que ens daran les mesures en perspectiva de les línies perpendiculars al quadre (que es dirigeixen a V).

Les línies paral·leles al quadre no pateixen cap deformació i mantenen la seva mida real, però quan la línia és perpendicular al quadre pateix una deformació òptica que podem representar de manera mesurada a partir de la línia paral·lela al quadre i a través dels punts D i D' de distància. (figura 3).

Si el segment perpendicular al quadre és major o menor que el paral·lel, partirem igualment d'ell però li afegirem o li traurem el necessari per a poder traslladar la mida que ens convingui, només amb la finalitat de trobar la distància en perspectiva. (línies auxiliars) (fig .4)

- La Circumferència:
A partir d'una circumferència en disposició paral·lela al quadre, inscrita en un quadrat, projectem cap a V els punts de contacte de la circumferència amb el quadrat i amb les seves diagonals. Això ens servirà de referència per al traçat de la circumferència en perspectiva.

Recordem que les mides reals es transformen visualment en passar a perspectiva.(fig 6)

- Els Arcs:
A partir de la meitat de l'arc situat paral·lel al quadre, es segueix el mateix procediment que per la projecció de la circumferència cap a V, projectant els punts de contacte de l'arc amb el quadrant de circumferència que l'inscriu i la seva diagonal.

Quan projectem un quart de circumferència obtenim un arc de mig punt, o sigui mitja circumferència. (fig. 7)