Són tots ells marins i bentònics, associats als ambients litorals on viuen damunt la superfície de les roques.

També se'ls pot trobar dins les concrecions calcàries o dins les esponges.

 

 

 

 

 

Figura 22.- Imatge d'un poliplacòfor del gènere Callochiton.

Fotografia d'Erling Svensen

 

Regió cefàlica: reduïda a la boca, sense ulls ni tentacles. Els òrgans sensorials es troben escampats pel mantell.

 

Mantell i closca: Closca dividida en 8 peces imbrincades.

 

 

Figura 23.- Imatge de tres exemplars del gènere Tonicella. Fotografia d'Erling Svensen

 

El mantell forma una mena de cinturó al voltant de les vuit plaques de manera que la cavitat pal·lial s'estén lateralment al voltant de tot el peu.

Les brànquies, en nombre de diversos parells (variable segons les espècies), es situen a banda i banda en aquesta cavitat.

 

 

Figura 24.- Visió ventral d'un poliplacòfor. Dibuix de Livingstone © Biodidac

 

Peu: Sola plana reptant

Els seus desplaçaments són curts i lents, generalment per buscar menjar. S'alimenten d'algues que van gratant amb la seva ràdula.

La majoria tenen sexes separats, amb fecundació externa. El desenvolupament quasi sempre és indirecte mitjançant exclusivament larves trocòfores (no presenten l'etapa vèligera).