Són anèl·lids sense parapodis i sense setes.

Són paràsits externs tant d'animals terrestres com aquàtics (aigua dolça i marins).

Tenen clitel, com els oligoquets, però normalment no és gaire visible (els segments no estan tan modificats externament).

 

 

Figura 19.- Imatge d'una sangonera del gènere Calliobdella. Fotografia d'Erling Svensen.
 
La segmentació externa no es correspon amb els veritables metàmers (per fora es veuen més segments dels que realment hi ha dins).
 
Figura 20.- Fotografia i esquema d'una sangonera del gènere Hirudo. En l'esquema es marca en gris la falsa segmentació externa i en negre els veritables segments. Fotografia de Biodidac © Houseman.
 

El prostomi està reduït i quasi només hi destaquen els ulls. Presenta dues ventoses: una anterior (ventosa oral), dins la qual s'obre la boca. La boca pot presentar algun tipus de dents que serveixen per obrir una ferida a la pell de l'hoste i/o poder xuclar. L'altra ventosa (ventosa anal) es situa a la part més posterior del cos.

Figura 21.- Imatge d'una sangonera al microscopi electrònic d'escombratge. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles.
 
Les ventoses, a més de servir com a sistema de fixació a l'hoste, són utilitzades també com a sistema de locomoció quan la sangonera es desenganxa.
 

Regió anterior (ventosa oral)

Regió posterior (ventosa anal)
Figura 22.- Regió anterior on s'obre la boca i regió posterior d'una sangonera. Fotografies de Biodidac © J. Houseman, Univ. Ottawa
 

Són hermafrodites i es reprodueixen per fecundació interna. Igual que els oligoquets, la fecundació sempre és creuada i el desenvolupament és directe (no hi ha etapa larvària).